diumenge, 2 de setembre de 2007

Tornada

Sol en una estació, sense saber quan ha d'aparèixer el tren. Enlloc no ho diu clar, però tard o d'hora vindrà. Una nit d'embriaguesa, de riure, d'encaixades de mans i de bromes sobre l'edat. De moltes ximpleries, però les nostres ximpleries. Una nit de sortir vencedor, però com totes, s'acaba. A tu et veuré en unes hores. A tu et veuré la setmana que ve. A tu en un mes. Però em quedo sol, amb ganes d'arribar a casa.

Pujo al tren, un tren que han fletat només per mi, que m'acostarà al llitet. Moltes parades amb l'única companyia d'en Murakami, que m'explica les misèries d'una jove de família no prou bona. Puja una revisora, però desapareix, en perdo el rastre, i segueixo sol al tren. El cap em roda una mica, però no prou per evitar la lectura. Penso en dormir, però no val la pena per tant poca estona. Segueixo sol, però sense saber d'on, se m'apareix la teva olor, i sé que ets amb mi, encara que la soledat m'envolta.

4 comentaris:

  1. De vegades, estem envoltats de gent i ens sentim sols i altres, estem sols i no ens en sentim.
    L'olfacte és un d'aquells sentits malmesos, però, de vegades, ens porta molts records.
    M'ha agradat molt aquest post :-)

    ResponElimina
  2. Doncs això, que un post molt xulo. No és pot dir cap altra cosa.

    ResponElimina
  3. Una olor pot suggerir moltes coses... relacionar la persona amb l'olor que desprèn, ja sigui de colònia o la seva pròpia olor característica, ajuda a recordar-la. De vegades, anant pel carrer, vas distret i se't creua algú que fa la mateixa olor que aquell/aquella, i quan ja és uns metres més enllà et gires de cop perquè has reconegut aquella olor i t'ha recordat a aquella persona.

    Un post molt curt però intens. I com pots veure, m'ha agradat molt les sensacions que et transmetia l'0lor. Una abraçada!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.