dijous, 4 d’octubre de 2007

Ballo al so de la música

No us explico res nou sobre mi si dic que sóc un malalt de música. No només d'AF viu l'home, escolto coses molt diferents, i durant tot el dia hi ha moltes cançons que m'acompanyen i m'ajuden a fer el camí. Es podria dir que em passo el dia escoltant música; menys en tranport públic, moment que dedico a la lectura.

La grandesa de la música és que va fortament lligada a l'estat d'ànim. Com sempre, parlo per mi, però m'agradaria que penséssiu si no us ve de gust sentir una música o una altra en funció del moment, o per exemple, si no hi ha música que es fa impossible escoltar quan s'està molt trist. Cadascú te les seves cançons pels seus moments, i això em sembla magnífic, demostra que la música no és una, sinó que és tantes com persones hi ha. Ja no parlo de gustos, això encara és més variat, però qui més qui menys deu tenir alguna cançoneta que el posa de bon rotllo, que no té per què ser la mateixa que la del veí. És més, la del veí ens pot deixar totalment indiferents.

A mi la música m'afecta molt. A la feina sona una cançó rere una altra, i de vegades en sona una que m'obliga a seure i buscar-ne la lletra. D'altres em colpegen i em deixen tocat, o al contrari, em posen les piles. Avui una me les ha carregades del tot, però no és el primer cop que ho fa, no em sorprèn. Però el que si que em sorprèn és aquest efecte general que té la música en mi, mai més ben dit, ballo al so de la música.

Per això és que he decidit anar posant cançonetes aquí a la barra lateral, a part de les que ja em surt de posar en els posts mateix. Aniran sortint. De vegades tindran un significat especial. Altres cops pot ser una cançó que m'ha impactat durant aquell dia. Potser només serà una cançó que m'agrada i prou, i que aquell dia he sentit. És una manera diferent de compartir un bocí del meu dia amb vosaltres, ja que els meus dies no s'expliquen mai complets sense la música que els acompanya.

14 comentaris:

  1. Bon dia! Noi, gairebé és com si m'haguessis llegit la ment! Penso igual.
    Crec que la música és una arma molt poderosa i que és capaç fins i tot d'induir un estat d'ànim millor si et trobes xafat.
    D'aqui una estoneta marxo a treballar i la cançó que has posat a la barra lateral,(m'agrada molt aquesta idea!) m'ha animat!

    ResponElimina
  2. La música és una gran companya de vida... i saps el que és més interessant? ( a part del poder que té de modificar-nos els estats d'ànim) Que la podem utilitzar segons les nostres necessitats. És a dir, que si estem tristos i ens volem animar, segur que tothom sap quina cançó posar-se per aconseguir-ho. Igualment si tenim un dia reflexiu...
    Crec que la música ajuda a viure més intensament, a sentir d'una forma diferent el que ens va passant en el dia a dia.
    Trobo genial la idea d'anar posant músiques a la barra lateral, de moment ja et dic que la d'avui és molt animada i que carrega les piles (al menys a mi)
    I si em permets, em ve de gust fer-te un petit regal: la cançó que més em fa somriure, que em desperta aquelles ganes de menjar-me el món, de cridar i dir que la vida és meravellosa i que sóc feliç!!! És la cançó de RedHotChilipeppers: Snow (Hey Oh)del cd Júpiter de l'Album Stadium Arcadium.
    Si pots i la trobes escolta-la, ja em diràs el què!!
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  3. és increïble com la música va lligada a la nostra vida, al nostre estat d'ànim i sovint no ens n'adonem.
    Té un gran poder i, la svea presencia ens pot recordar moments, ens pot fer aflorar sentiments... Increïble!

    ResponElimina
  4. La música ens penetra dins, igual que les olors. Quan de escoltes una cançó que et portar molts records, és com si estiguessis revivint aquella situació amb el més mínim detall, i a més tornes a sentir els sentiments que t'havia evocat aquella cançó.

    Molt bona la cançó que has triat per avui. ;)

    ResponElimina
  5. Tampoc puc concebre un dia sense música, i si no hi ha res per poder-ne escoltar, la canto... i em moc al seu ritme... avui finalment he trobat la que necessitava, la banda sonora de Nòmades del vent, del documental... és fantàstica :)

    Serà que els capricornians som pastats iguals? serà coincidència? serà que tenim bon gust ;)

    un petó!

    ResponElimina
  6. És cert, la música és una gran amiga!
    Molts cops quan s'està desanimat la música et regala la cançó adequada per animar-te (així com també pot passar el contrari..!)

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies noies per passar per aquí i comentar. La música... què dir, tots els que hi heu dit la vostra crec que us l'estimeu tant com jo.

    Terra, tu i jo sempre coincidim en temes musicals, que bé sentir-se comprès! I mira, m'alegro de que t'agradi la idea, però sobretot que t'hagis animat escoltant la cançó.

    iruNa, la música ens acompanya sempre, no és estrany recordar la cançó que sonava quan... ja m'entens, aquells moments de la vida que han estat importants per alguna cosa, segur que tenen la seva pròpia cançó. Trobo molt encertat tot el que dius, i saps, avui a la feina m'han obligat a escoltar tot el dia una música horrible. El regal que em fas em va perfecte, perquè és una cançó genial, i només perquè tu ho dius, ja és la cançó de la nit, i l'he posada allà a la barra. Espero que et segueixi fent somriure.

