diumenge, 7 d’octubre de 2007

Comença el compte enrera

Donada la meva tendència a maltractar el meu cos amb tota mena de vexacions, sovint faig broma dient que no crec que passi dels 40 anys. Això no fa gaire gràcia a la meva gent, però com que no tinc cap intenció d'afluixar el ritme, doncs la meva esperança de vida no crec que sigui gaire superior actualment, entre no dormir , els castells, i menjar molt malament. Almenys no prenc drogues, tinc un punt a favor.

Ahir comentava això amb una amiga, i ella em deia que em dóna uns deu anys més. És optimista, ella. Naturalment, aquestes prediccions no se les creu ningú, però per assegurar-se de que m'equivoco, ella em va fer fer una promesa. Vol que d'aquí a 10 anys, quan sigui a punt de complir els 40 (el dia del meu aniversari, de fet), em comuniqui amb ella d'alguna manera, que la truqui o li escrigui, per assegurar-se de que estic bé, i que encara em dura la vida. Em va fer gràcia. Al principi ho vaig veure estrany i gairebé morbós, però per què no, té molta raó. D'aquí a 10 anys, estiguem on estiguem, hauré de localitzar-la i dir-li que encara dono la tabarra per aquest món. Espero que sigui fàcil de fer, perquè això voldrà dir que no l'he perduda massa de vista, però és una bona cosa per recordar. La meva memòria no és res de l'altre món, però bé, ara tinc una cosa al cap que no vull oblidar, i si cal, m'ho apuntaré a trenta llocs diferents. M'ho podria tatuar, com a la pel·lícula Memento. Però bé, crec que no caldrà arribar a tant. Ha començat el compte enrera.

13 comentaris:

  1. Coneixes el futureme.org? Només és una idea...

    ResponElimina
  2. Ui, a mi em faria una mica de por que només em donessin 10 anys. Em faria plantejar-me el tracte que dono al meu cos. Vale, he de fer esport i menjar millor..
    Per molta mala memòria que puguis tenir segur que hi penses, ja saps, cuida't!

    ResponElimina
  3. Això és una mica macabre... mai he pensat que només falten 10 anys!!! ;)

    ResponElimina
  4. Que bo!!! jejej
    Hola! no et coneixia, pero m'ha agradat molt el teu bloc.
    El teu escrit m'ha fet pensar en vells amics, aquells que fa temps que no veig...bona excusa per tornar-vos a veure, si us heu distanciat!!!

    fins aviaat
    *espero poder-te llegir mooooolts anys!!

    ResponElimina
  5. mira aquest enllaç: http://www.poodwaddle.com/clocks5.htm et calcula l'esperança de vida a partir dels teus hàbits, jo ho he fet i n'he sortit força ben parada, encara en faré un post!

    ResponElimina
  6. Doncs si només t'ha de quedar una esperança de vida de deu anys, ja pots anar escrivint, per suplir tots els altres en què ens faltaràs!

    Estic segura, que al fer els quaranta, recordaràs la trucada a fer...

    ResponElimina
  7. Molts més de 40, nanu, molts més... Ets un pesimista nat.

    ResponElimina
  8. Jo espero sincerament que en visquis molts més que 40!!! perquè no és just que deixis al món sense XeXu!!!! ;)
    De totes maneres, m'ha agradat aquesta idea. En contra de la gent que pugui pensar que és macabre o pessimista.. crec que és una bonica manera de mantenir certes amistats i d'obligar-te a viure!!!! jaja
    una abraçada i espero que sí que ho recordis... (i ho facis!!)

    ResponElimina
  9. Un compte enrera per aquestes coses no home! Però ja que ho has decidit així, sobretot no te n'oblidis... perquè si ho fas, no vull ni imaginar-me què li passarà pel cap a la noia! Llavors ja seria el súmmum que l'endemà te li presentessis a casa per disculpar-te de no haver-li dit... Ostres que macabra m'ha quedat!

    Bé, llavors comences des dels 10 més o menys, no?
    20 [al cap d'1 any...] 19 ...
    Aix, que m'he descomptat! (així t'obligo a allargar la teva meta 10 anys més :P)

    ResponElimina
  10. Gràcies a tots per les vostres aportacions.

    Lluna i Bluf, no he mirat els enllaços que em doneu, perquè en realitat no sé si ho vull saber. Gràcies a les dues, però em fa una mica de iuiu mirar aquestes coses.

    Terra, penso aprofitar aquests 10 anys al màxim, i si m'he de començar a cuidar, espero que això no em baixi el ritme. De vegades és tan estimulant viure la vida al límit de les capacitats físiques...

    Txari, i la de coses que hem de fer en aquest temps... corre, treu el Martini!

    May, sigues molt benvinguda a Bona Nit, m'alegro de que t'hagi agradat. Espero que d'aquí 10 anys no hag de pensar massa en els amics, perquè els tingui tots ben a prop. Utopia? Probablement, però amb voluntat...

    Carme, ja miraré de deixar alguns posts pòstums, per si de cas. Però mira que demanar-ne més... que masoca!

    Caníbal, tu em veus vivint més anys perquè saps que ets molt més animal que jo, i no vols veure't reflexat en les meves paraules, però espera't...

    iruNeta, és clar que és una bona idea, això si, apte només per frikis com jo, però molt bona. És que la meva amiga sap el que es diu.

    No et falta raó, Laia, més val que no me n'oblidi, que si no la pobra noia pot tenir un bon ensurt. I saps una cosa, tu vols allargar 10 anys el compte enrera, i això em situa als 50, que és el màxim que em dóna tothom, diuen "no home no, als 40 no. Millor als 50". S'agraeix que volgueu que visqui més, però 50 anys tampoc no és una passada, no penseu que viuré massa més...

    ResponElimina
  11. Home, això meu no compta quant de temps et queda. És una pàgina on tu t'escrius un missatge a tu mateix i te l'envia al cap d'uns anys, el dia que tu vulguis.

    ResponElimina
  12. Ah Lluna! Si és així potser si que hi faré un cop d'ull, perquè tinc tan poca memòria que no voldria pas que se m'oblidés. Potser aquesta és una bona solució!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.