dimarts, 30 d’octubre de 2007

Unes paraules

S'acaba l'octubre i això marca la fi d'una època i el principi d'una altra. Toca el moment de fer un pas endavant, ja sabia que el moment arribaria, però finalment, ha arribat. Ara m'hi he de posar seriós. Ja faig tard i ho sé, però la tesi no s'escriurà sola. Aquests dies han estat estranys. M'he resistit, però ja no puc esperar més. Tinc material per fer-ho i començo a escriure. Començo a escriure de manera oficial, encara que em queda molta feina per fer, però la memòria escrita porta el seu temps, i justament això és el que no em sobra. He posat les primeres paraules. Només són unes paraules, però signifiquen moltes coses. I quan es comença no s'ha de parar.

No sé què significa això. Una persona sensata s'acomiadaria de tots vosaltres per dedicar-se en cos i ànima al projecte, però m'estimo molt aquest espai, m'ha donat molt, moltíssim, en un any que va començar malament, però que crec que acabarà molt bé. No em vull acomiadar, i per això no ho faig. No desapareixeré, no ho puc fer. Però no puc prometre res. M'he de forçar a fer el que toca, ni que sigui per una vegada a la vida. No tinc ni idea de com repercutirà això a la meva participació a la blogosfera. Potser sóc capaç de trobar temps per tot, o potser m'hauré de dosificar molt. Tampoc no sé si podré passar tan sovint per casa vostra, i això em fa mal també, perquè m'encanta llegir els no pocs blogs que segueixo regularment o esporàdica.

Un post que m'entristeix, però que no és un adéu, és un 'no-prometo-res'. Bé, una cosa sí que puc prometre. Quan tot s'acabi, tornaré a ple rendiment. I tot i no ser un adéu, aprofito per donar-vos les gràcies a tots els que llegiu això, i hagueu seguit més o menys les ximpleries que he anat explicant al llarg d'aquests mesos. Un agraïment que sento de tot cor. Espero no haver d'enyorar-vos.

19 comentaris:

  1. Ostres! Doncs jo també espero que no haguem d'enyorar-te... Però entenc que això de visitar blogs ocupa molta estona. Ho dic per experiència. En fi, segur que trobaràs una mesura raonable per no haver de deixar-ho del tot.

    Una abraçada ben forta, Xexu, per si no et veiem tant sovint.

    ResponElimina
  2. Osti XeXu, m'has deixat de pedra...però és més que raonable que hagis pres la decisió de dedicar-te de ple a la tesi. La feina és la feina oi? Ningú ho pot fer per tu. Fes el pas.
    Em quedo amb que no és un adéu, i encara que no prometis res, sé que ja buscaràs una estoneta encara que sigui de tant en tant per passar-te per aquí.
    Se't trobarà a faltar!
    Ànims per la tesi.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Vaja... jo diria que tots plegats ens enyorarem mútuament, però primer és el primer i estic dacord amb la resta: ara dedica't a la teva tesi, és una cosa prou important com per dedicar-hi tot el temps possible!! Jo t'animo a fer aquest pas, a seguir ampliant aquestes poques paraules que has començat a escriure i que signifiquen l'inici d'una etapa que de ben segur també t'aportarà coses molt positives!
    Ja saps que nosaltres estarem aquí, esperant les teves paraules!
    Una abraçada plena d'ànims, força i energia!! sé que tu podràs...

    ResponElimina
  4. Per primer comentari, felicitats per començar a escriure. Això és que el final ja està molt a prop.

    I després, doncs que et trobarem a faltar, si no et passes massa per aquí, però ja sabem que és per una bona causa.

    I, per últim, quina enveja! Vull dir, que siguis capaç d'escriure un post com aquest. A mi em dóna que estic massa enganxada... o potser no. Fa dies que deia que havia de fer el mateix. Encara m'ho estic pensant... Avui venia pensant que, com a mínim, hauria de fer canvis. Veurem.

    ResponElimina
  5. doncs jo espero que ens enyoris moltíssim! que no! que és broma. Posa't a saco amb la tesi i passa de tant en tant pel bloc com tot un senyor doctor! Una abraçada i molts ànims!

