dimecres, 26 de setembre de 2007

A tots els nivells

De vegades em sorprenc de les coses que em poden fer sentir bé. No dic ni feliç, ni eufòric, simplement bé. Bé amb mi mateix. Treballo en un lloc que requereix força infraestructura, i tot i que de cara al món, la meva és una feina de merda, jo i la gent com jo som els treballadors qualificats allà, i hi ha força gent que treballa perquè nosaltres ho tinguem més fàcil. No dic que els tinguem al nostre càrrec, ni molt menys, però de vegades ens oblidem de com són de necessaris, i de com ens faciliten la vida.

I avui m'he sorprès quan la tècnic del departament m'ha cridat de lluny i m'ha abraçat i m'ha fet dos petons quan hi he anat. M'ha donat les gràcies perquè li vaig passar música d'Antònia Font, i diu que m'ho agraeix moltíssim, ja que aquest estiu ha disfrutat com mai escoltant els mallorquins. M'ha regalat una piruleta, quina gràcia! Aquesta dona és vital per nosaltres, ens soluciona qualsevol problema, però no es comporta igual amb tothom, a mi em té cert apreci, i jo a ella. I després he estat fent conya amb l'altre tècnic del departament, un paio molt divertit amb el que sempre estem dient animalades. Quin riure, aquest nano. I tampoc no vull oblidar les secretàries, amb les que sovint vaig a tafanejar, amb elles m'ho passo molt bé quan tinc una estoneta morta.

Més tard m'ha parat un dels encarregats de manteniment, afí als Nens del Vendrell, i m'ha preguntat com ens havien anat els castells l'altre dia. Hem parlat una bona estona, i un company seu, amb el que tinc més relació, ha marxat perquè a ell els castells no li diuen res. Per no dir quan vaig a la cafeteria, on tots els d'allà em parlen amb una confiança que molts no entenen. Això són molts anys allà, és clar, però ja m'agrada que sàpiguen el que vaig a demanar, en funció de l'hora que hi vaig.

Tot això m'ha fet sentir bé. Petites coses, com sempre, i és que no hi ha una altra explicació. He vist que m'agrada relacionar-me amb la gent, a tots els nivells, i que si a alguns se'ls pugen els fums perquè es creuen qui sap què, a mi no em passa això, hi ha gent maca a tot arreu, i si els tractes bé, ells et tracten bé a tu. M'agrada ser així, mira, ara em surt l'ego que porto dins, m'agrada ser així i que d'altres no ho siguin, ells s'ho perden.

A la tarda una cançó m'ha colpejat la cara, res greu, com un cop d'aire violent que et fa aclucar els ulls i t'aixeca els cabells. Era aquesta:



Si sabeu anglès, escolteu què diu, o busqueu la lletra. Hagués estat perfecta per posar-la ahir, però és clar, en comptes de tornar al passat, la poso en el present. Després Amaral em cantava carinyosament mentre ningú comprenia per què m'agrada la seva música. I finalment, el passat ha decidit tornar-se a creuar en el meu camí, però en comptes del cop de puny a la boca de l'estómac que esperava, s'ha convertit en una caricia, gens tendra ni dolça, això si.

Carai, amb el post d'ahir em sentia Tirai, i avui em sento Lluna, ves per on. Però bé, ja es nota quines són les meves influències, oi?

11 comentaris:

  1. Tenint en compte que el post d'ahir era com molt més depriment, això últim que dius em preocupa, company.

    ResponElimina
  2. Dona, no ho deia per ofendre, ara m'ha sabut greu! Ho he dit perquè em vaig posar a escriure i en acabar, no sabia ni el que deia, per primera vegada em va semblar que escrivia sense pensar què deia, i això és el que sempre diem que feu alguns per aquí, no sense pensar, però si amb el cor a la mà. Ho deia com una cosa positiva, de veritat, i a mi no em va semblar tan depriment, realment ho era? Demano perdó, de veritat que ho deia com una cosa positiva.

    ResponElimina
  3. Ei, que feia broma! No t'has disculpar pas per res! :-)

    ResponElimina
  4. Això que dius ho hauria de llegir més d'un i d'una. Me'n alegro molt que siguis amic meu. Gràcies!!
    raquel

    ResponElimina
  5. Gràcies Xexu pel teu comentari al bloc. Ja tinc ganes de veure companys de feina, que com tu dins el teu món, també es fan estimar. Què en faríem sense ells?

