diumenge, 21 d’octubre de 2007

Interiors

A mode d'explicació, diré que el post anterior pretenia ser una petita reflexió sobre l'aparença física de les parelles, i com condiciona això a la recerca de la nostra mitja taronja (quina expressió més lamentable). Però els vostres comentaris han generat un debat que trobo convenient tancar amb un altre post perquè no penseu de mi que sóc tan superficial com això. Ja us ho he avançat a les respostes, però intentaré exposar-ho d'una manera més global.

La bellesa és una cosa totalment subjectiva, fins aquí sembla que tots hi estem d'acord. Ja he dit que la bellesa està en els ulls del que mira, i això és molt especial, perquè algú que nosaltres trobem molt guapo o guapa pot deixar indiferent el nostre veí, i estem parlant de la mateixa persona. Dit això, no podem menysprear la importància de l'aparença física en el primer contacte, i en la majoria de posteriors. Les persones ens entren pels ulls, i de vegades, ja no ens entren. Potser deixem escapar gent molt interessants, però si la primera impressió ja no ens és satisfactòria, és molt probable que posem barreres a una possible relació, sigui del tipus que sigui.

Superat el primer moment, si la persona no ens resulta desagradable a la vista (recordem que parlo de termes subjectius), ens interessarà conèixer-la més, i aquí entra tot el que hem estat comentant. Necessitem saber com és una persona per fer-nos una idea global d'ella. Si resulta que és un tros de soca, per guapa que sigui, aquella persona perdrà interès per nosaltres. Si en canvi, és més normaleta, però resulta que s'hi pot parlar, ens fa riure, i de seguida ens en fem còmplices, la trobarem més atractiva, i voldrem conèixer-la més. Jo sóc d'aquesta opinió, del tot, valoro les persones per com són i no pel que semblen, però la component física hi és, i potser li otorguem menys importància de la que li donem en realitat. Però això, com tot, depèn de cadascú. Hi haurà per qui la importància és nul·la, i per d'altres serà d'allò més important, encara que no ho vulgui reconèixer.

Després també està que amb el temps ens acostumem a les persones que tenim al costat, i deixem de veure-les lletges, si és que ho havíem pensat. Són elles i prou, i segur que, com que les coneixem, tenen algun encant especial. Tothom t'he alguna cosa, i algú serà capaç de trobar-la. Aquest és el motiu pel qual la majoria de gent acaba tenint alguna relació que altra, que algú veu en ell o ella més enllà de la simple aparença física.

La frase tan suada de 'La bellesa és a l'interior', no deixa de ser veritat. Però quan ens enamorem, ho fem del lot complet, de l'aparença i de la manera de ser d'una persona. La gràcia està en que cadascú requereix unes característiques concretes del conjunt, i per tant, hi ha gustos per tot. Jo, em declaro un entusiasta dels interiors, una cara bonica no m'impressiona si darrera no hi ha res que m'atregui, i realment, no trobo a cap noia maca si no m'agrada com és, si no m'atreu el seu interior.

7 comentaris:

  1. Jo també m'apunto als interiors!!!
    Bé, m'agrada que hagis continuat el tema amb un nou post... tot i que no calia puntualitzar que no ets superficial, perquè ja ho sabem tots això. jeje
    Estic molt dacord amb tot el que dius... i m'ha fet molta gràcia allò de que ens acostumem a les persones i que al cap del temps i de conèixer-les ja no les trobem "lletjes" (si és que ho eren).
    És veritat que l'aparença física és important i crec que no en sóm del tot conscients, com dius tu. Però jo diria que en el fons ens fixem més en com van vestits, en si fan bona olor, en si es cuiden una miqueta.. que no pas en el físic en sí. Al menys per mi és més important com presentes el cos que no pas el cos per sí sol. Vull dir que, un cos és un cos... un tros de carn. El que el fa diferent, especial i atractiu és el que fas amb ell, el com el mous, com el vesteixes...
    Però en el fons el que perdura és la persona, i això ho demostra el tEmps (el meu estimat temps), ho demostren les vivències que tens amb aquella persona... perquè al final la percepció i la visió canvia, es modifica segons el que sents tu per aquella persona. Per això és tant subjectiva la visió...
    L'enamorament fa que tot ho visquis amb colors brillants, que tot sigui estupendo... i que vegis a l'altra persona com la més guapa del món.
    L'amor (el que acaba perdurant en el temps) fa que vegis a l'altra com la persona que és i que l'estimis pel que és i pel com és, tant el seu interior com exterior.
    Bé, no sé si s'ha entès alguna cosa.. com sempre ja m'he tornat a extendre massa. (és culpa teva, per fer posts tant interessants) jeje
    una abraçada, amant dels interiors!!!

