dilluns, 1 d’octubre de 2007

Moments i detalls

Aquest cap de setmana els meus amics van fer una cosa que, un cop més, em demostra que no me'ls mereixo. Anàvem a un nou concert d'Antònia Font, per variar, però es donava al cas que era el concert número 20 per mi. Si, ja ho sé, sóc un friki, em fa vergonya reconèixer-ho, però a aquestes alçades ja no val la pena amagar-se'n... Jo venia de l'assaig que m'havia impedit assistir la mateixa nit al concert d'Estanislau Verdet, i havíem quedat a casa de dos de nosaltres, on m'esperaven els altres quatre expedicionaris.

Vaig arribar una mica abans de l'hora que els havia dit, així que els vaig fer anar de bòlit, però quan vaig ser allà em van sorprendre amb un braç de gitano amb vint espelmes, i els quatre es van posar a cantar una versió de Vitamina Sol que van fer especialment per mi. Aquí us transcric la lletra del que em van cantar, i ja que hi som, poso la cançó original perquè compareu.



I un dia que compleixes vint concerts
s'ampolla de Martini sota el braç
arribes i te bufes vint espelmes
i es Yaris que t'espera per anar al Prat.

I et lleves pel matí i escrius un post
i expliques mil històries que hem passat
i penses una crònica del dia
o bé al teu petit blog, o al de la Comunitat.

Company, avui faràs vint concerts,
company, aniràs al capdavant,
redunden aquestes paraules
per tots els concerts que hem anat.

Doncs no, no és matí, però si que faig un post, perquè se'l mereixen. Es van marcar un gran detall, i són aquestes, com sempre, les petites coses, les que em fan feliç, encara que aquest cop, això passa de petita cosa, em va fer moltíssima il·lusió. La nit va estar molt bé, tot i que hi ha moments millors per anar a un concert. La crònica es podrà llegir aviat a la Comunitat.

De la nit, però, em quedo amb un instant, una mirada que em van fer quan tocava. Veig que la meva vida es defineix per moments i detalls, i aquell moment es va definir per un gran detall. En aquell moment de fons es sentia:

Encara no m'ho crec
i ja torno a ser un satèl·lit que fa voltes
en línia recta.

T'has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba i s'anestèsia
i he plorat.

13 comentaris:

  1. em salto el post d'idiota i el del senyor de la poma, el primer perquè no sé què hi fa a casa teva, el segon perquè encara no l'he fet i encara me'l copiaria jejejeje.

    Els amics... i ara seré tan típica i tòpica com pugui, però... quin gran tresor!!!!!!!!
    I és que sí, la vida es compon per petits moment i detalls que ens fan sentir bé i a gust.
    M'alegra la mirada feta just quan tocava :)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Apa quin detall! No conec gaires cançons d'antònia font però ves per on aquesta té un racó al meu mp3! he llegit la nova versió amb música incorporada i no sona malament!

    ja post cuidar-los bé i espero que fos un aniversari de concerts ben especial!

    ResponElimina
  3. Uau! que xulo! Si es que no podriem viure sense aquestes petites coses!

    Visca els amics detallistes!

    ResponElimina
  4. Dime con quien vas... y te diré quien eres!

    ResponElimina
  5. Ja diuen que qui té un amic té un tresor! Conserva'ls! ;)

    ResponElimina
  6. Si senyor, això són amics!!! Però deixa'm que et recordi una cosa que em vas dir tu en el seu moment (més o menys anava així): els amics i la gent del voltant són el reflex d'un mateix. Si t'han fet tot això serà per algun motiu no?? perquè t'estimen, perquè t'aprecien, perquè els has donat mooolt!!! Per tant, no et permeto que diguis que no t'ho mereixes, perquè no és veritat!!!
    Jo crec que aquests són els fruits que reculls de les llavors de l'amistat que has anat sembrant... (ui... potser una mica massa cutre no? jeje)
    Enfi, que sigues molt feliç, disfruta i conserva aquestes amistats!!! que valen un imperi!!! (igual que tu)

    ResponElimina
  7. friki?

    Crec que cal distingir URGENTMENT pel bé de la societat (en especial catalana) la diferència entre friki i autèntic.

    ResponElimina
  8. Què en faríem sense ells? Els que et sorprenen agradablement cada dia, els que et treuen una rialla sota la pluja!

    ResponElimina
  9. Quin detall més maco!!
    M'agrada quan algú es preocupa en pensar alguna cosa que et farà il.lusió. Diu molt per part d'ells.
    Ja t'ho vaig dir, si ells et tenen per amic, per alguna cosa serà!!

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies a totes, sembla que només les dones valoreu el que significa una amistat de debò.

    Elur, crec que tu entens perfectament què és això de la complicitat amb algú, ho valorem els dos amb la mateixa importància. I ja es pot ser tòpic, ja, quin tros de tresor!

    Laia, va ser especial, i faig el que puc per cuidar-los, perquè s'ho mereixen tot, però darrerament em cuiden molt a mi, són tan macos...

    Trillina, que visquin, i tant. Les petites coses són les millors, però aquesta em va semblar molt gran!

    Txarito, si et dic amb qui vaig... sou la canya, l'autèntica canya, no sé què faria sense vosaltres...

    Joana, quin gran plaer (i honor) tenir-te per aquí. Molt benvinguda al meu espai. Els conservaré, i tant!

    Estimada iruNa, les teves paraules, com no podia ser d'altra manera, em fan somriure. Moltes gràcies, m'alegro de que pensis així. La relació que tinc amb els meus amics és màgica, i és gràcies a tots, que aportem el nostre granet de sorra.

    Tarambana, he d'entendre que penses que això que fem és 'autèntic' en comptes de friki? Si ho dius tu m'ho creuré, però...

    Carme, màgia pura, ja et dic!

    Terra, doncs si, sabien que això m'agradaria, però és que jo sóc fàcil en aquests casos, sempre que fan alguna coseta per mi ja se'm cau la baba. Gràcies pel que dius.

    ResponElimina
  11. fantàstic
    :)

    felicitats pels vint concerts, i pels amics que t'acompanyen... què faríem, oi?, sense ells...

    ResponElimina
  12. Quina envegeta: 20 concerts d'Antònia Font!!

    Jo ahir vaig estar mirant bitllets d'avió per anar-los a veure al concert de Frankfurt... quina frekada... massa cars, però! ;-)

    ResponElimina
  13. Aina, t'asseugro que els concerts no serien pas el mateix sense ells. Res no seria igual sense ells, de fet. Ei, és la primera vegada que passes per aquí? Sigues molt benvinguda, i gràcies per la visita.

    Frankfurt, Frankfurt... ja m'agradaria a mi Lingüista, ja m'agradaria! Seria diferent, però no ens cau gaire bé de dates, que el dia següent hi ha actuació de castells, i no me la vull perdre. Ens queda pendent veure'ls a Mallorca, això també podria estar molt bé.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.