diumenge, 23 de setembre de 2007

Un diumenge qualsevol

Avui m'he llevat content, amb son, però amb ganes de fer coses. He pogut dutxar-me després de menjar alguna cosa davant de l'ordinador, com gairebé sempre, i he decidit mudar-me: pantalons blancs i camisa. Amb els meus companys de pis hem sortit tard, però tranquil·lament ens hem dirigit caminant al Palau de la Virreina per trobar-nos amb uns amics, uns 200 més o menys. Tots estàvem molt contents i amb ganes, mira que és difícil que ens poguem trobar tots! Però avui sí, avui no faltava ningú. Fins i tot he vist moltes cares noves, que espero no deixar de veure en properes ocasions.

Quan ja hi érem tots, ens han dit que ja podíem anar tirant, i es notava en l'ambient que teníem ganes de fer-ho bé, d'acabar el dia amb un somriure, cansats, però satisfets. Avui era el dia, i tots ho sabíem. Teníem una cosa al cap: aquesta. Però no ha estat possible. Els que vestien la camisa de la foto sí que l'han pogut fer, però nosaltres no. Hem estat molt a prop, però un cop més, ens hem endut una bona decepció. Tot i així, hem demostrat que no ho teníem tan lluny, que no hem quedat aquest diumenge per veure si ens sortia alguna cosa. Sabíem què volíem, i ho continuem volent. I no només això, en volem més, tenim gana, volem acabar l'any amb una millor cara que l'anterior.

No ha estat un bon dia, els objectius no s'han complert, però no hem fet el ridícul. Falta molt per fer, però també hem millorat molt, i crec que tots ho sabem, i això és molt important. Ara es demostrarà si realment volem que la colla vagi endavant, necessitem el suport de tothom, i la propera vegada no ens quedarem a mitges, segur que no.

I dintre de la gran decepció general, en la que també m'hi incloc, una petita alegria per mi, ja que he fet els tres castells del dia, quan fa dos setmanes no n'havia de fer cap. No és consol, no em serveix de res, però podríem dir que si he estat sota un 4 de 9 amb folre i l'hagués pogut descarregar si hagués anat bé, estic ja força recuperat, oi?

9 comentaris:

  1. Aquest post m'agrada molt!
    Quin greu que no hageu pogut assolir els objectius! Però segur que això significa una remuntada. M'alegro que estiguis tant recuperat

    ResponElimina
  2. Mica en mica s'omple la pica (aquesta no és meva, eh? jejejeje)
    M'alegro de que et vagis sentint amb força per poder tirar endavant els castells, però sense córrer, eh?
    I segur que aconseguiu carregar i descarregar el 4 de 9 amb folre, segur. Temps i paciència i sobretot ganes i d'això últim se n'hi veuen moltes en el teu post.

    un petó!

    ResponElimina
  3. I un bon dia us llevareu tots contentens, anireu a alguna nova trobada i rere el so de les gralles us sentireu contents i satisfets per haver-ho aconseguit!

    Molta sort i ànims!

    ResponElimina
  4. Mira, només et puc dir una cosa: ENHORABONA!!!!! sí, malgrat no haguéssiu aconseguit la fita t'haig de felicitar perquè has aconseguit l'èxit dels petits passos que et duran a la meta final. Parlo de tu, de la teva lesió ja quasi del tot recuperada... i parlo del teu esperit, de les teves ganes de superació i de l'empenta que demostres tenir amb aquest post. Enhorabona per veure i viure les derrotes com un motiu més per seguir lluitant amb més força!!
    Una abraçada i segueix així xexu!!!

    ResponElimina
  5. Del post em quedo amb que ja estàs recuperat. I un dia o altre segur que ho aconseguiu.

    Petons.

    ResponElimina
  6. Una altra vegada hi haurà més sort...

    Tot està per fer i, tot és possible, que diu la cançó!

    temps al temps!

    ResponElimina
  7. Me n'alegro per tu que et sentis animat i que notis que el teu cos rutlla!

    Recordo de petita que els pares em feien recórrer no sé quants pobles de Catalunya i anàvem a veure diades castelleres per tot arreu...

    Per cert, ets dels que estan a sota de tot? Ostres, quan acabeu et treus un pes del damunt eh!

    Una abraçada i espero poder llegir aviat un post ple d'eufòria on diguis que ja ho heu aconseguit!

    ResponElimina
  8. Què et puc dir que no t'hagin dit ja? Doncs felicitats per haver-te recuperat ja! Quan vaig aparèixer per aquí, t'acabaves de lesionar. Com passa el temps!

    I pel que fa al 4d9, doncs el proper cop serà. No serà per la festa, però... segur que ho aconseguiu!

    ResponElimina
  9. Ei gent, moltíssimes gràcies a tots. No us contesto individualment perquè el missatge seria similar per tothom, només agrair el suport a tothom, especialment a la gent que ha anat seguint l'evolució de la meva lessió, i que han hagut de suportar diversos posts d'aquest tipus. A dia d'avui em sento totalment recuperat, i a més ha estat un gran dia castellerament parlant, així que estic molt content, gràcies a tots, de veritat. El 4d9f encara no, però aviat, aviat...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.