    Sí, sí, Tarambana, la música és totalment màgica, i no només va lligada a la nostra vida, sinó també a la nostra història, com deia. I és clar, si una cançó fa mal o ens evoca un gran record, és perquè ens transporta a algun moment que hem viscut, associat per sempre més a aquella cançó.

    Un gran tema aquest de les olors també, Boira. D'això se'n va fer un post a la Comunitat, i és que hi ha ben poques coses que ens provoquin sensacions tan profundes com les olors i la música. Els gustos, potser, no ho sé. M'alegro que t'agradi la cançó.

    Jo em passo el dia cantant, Elur! I mira que ho faig malament, hehehe. Però sempre tinc alguna o altra cançó al cap. I si hi ha una cosa que faci pitjor que cantar, aquesta és ballar, i també ho faig. Però és que la música...

    I no em diguis això dels capricorn, que l'Ònix sempre m'ho deia, i m'entra nostàlgia, que la trobo molt a faltar. Però que tenim bon gust éstà clar!

    I la sensació és millor quan la cançó apareix de sobte, oi Linwë? Estàs una mica moix, i de sobte sona un tema que et posa les piles immediatament. És una sensació genial. I del contrari millor no parlem, oi?

    ResponElimina
  8. Si m'hi paro a pensar, m'adono que passo una gran part del dia sentint música, ni tan sols tinc el coratge de treure'm els ariculars quan sóc en un transport públic per dedicar-me a llegir, com fas tu... De vegades penso que depenc massa de l'iPod! Però és que tens tota la raó: una cançó em pot fer veure les coses diferents, em pot alegrar el matí, em pot fer recordar una vivència passada... mil coses!
    ;-)

    I felicitats per la iniciativa d'incloure música al teu blog!

    ResponElimina
  9. M'agrada la iniciativa. Anava a dir que és una bona idea, però és que últimament només faig que copiar-te...

    Jo tinc una cosa que es diu "la cançó de la setmana". Fa dies ho volia escriure, en un d'aquests posts que al final no es fan perquè hi ha alguna altra cosa.

    Sempre deixo el cotxe a prop de la feina (com que sóc la primera d'arribar...) El dilluns engego l'mp3 i busco una cançó que sigui coherent amb el meu estat d'ànim. Arribo a la feina abans de que s'acabi i tenco l'mp3. Quan marxo, com que he deixat la cançó a mitges, tiro enrere i començo la cançó del principi. I tampoc l'acabo. Així que acabo sentit la cançó 10 cops a la setmana. És la meva cançó de la setmana :-)

    La cançó canvia quan he de caminar més de 3-4 minuts, perquè vaig a algun altre lloc. Llavors la cançó canvia, i tinc una altra cançó de la setmana.

    I per què ho deia? Doncs res, que hi ha dies que canvio la cançó perquè no està en consonància amb el meu estat d'ànim. Suposo que ho fem tots, això!

    ResponElimina
  10. Gràcies, Lingüista. Jo he tingut èpoques d'anar amb música per tot arreu, però ara fa molt que no, perquè em decanto per la lectura; estic molt viciat. Però és cert el que dius, com els altres, una cançoneta sola ja ens pot fer sentir tantes coses, que amagar el poder que té la música és una bajanada. La música no ha de faltar mai.

    Lluna, no diguis que copies, dona, m'encanta que t'agradin les petites modificacions que vaig fent, i si t'animes a fer-les tu també, em fa sentir bé d'haver posat una coseta decent.

    M'encanta la història de la cançó de la setmana, jo també sóc molt de posar la 'tal cosa' de 'tal temporada', sempre classificant! Però està molt ben pensat, aquella cançoneta que saps que et pujarà la moral, la pots escpoltar tants cops com calgui, i sempre funciona.

    ResponElimina
  11. [Laia escoltant mp3, empanada] Tarata-ta-ta-tarartata... Apa, si sóc davant de Cal Xexu! :P

    A mi les cançons també m'inspiren i les escolto en funció de com em sento, encara que si estic trista intento que la música em provoqui l'efecte invers: es fa una petita prova, escoltar una cançó alegre d'aquelles que et saps la lletra de pe a pa, i mirar si inconscientment l'acabes tararejant. Si l'emmurriada no és de les grans, sempre t'enganxa aquella cançó i ja està, tornes a ser feliç i fer saltironets. Si en canvi restes indiferent... No és el teu dia! I a mi,en un acte semi-massoquista, sempre em ve la genial idea d'escoltar música trista...

    ResponElimina
  12. Sempre recordaré les paraules de la Malka, gran amiga, quan em deia que no podia escoltar aquelles cançons, perquè automàticament arribava una nit trista, tant trista que es feia difícil respirar. I tenia raó, elles em canviaven, passava de la rialla a la nostàlgia en qüestió de moments, com de sobte passo a somriure i a trobar energies en les lloses de la ciutat quan vaig a treballar i em trobo que estic cantant sota la pluja.

    Poden amb mi, són elles qui em condueixen allà on volen. I prenen significats tant propers, tant sentits, tant certs i reals...

    ResponElimina
  13. Laia, em quedo amb l'idea de tu, escoltant una cançó que t'agrada i fent saltironets. I que si, que de vegades ens autoposem cançons que ens matxacaran, però també cal.

    Sí, sí, Calme, de vegades la música prèn tant sentit que sembla que algunes cançons les hagin fet per nosaltres, i aquestes són les que calen més al fons.

    ^eMMa^, és ben clar que de vida en dóna molta la música!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.