dilluns, 22 d’octubre de 2007

Quants anys fa que sona?

El temps passa volant, però de sobte petits detalls et fan adonar de que potser passa més ràpid del que pensaves i tot. Escoltes una cançó per la ràdio que a tu et sembla que forma part de la teva vida, una d'aquelles que t'ha acompanyat. Quants anys deu fer que sona? Com a mínim quate o cinc. Continues a la teva, la vas cantant perquè l'has sentit molts cops i te la saps, però no hi dones importància. Llavors és quan acaba i el locutor diu que la cançó és del 1995.

12 anys han passat com si res. I encara pot ser pitjor. A mi em sonen com a banda sonora de la meva vida cançons que sé que són del '92 o del '91. Curiosament, les més antigues d'això sonen diferents, qüestió d'estètica, i encara que em puguin agradar, m'adono que han de ser molt antigues per com sonen. Però les altres no, no m'adono que són antigues, són les meves cançons i prou, les que he anat sentint. Això em converteix en molt gran. D'aquí a no gaire les meves cançons tindran 20 anys, i això és tota una vida, no trobeu? Això si, estic pendent de la música nova, intento no quedar-me enrera i anar captant les tendències que surten. Però aviat seré arrossegat pel temps i em quedarà el record d'aquesta música que serà la meva, entraré en aquell espiral dels pares que ens deien "ja no es fa música com la d'abans!".

No m'hi resigno. M'agrada la música d'avui, disfruto en el present. Però veure que han passar 15 anys des que vaig començar a sentir uns temes, i encara em sonen actuals espanta una mica. El temps passa per tots, per la música també. Però algunes cançons són tan especials que per anys que passin...

7 comentaris:

  1. Jo sempre he cregut que les bones cançons són per tota la vida, que és igual els anys que passin perquè sempre seran actuals.
    El temps passa...i tant!! i d'una forma vertiginosament preocupant. És normal el que expliques i a mi em passa el mateix amb altres temes, que perdo la noció dels anys que han passat des d'un esdeveniment.. i sempre tiro pel cap baix i després algú em diu que ha plogut molt més des de llavors.

    ResponElimina
  2. com que la música no és només música, ara entenc tot akella gent que encara arriben a casa i treuen del armari del menjador un vinil de frank sinatra i lescolten am emoció, que bonic tot plegat!

    ResponElimina
  3. Ai Xexu... i doncs què en faríem dels èxits del 60 que actualment no sonen gens desfassats? hi ha música que mai passa de moda, perquè la música no és moda sinó gust, i quan està ben feta, per anys que passin hi haurà algú amb bon gust que en gaudirà, que en sabrà gaudir.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Veig indicis per aquí de la crisis dels 30???

    ResponElimina
  5. boira, jo no volia dir-ho tan directament, però he pensat el mateix... xD. Xexu! Que t'ataca la nostàlgia!!!

    ResponElimina
  6. Si noi, arriba un dia que te'n adones que tens una edat perquè a la ràdio qualifiquen les teves cançons, amb les que disfrutes, com a Clàssics...a mi ja m'ha passat, molts cops!
    A vegades no tenim noció del temps!
    Jo encara escolto cançons que m'agradaven molt fa més de 10 anys. Si escolto Led Zeppelin i tot! jajaja Però els he conegut de gran eh!

    M'agrada molt anar trobant noves "joies" per seguir gaudint de la música d'ara.

    ResponElimina
  7. Gràcies noies pels vostres comentaris, encara que algunes dieu coses que no m'agraden, eh, hahaha.

    iruNa, naturalment que hi ha cançons que no passen mai de moda, però bé, jo al que em referia és al segon que comentes, que ens costa adonar-nos que el temps passa molt depressa, que de sobte han passat deu anys i et sembla que n'han passat un parell només, i això és sinònim de que ens fem grans. Parlava de música, perquè me'n vaig adonar així, però podria ser amb moltes altres coses, és clar.

    I potser nosaltres farem el mateix amb els nostres CD d'ara d'aquí un temps ^eMMa^. Encara que soni antiga, la nostra música ens seguirà acompanyant tota la vida, o això espero.

    Elur, mai no he escoltat música dels '60 de manera voluntària, tot això és anterior a la meva època (i a la teva, no fotem), però entenc el que dius, i estic molt d'acord en que la música és gust i no moda. La bona música no té preu, i com ja hem comentat altres vegades, t'aporta tantes sensacions que tant és de l'època que sigui, sempre ens acompanya.

    Que simpàtiques, Boira i Trillina!! Doncs sí, vaig cap els trenta de cap, i què? Que no em puc lamentar del temps que ha passat? Voleu dir que la nostàlgia em ve per anar a complir aquesta edat? A veure si serà veritat això de la crisi...

    Ai sí, Terra, quin mal que califiquin les nostres cançons de clàssics, encara que sovint s'afegeix allò de 'clàssics del nostre' temps, que sembla que ho suavitza una mica. Però no cola, oi?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.