    ResponElimina
  2. Jo em quedo amb això de "Tothom té alguna cosa, i algú serà capaç de trobar-la".

    Cadascú té la seva pròpia personalitat, amb aspectes que enamoraran als uns i irritaran als altres, i aquí altre cop la subjectivitat de cadascú. Com veig, coincideixes amb mi en "l'efecte ampolla" jajaja, així que un cos de campionat perd el seu encant si interiorment no té res que ens atregui. Perquè veiem més enllà del rostre, pits o cul, perquè busquem poder compartir alguna cosa més que sessions de cirurgia estètica o de gimnàs. Però si nosaltres "descartem" aquesta persona, no vol dir que estigui sola, segur que trobarà algú com tu molt bé dius. Per què? perquè segur que hi ha algú amb un estereotip semblant al seu (i tornem al post anterior!), a qui només li interessi un bon cos i passi de si és simpàtica, creguda, divertida o intel·ligent.

    Ui, amb aquests comentaris tan llargs tindràs feina per estona :P Ah, gangues de tenir un bloc i tocara quests temes, que donen molt de si i tothom s'hi sent implicat!

    ResponElimina
  3. És evident que, a part de l'aparença, si no hi ha un interior atractiu, no pot haver-hi mai un bon "lot" (com tu dius). Seria impossible estar amb algú guapíssim, però que fos estúpid per complet.
    Tots busquem l'equilibri que més ens convé. Hi ha persones que valoren més una part de la balança que l'altra, però en el fons, sempre estan buscant aquest equilibri. És cosa de preferències.

    ResponElimina
  4. Ei, moltes gràcies a totes per comentar!

    iruNa, fa gràcia que diguis que ens fixem més en com van vestits, que en l'aparença física. Jo físicament no sóc res de l'altre món, però si mires com em vesteixo, encara serà pitjor. Sempre passo d'arreglar-me, em poso el primer que trobo (mantenint un mínim de coherència, ja s'entén), així que si algú s'ha de fixar en mi per això... malament! M'agrada molt també el que dius sobre l'enamorament i l'amor, no es pot explicar millor.

    Laia, tothom pot trobar algú, això és ben cert. A cadascú ens agrada un tipus de persona, i ens fixarem principalment en la gent que compleixi els nostres requisits. Però és clar, això també val pels guaperes, que es busquen entre ells. Millor així, ja s'espavilaran, nosaltres ja prou feina tenim en trobar algú que ens digui alguna cosa més que no pas una cara bonica.

    Trillina, és qüestió d'equilibri. La balança es decanta a un costat o a l'altre en funció de la persona. Hi ha a qui li agrada lluïr parella i li és igual que sigui una mica soca (amb la qual cosa ja demostra ser força soca també, i ja li va bé...), i en canvi a d'altres ens agrada més estar a gust amb els nostres companys, i si no són de portada de revista, ja els trobarem guapos i guapes nosaltres, que per això estan al nostre costat, no?

    ResponElimina
  5. Està clar que s'ha de tenir tot en compte. Sinó reconeguessim que la aparença física és important ens estariem enganyant a nosaltres mateixos. Però hi ha molts factors que hi juguen en l'aparença, els gestos, els somriures, la manera d'expressar-se...Això pot fer que una persona es transformi davant teu. Per això s'ha de conèixer a la gent.
    L'aparença física és la nostra carta de presentació. Però em de procurar veure més enllà.

    ResponElimina
  6. Totalment d'acors amb el teu post. Només afegiria que algunes vegades (d'acord, no moltes) podem canviar la opinió de la primera impressió.

    Carme

    ResponElimina
  7. Home, no crec que calgui que aclareixis que no ets superficial! Per descomptat estic d'acord amb el que dius.
    Ja està tot dit en els comentaris anteriors, molt encertats, però jo també diré la meva.

    Busquem algú per compartir-ho tot, i l'aspecte físic no és que passi a un segon terme, perquè mentiria si ho digués, però miro més si hi estic a gust, si hi confio, què m'aporta a la meva vida, quan ens riem junts, quan compartim bones converses...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.