dijous, 15 de novembre de 2007

Relats conjunts, Pintures Rupestres


- Margaret, passa'm el pinzell petit.

- Aquí tens. Són les millors pintures que he vist mai.

- Hauries d'haver vist les de Twyfelfontein, aquelles si que eren espectaculars!

- No m'hi vas portar pas a aquella expedició.

- Encara no t'havien donat la beca per col·laborar al projecte. Has vist la mida d'aquest búfal?

- Però Julius, m'hi podies haver portat, per això ets el que rep les subvencions. Sí, creus que era a mida natural o està exagerat?

- Les coses no es fan així, s'ha de justificar el personal que trasllades. Eren així de grossos, aquella espècie es va extingir.

- No justificaves res quan passava l'estona sota la teva taula al despatx, fins i tot durant alguna reunió.

- Això és diferent, no has de barrejar els temes de feina amb el plaer. Passa'm ara el cisell i el martellet.

- Té. Com puc no barrejar-ho, em vaig enamorar del gran professor Jamison, i em tracta com una qualsevol... guaita aquest personatge de la dreta, sembla que toqui un instrument...

- No exageris, que t'he portat aquí, i ja saps el que sento per tu. Sí, és comú en les representacions d'aquesta època.

- De vegades em sembla que només em vols pel sexe...

- Ja saps que deixaré la meva dona, però ara no és un bon moment, hi ha la malaltia de la seva mare, i ara la destrossaria. Mira aquell altre d'allà, segur que era el cap de la tribu.

- Intento ser comprensiva, però això ja fa massa temps que dura... ja feien servir gossos per les caceres en aquella època?

- Tingues paciència, vindran temps millors. Sí, eren molt útils en caceres multitudinàries com aquesta que està representada.

- Em va fer ràbia que a Twyfelfontein t'hi emportessis la Stephany... i aquestes llances no semblen tan rudimentàries.

- Ho has d'entendre, a ella li van donar la bossa de viatge. En aquella època ja feien servir eines manufacturades complexes.

- Però vas insistir molt a que fos ella qui la sol·licités. Es podrà datar la pintura amb exactitud?

- La Stephany... té una bona formació... Les dades obtingudes dels pigments ens donaran una datació força acurada.

- Prefereixo que no m'expliquis què significa això...


Aquesta és la darrera proposta de Relats Conjunts.

21 comentaris:

  1. Que prefereix que no li expliqui? La bona formació de l'Stephany, o la datació dels pigments??

    M'ha agradat molt, molt original aquesta conversa personal-professional.

    ResponElimina
  2. Uau, quin diàleg més confós, doncs sort que no s'ha de barrejar la feina amb el plaer!

    ResponElimina
  3. jajaja, m'ha vingut al cap el relat d'en Clint. No havíem quedat que l'home erectus s'havia extingit? Molt divertit :)

    ResponElimina
  4. jajajajaja! Si és real és ben autèntic, jo sóc especialista de dur converses a dos bandes i a tres, quatre, parlar de moltes coses alhora és un bon exercici per la ment!

    ResponElimina
  5. Un relat molt mol molt xulo XeXu!! ;)

    ResponElimina
  6. Quin gran relat!!
    I el dinamisme dels diàlegs... boníssims!!

    Moltíssimes felicitats!

    ResponElimina
  7. D'això se'n diu tenir imaginació i enginy.
    I...les converses a dues bandes!!!M'encanten ;)
    Molt xulo!

    ResponElimina
  8. Què puc dir que no t'hagin dit abans? M'ha encantat aquesta conversa a doble-banda. Així la feina és més distreta, no? :-)

    ResponElimina
  9. És el que té arribar tard a comentar... que tothom ja ho ha dit tot!!! em sap greu ser repetitiva però t'he de dir que és genial XeXu!!! m'encanta aquest diàleg, demostres com podem arribar a parlar de mil coses alhora... i a més el relat desprèn un sabor agre-dolç molt punyent ja que els dos temes de conversa són tant radicalment diferents que fas que s'accentuï encara més aquesta sensació!! (la de coses que es poden dir amb un diàleg eh!?)
    una abraçada!

    ResponElimina
  10. Homee, arribo tard jo també!
    Molt bon relat noi! Seria repetir el que ja t'han dit però ho faré, un plantejament molt original, la dualitat dels temes de la conversa estan molt ben enllaçats.
    M'ha agradat molt!

    ResponElimina
  11. molt bon relat...i divertit, gracies company

    ResponElimina
  12. Eiiii!!! Però si la cançó que has posat és Moria! :)
    M'encanta aquesta banda sonora!

    ResponElimina
  13. Molt original i realista alhora. Tenim a mània de fer 2 o tres coses a la vegada!

    ResponElimina
  14. D'això.... ja ho diuen, que de vegades tres són multitud... Osti, Xexu, m'ha agradat molt i molt, ja hi era, jo, sense beca, però hi era. Abraçades.

    ResponElimina
  15. Uo, quina barreja! és molt original! és com allò de seguir la conversa però intentar desviar-la alhora, sobretot si no tens ganes de parlar-ne...


    A veure si faig jo la meva quan tingui un raconet...

    ResponElimina
  16. Molt divertit i malgrat que és veritat que és original, em sembla prou creïble. Un professor que va a la seva i que per aconseguir que parli de les qüestions personals que vol parlar ella,li ha d'anar mantenint l'atenció amb temes professionals.

    ResponElimina
  17. Carai, que faig un post nou i em descuidava de donar-vos les gràcies a tots pels comentaris que m'heu deixat, que us agraeixo molt la vostra visita i m'alegro molt que us hagi semblat una aportació interessant per la gran iniciativa que és Relats Conjunts.

    I com no, donar la benvinguda als nous, però a hores d'ara crec que ja ens anem coneixent tots, oi? Crec que només no coneixia la Mireia, així que això, benvinguda i gràcies per passar per aquí.

    ResponElimina
  18. Tu si que en saps !!! D'una situació molt quotidiana n'has tret una bona historia. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  19. Un relat a dues veus en el fons d'una caverna... ja ho han dit tot, de fet, però, repetiré: m'ha agradat molt!

    ResponElimina
  20. M'ha agradat molt el teu relat! És molt original, sí senyor!

    Salutacions!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.