    ResponElimina
  6. oh vaja... de fet, com que dius que serà temporal, doncs t'enyorarem temporalment.
    I sí, hi ha coses que no es poden deixar i que han de passar a un primer pla.
    Molta sort i ja saps on som, per quan ens enyoris una micona.
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  7. En un no res et tornarem a tenir aquí, ja ho veuràs! I jo podré començar a coneixe't com déu mana!

    Molta sort!

    ResponElimina
  8. Quina llàstima, ara que m'estava aficionant als teus escrits.
    Que tot et surti com vols i torna aviat.

    ResponElimina
  9. Ànims amb la tesi, xexu. Si no apareixes durant una temporada ja sabrem a què es deurà. Quan tot acabi (o quan ho portis de perles) ens tornem a veure!

    Salut!
    (... jo potser també hauria de fer alguna cosa...)

    ResponElimina
  10. M'alegra que et posis a escriure la tesis de forma oficial.
    Els dos sabem que l'únic que faràs és disminuir l'activitat blocaire, però no deixaràs pas el bloc durant tot el temps fins que acabis d'escriure la tesis.
    Vagi bé amb la feina d'escriure la tesis!

    ResponElimina
  11. sempre és millor un "no prometo res" o un "fins aviat" que no pas un "adéu", perquè aquest sí que sona malament i transmet moltes connotacions negatives. Així doncs, tu vés fent i si pots treure el cap de tant en tant doncs aquí ens tindràs, com sempre!

    Una abraçada i molta sort! I feliç castanyada :P!

    ResponElimina
  12. M'has entristit...però crec que fas bé! De fet, jo també m'hauria de plantejar fer alguna cosa així, però bueno...a mi ja em costarà més. Molts ànims amb la tesi.
    Et trobarem a faltar.

    Molts petons!

    ResponElimina
  13. No et puc negar que el "mono" el tindràs de ben segur... com a mínim a mi és el que m'ha passat aquests dies, quan he anat més curta de temps i no he tingut esma ni d'encendre l'ordinador a l'arribar a casa...

    Potser serem el teu refugi d'una nit, quan les idees ja no es poden impregnar en un paper. O el teu consol, quan el sol no vulgui sortir.

    Molts ànims i t'esperarem!

    ResponElimina
  14. hòsti, així quan tornis...seràs el Dr. Xexu, mira que xulo! ;)

    ResponElimina
  15. Sort amb la tesi i molt bona castanyada!!

    ...i, aquest "no prometo res", que no duri massa ;)

    ResponElimina
  16. doncs que sigui un fins quan vulguis, xexu, o fins quan necessitis esbargir-te, o fins que necessitis una companyia que no és la del carrer...

    una abraçada, noi!

    ResponElimina
  17. M'heu fet molt feliç amb els vostres comentaris, el vostre suport em dóna molta força per afrontar aquest repte, i tirar-lo endavant. Tots plegats us heu tornat molt importants, i com a família virtual que sou, sé que no us puc abandonar, encara que vulgui, estic enganxat a escriure i a llegir-vos, i em costarà separar-me d'aquest món, encara que siguin uns mesos. Ara encara no m'hi he posat profundament, i per això vaig visitant tots els vostres llocs, però suposo que mica en mica em costarà més. La meva voluntat és no deixar d'escriure, i quan tingui una estona, i alguna cosa per explicar, deixar-la plasmada aquí. I a part d'això, espero no perdre el contacte amb els vostres blogs, i seguir al corrent del que passa per aquí. Probablement abans d'anar a dormir i a primera hora del matí faci una repassada a l'RSS, i no podré evitar comentar, perquè sempre em sorpreneu.

    Ara ja he perfilat la meva declaració d'intencions, i només em queda dir-vos gràcies. Gràcies per llegir-me, gràcies per ser-hi, gràcies per fer-me passar tan bones estones, i gràcies pel vostre suport. M'heu emocionat de veritat. Un petó molt fort per tots.

    ResponElimina
  18. Vaja! Be, si es temporal... en tot cas, enhorabona per posar-te amb la part final de la tesi. L'última empenta també es durilla i requereix dedicació en cos i ànima. De manera que, a per totes! I esperem el retorn del "Dr. XeXu"

    ResponElimina
  19. Doncs molta força i molta sort en aquest projecte que t'ocuparà el temps! ;-) I a veure si pots fer-ho compatible amb la vida de blogaire! ;-)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.