dilluns, 24 de setembre de 2007

Que tinguem sort

No m'agrada, de fet, no m'ha agradat mai. Vaig sortir amb una noia, la meva EX en majúscules, que n'era entusiasta. Però a mi no m'ha dit mai res en Lluís Llach. Té un parell de cançons que m'agrada escoltar, però para de comptar. Una d'elles, però, avui no me la puc treure del cap, no sé per què. És Que tinguem sort, una cançó que sempre m'havia semblat trista, i que aquella noia s'esforçava per dir-me que no ho era. Suposo que cadascú interpreta la música com vol.

Avui m'hem tingut de sort, o no, qui sap, quan les coses surten bé tendeixo a pensar que som uns cracks. Ja ens tocava. Però ja he començat a cantar mentalment la cançó quan m'he llevat, més d'hora del que pretenia. He decidit que no tenia més remei que posar-la, a veure si així em marxa, o si més no, per intentar entendre per què avui la tinc clavada. Tampoc és estrany, em passa sovint, i amb cançons diverses. Però avui és aquesta. La comparteixo amb vosaltres.




7 comentaris:

  1. ummmmmmmm... doncs jo en sóc una enamorada del Llach :)
    i aquesta cançó és preciosa, per mi és clar.

    I la sort no apareix perquè sí, sinó perquè es busca.

    Un petó!

    ResponElimina
  2. No sé perquè a vegades ens llevem amb una cançó al cap i no hi ha manera de que marxi. Com les cançons ens poden recordar a determinades persones (a mi em passa molt, per exemple, qualsevol cosa de The Doors em farà pensar en una persona per sempre..), pot ser que aquesta nit hagis somiat amb ella o potser vas pensar en el Llach que imiten a Polònia, qui sap... :)
    A mi tampoc no m'ha dit mai res en Lluís Llach, L'Estaca i prou. I aquesta, com ens la feien cantar al cole a l'assignatura de religió o a les misses, per mi és una cançó de missa.
    Bona nit i bona sort!

    ResponElimina
  3. Doncs... a mi si que m'agrada el Llach, sobretot "Amor particular" i aquesta cançó em recorda un camp de treball de quan tenia 17 anys? Bé, entre 16 i 18.... o sigui, i mai millor, dit al segle passat.
    A mi, també, em passa això de tenir una cançó el cap i que no em marxi. El problema és que, de vegades, la tinc al cap, però sóc incapaç de cantar-la, no agafo el to. Dec tenir algun tipus de problema.... bé, alguns tipus de problema amb les connexions! :p
    Aquest comentari és molt llarg, no? Per no dir res, vull dir, és clar, si hagués dit alguna cosa seria d'una llargària adequada. Això és perquè no tinc ganes de rentar els plats. Res et dono permís per esborrar-lo... No! No ho facis! Anaves a fer-ho, confessa-ho. Va, si esborra'l millor

    ResponElimina
  4. Sempre l'havia trobat maca aquesta cançó, però coincidedixo en tu, la trobo tant trista!

    I com l'elur diu, també hi ha una dita alemanya que ho deia, cadascú es forja la seva sort!

    ResponElimina
  5. A mi també em passa això, se'm posa una cançó al cap sense saber el perquè i no hi ha manera de deixar de cantar-la mentalment en tot el dia!!!
    A mi personalment tampoc m'entusiasma massa en Llach, però aquesta cançó em fa posar la pell de gallina. I és que em retorna records molt càlids de la meva infantesa. A més, em sé la segona veu i no puc evitar de cantar-la cada vegada que l'escolto!! jeje...
    I mira, no et preocupis, si t'ha vingut al cap no t'hi resisteixis, deixa-la fluir... està molt bé que ho posis al bloc i ens facis partíceps de les melodies que acompanyen el teu dia a dia!!!
    una abraçada!!!

    ResponElimina
  6. Tot i no se una cançó trista, quan l'escolta sempre em deixa una sensació de tristor a la panxa. Amb el Llach em passa. S'ha de reconèixer que el Llach és un gran cantautor, però a mi només m'agrada alguna cançó.

    Petons.

    ResponElimina
  7. Jo vull tenir-ne de sort. O potser demano alguna cosa que ja tinc. O potser no. O sí, i sóc massa capritxosa i encara en vull més.

    Res, que sí que en tinc. Segur. I espero que tu també. I els altres, i els de més enllà... I que no marxi, que es quedi amb nosaltres.

    Una abraçada :D

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.