dimecres, 17 d’octubre de 2007

Per escriure alguna cosa

No paro. Darrerament estic que no estic. La feina té part de la culpa, perquè m'obliga a anar amunt i avall, però no és només això, visc com una segona joventut. O una tercera. O una quarta. El que passa és que encara li foto més canya al cos que abans, això no pot acabar bé. I sabeu què penso? Doncs que tinc molts posts per llegir, i que ni tant sols contesto els comentaris que em feu, i això em sap molt de greu. Però no vull contestar de qualsevol manera, ni em vull llegir els posts en diagonal. Vull una estona per fer les coses bé, i no la trobo. Ara faré un cop d'ull.

Aquest és un post poc propi de mi, perquè no és meditat, ni reflexiu, ni ve a dir res. Només sé que tinc ganes d'escriure, i que tampoc no trobo moments per posar-m'hi. A sobre, he estat tenint problemes de connexió a casa. Ara sembla que s'ha arreglat, però el pitjor malson, quedar-se sense internet, va planar per casa durant uns dies. Sort de tenir un informàtic per allà! Tinc el blog una mica descuidat, i això em sap greu, perquè m'agrada aquest espai, i m'agrada que hi vingueu i hi dieu la vostra, que en definitiva és el millor del lloc, les vostres reflexions en forma de comentari.

Fins i tot fa dies que vull canviar la cançó i ni això. En tenia una de pensada que vaig estar a punt de posar, però aquest matí se m'ha aparegut una altra tonada, un himne generacional, que ha marcat diferents punts de la meva història. No m'abandona, sempre torna quan la necessito. I ara la necessito, i per això la poso, i la podria deixar per sempre aquí, perquè quan la sento m'obliga a parar-me i a cantar-la, és gairebé una obligació moral.

Res més. És a dir, res, perquè no vinc a dir res, no hi ha principi ni hi ha fi, no hi ha lògica ni reflexió final (ni inicial), i tot això no és propi de mi, però hi ha tantes coses que no són pròpies de mi darrerament...

12 comentaris:

  1. Ja deia jo que feia dies que no canviaves la cançó!
    Que vagi bé XeXu!

    ResponElimina
  2. Doncs et felicito! Si realment no tens temps de passar per aquí, una de dos, o vas enfeinat fins al cul, o estàs disfrutant de la vida al màxim... i, espero que sigui la segona!!

    ResponElimina
  3. today it's gonna be the day...

    Aviam... als 29 (he llufat el teu perfil) es viu la PRIMERA joventut, hooooooooooooooooooome!!!!!!!!! que jo es podria dir que encara hi sóc també... quines ganes de fer-se gran aisssssssss... jejeje

    Au, jo tampoc vinc a dir res ;*)

    ResponElimina
  4. A veure XeXu... respira!! Et noto una mica estressat (per no dir molt). Trobo genial que vulguis dedicar temps al teu blog, a escriure posts tant genials com fas, a llegir-ne d'altres i comentar-los... (ja saps que sempre ens encanta) però el més important és que aquestes petites coses que et fan respirar i que t'omplen no es converteixin en una obligació. Ja prou pressió tenim amb la vida externa, que si feina... (i pel que veig també en tens molta) només falta que ens pressionem més amb allò que ens ha de produïr plaer. Per nosaltres no pateixis... fes al teu ritme, aquí hi estarem sempre i el teu blog ens agradarà estigui com estigui!!
    Descansa, fes una mica de bondat, cuida't i dedica't temps a tu mateix!!
    Per cert, la cançó d'Oasis és... increïble, genial... sense cap mena de dubte!! és una de les meves preferides!!! ;)
    una abraçada!

    ResponElimina
  5. M'apunto al que diu l'Iruna, calma i a poc apoc, que això és un plaer. Els blocs i els intercanvis són un plaer, no pas una obligació. Però ja t'entenc ja... a vegade s les adiccions...

    Els científics no hauríeu d'anar estressats. Hauríeu de poder ser tots una mica savis despistats.

    Carme

    ResponElimina
  6. No dius res, però dius molt. Com potser això? A mi fa unes setmanes em va passar lo mateix, no vaig tenir temps, i em sentia malament pel bloc. Però com diu la Iruna, no ho converteixis en una obligació, perquè llavors perd l'encant.
    Aquí t'estarem esperan.

    ResponElimina
  7. Waterfall!! això sí que em transporta a la primera juventut... a aquella època en la que encara es feia BUP i COU.

    You're my waterfaaaaaall! ;)

    Felicitats per haver recuperat internet!