    ResponElimina
  6. jaja, avui m'han donat una piruleta. Feia anys que no en menjava una, m'ha fet riure la casualitat. Aquesta cançó del Colplay és una de les meves preferides, i ja no et dic que m'encanta Amaral, jo també m'he sentit incompresa perquè m'agrada, però les lletres són genials! És curiós eh, com de vegades estem tant acostumats al que ens rodeja que no ho apreciem, i un dia qualsevol et sents molt agust, i t'agrada la gent que t'envolta. És molt important sentir-se bé a la feina. Me'n alegro molt per tu!

    Petons.

    ResponElimina
  7. Desprès vinc a llegir el teu post (les obligacions i les presses hem fan pospossar els bons moments)

    Salutacions

    ResponElimina
  8. Ostres, si et sents Lluna amb aquest tros de post, suposo que puc estar contenta :-) La veritat és que jo no m'hi veig, en aquest post, però comparteixo el que dius. Jo sempre vaig saludant a tothom que em trobo, encara que els hagi vist 10 vegades el mateix dia, amb un somriure. A vegades penso que creuen que estic una mica sonada, però és igual.

    Ara, a mi no m'han regalat mai cap piruleta :-(

    I què seriem sense les petites coses? :-)

    ResponElimina
  9. doncs enhorabona per treballar a un lloc on hi estàs a gust i amb gent agradable, tens molta sort. Tant de bo tothom pogués treballar en un lloc i sentir-te com t'hi sents tu.

    ResponElimina
  10. Noi, com sempre, coincideixo amb tu en la música escollida!!
    Si em diguessis que també t'agrada la Oreja de Van Gogh i Jarabe de Palo, me'n duria una decepció, no puc amb ells..
    És curiós com petites coses i la manera com encarem la feina poden convertir un dia fotut en un bon dia.

    ResponElimina
  11. Un cop més, gràcies a tots pels vostres magnífics comentaris, sou genials.

    Tirai, comentari doble, realment em pensava que no t'havia fet gràcia, però bé, tot i que fos broma el que vas dir, el que jo et dic és que queda clar qui són les meves influències blogaires, per això quan escric de vegades m'identifico amb uns o altres.

    Rach!!! Tia, quan he vist el teu comentari he pensat amb moltes converses que hem tingut, però ni ho vaig recordar quan vaig escriure el post. Ja saps el que penso, no m'agrada la gent a la que se li pugen els fums perquè si, quina gentussa!

    Ei Carme, encara estic corprès pel teu escrit. Espero que et vagi bé a la feina, encara no hi has tornat? Veure'ls està bé, però fer vacances... encara que siguin posposades per motius que no venen al cas...

    Boira, i ara jo què et contesto? Coincidim en tot, oi? A la feina hi estic bé, però no sempre tant com voldria. El que comentava en el post són petits contactes accessoris que em fan sentir especialment bé i estimat per una gent que si no fos com sóc, potser ni saludaria.

    nosotras, doncs esperaré a que tornis.

    Lluna, ser agradable no costa res, oi? No m'estranya que no t'hi vegis en el post, quan el pensava em va semblar que si l'escrivia com el tenia al cap s'assemblaria a un dels teus (cosa que no cal dir que seria molt bo pel meu escrit), però després quan et poses a escriure, suposo que cadascú té el seu propi estil.

    Ei, jo et regalo la piruleta que em van donar, que encara no me l'he menjada, que no pot ser que no te n'hagin regalat cap.

    Bluf, no tot és tan maco com sembla. No és que estigui malament a la feina, però és una mica el que explicava a la Boira, no estic tant bé com hauria, amb alguna gent que fa feina de la meva, però sí tinc bona relació amb altres treballadors del centre, que es dediquen a altres feines. Alguns dels meus companys passen d'aquesta gent perquè deuen pensar que estem per sobre d'ells, però a mi aquesta lluita de classes no m'ha acabat d'agradar mai, tots som persones i fem les nostres feines corresponents, oi? Doncs perquè un et vingui a arreglar un armari no li has de tenir menys respecte que a el que sap una tècnica súper específica del grup del costat. No sé si m'explico.

    Quina gràcia Terra! Pensava que anaves a dir que si també m'agradés La Oreja i JsP ja seria l'hòstia, i em trobo que els critiques, i no puc estar més d'acord. Ja em pensava que hauria de contestar-te alguna cosa com "em sap greu, però a mi aquests dos no m'agraden...", però veig que seguim coincidint. Amaral, bé. Oreja i JdP, malament. I el darrer comentari, és clar, totalment d'acord també.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.