    ResponElimina
  8. Bon dia maques, com m'alegreu el matí amb els vostres comentaris. Quina col·lecció de solets. Ei, que per si ho semblava, que no penso marxar, eh, que em tindreu aquí fotent la tabarra tant com pugui!

    Terra, ja tocava canviar-la, ja ho sé, però no et queixaràs, que la que he posat és mítica!

    Trillina, doncs és una barreja de les dues, però el que em treu més temps és disfrutar de la vida, això se'ns dubte.

    Elur, de vegades és igual el que diu el DNI, hi ha gent de la nostra edat que són com avis de 70 anys. I no hi ha dubte que tu saps viure la vida, i em fas la impressió de ser una d'aquestes persones vitals que són eternament joves.

    No iruNa, de cap manera no convertiré el blog en una obligació, i molt menys el llegir-vos. Al contrari, si és que en tinc moltíssimes ganes. És clar que quan se m'acumulen tant posts com tenia ahir és una feinada estar pendent de tots, però bé, el que m'agradaria és no deixar que s'acumulin, per poder dedicar-hi una estona cada dia. Amb les coses que em dius com vols que no dediqui una estoneta a tu i als altres com tu?

    Ai Carme R, jo ni savi ni despistat! Bé, despistat de vegades, com tots. I és clar que és un plaer, la comunicació, les interaccions. Això ens mou, oi?

    A tu et sembla que dic molt, Boira? Doncs ja m'ho explicaràs, hahaha. És clar, sempre es diuen coses, sempre hi ha un missatge, i encara que aquest fos un post desesperat, sempre mostra alguna cosa de l'autor, i de vegades hi ha coses per entendre que qui les ha d'entendre de seguida les agafa.

    És veritat Txaro!! Waterfall!! No em recordava de la conya, quina gràcia! I tant, i tant, moltíssims records, i you're my waterfall, i tant que sí!

    ResponElimina
  9. No sabria què dir-te Xexu... a vegades em sento gran, però quan veig altre gent de la meva edat que sembla que me'n portin 10 més, em costa pensar que en 4 dies, com aquell qui diu, ja en tindré 34... però sempre em repeteixo el mateix: NOMÉS 34.
    No és fàcil, bé, per mi no ho és, agafar-se la vida senzillament, em costa molt, però si no ho fes així no sortiria de casa per ben res...
    O sigui que a viure i a disfrutar del que es pugui i, a pesar de los pesares, ens deixin.

    Petons i abraçades capricornianes ;)

    ResponElimina
  10. oooh això d'Internet s'avisaaaa! Que jo havia de muntar el numeret perquè Internet fos un dret constitucional si algun dia te'n quedaves sense, que t'ho vaig dir quan et va passar allò de l'aigua! :D

    pe cert, si no canvies la cançó en uns dies no passa res... mare meva, si és que aquesta es un temazo! ;)

    I mentre no et sublimis surant setmanes, no patirem per les intermitències... Així si algun dia no puc visitar-te (merda d'exàmens) podré recuperar el temps perdut!

    ResponElimina
  11. Escolta alguna cançó dels Antònia, com "Amazones a sa lluna", i segur que et relaxes i trobes el temps que voldires per dedicar a l'activitat bloguil! ;-)

    ResponElimina
  12. Mira Elur, de vegades l'edat que es té no vol dir res. Tu en tens prop de 34 i veig que saps disfrutar de la vida i ho fas amb moltes ganes. Jo en tinc 29 i també ho faig, però segur que estic més acabat que tu. Què són 4 anys? Res, no ens diferencia res, i en el que més ens assemblem és que de ganes de viure no ens en falten, i això no canviarà ara per ara no. Fa temps tenia una frase per aquí que deia 'Només s'és gran quan es perden les ganes i les forces de ser jove'. Mentres durin les ganes, que no pari la festa.

    És veritat Laieta, ja em recordo que volies muntar un pollastre perquè em tornessin internet, moltes gràcies! Però ha estat una falsa alarma, només uns moments d'angoixa. No dubtis amb que ja t'avisaré si tinc problemes ;) Ah, i no pateixis que no em sublimo, ni m'evaporo ni res. Aquí estic donant la tabarra de nou. Sort amb els exàmens!

    Però Lingu tia, aquesta no! T'asseguro que AF em relaxa, però has anat a triar una de les que més m'avorreix. Sí, d'acord, que al concert la canto com qualsevol altra... però posats a triar... per què no Camps de Maduixes o Darrera una Revista? I tantes altres...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.