diumenge, 16 de setembre de 2007

Murakami

Murakami t'atrapa en els abismes d'uns personatges que no són en absolut plans, que tenen vida pròpia, que constitueixen un món sencer en si mateixos. Acostumat a altres lectures, aprofundir tant en la natura humana podria arribar a fer-me mal, però m'adono que no, que m'agrada que m'expliquin on són els límits, i que, si cal, aquests límits es sobrepassin. I els límits es queden curts perquè quan et penses que no es pot anar més enllà, t'equivoques, els personatges de Murakami poden. És difícil explicar les sensacions que desperten les seves narracions, despulla cada situació i l'exposa per crua que sigui, i això no és comú, poques lectures he fet que em transportin tant a l'interior d'uns personatges, que per foscos i imperfectes podrien ser reals.

M'he quedat enamorat d'una narrativa que m'ha sorprès; com tantes altres coses a la vida, vaig arribar a Murakami per casualitat, i per la curiositat que em despertava un llibre com Kafka a la Platja. Esperant a que em caigui a les mans, vaig voler començar amb Tòquio Blues, i no me'n penedeixo gens. El recomano, i tant que sí, però s'ha de tenir moral per llegir-lo, perquè arriba a ser dur en algunes ocasions. Pel que fa a mi, no serà el darrer llibre que llegiré d'aquest autor. Espero que els propers que llegeixi, em deixin tant bon gust de boca com aquest.

És difícil triar un fragment com a exemple, us en posaré un que no sé si us convidarà massa a llegir-lo, però que a mi em va impactar:

En aquell lloc no sentia cap mena de tristor. La mort era la mort, i la Naoko era la Naoko. "Sóc aquí, oi?", em deia enriolada. "Doncs no hi ha cap problema". Els seus gestos mesurats em calmaven i em confortaven. "Si la mort és això", pensava jo, "no és tan dolenta". "És veritat", em deia ella, "la mort no és gaire cosa. És la mort i prou. Ara que sóc aquí, tot és molt més fàcil", m'assegurava entre els embats d'aquelles onades fosques.

11 comentaris:

  1. Saps quin llibre tinc a la tauleta de nit? jaja, cal que t'ho digui? L'acabo de començar, vaig per la pàgina 16. I saps com vaig arribar a Haruki Murakami? Doncs perquè feia dies que tenia ganes de llegir un llibre, no se si et sonarà Kafka a la platja, però com que encara és massa car, mentre espero que treguin l'edició de butxaca, buscant buscant vaig topar amb Tòquio Blues...
    ;)

    ResponElimina
  2. A mi, Tòquio Blues em va deixar feta pols, però no era el moment de llegir-lo, el meu estat d'ànim no era l'òptim. Tot i així, he de dir que és un gran llibre que no et deixa indiferent de cap de les maneres i com les grans lectures t'ofereix més preguntes que respostes. Provoca que t'enamoris de la Naoko, de la Midori i d'aquella dona que no en recordo el nom (hehehe). Se m'acaba d'ocòrrer una pregunta: com és que tot i que el protagonista és un home (o millor dit, noi encara), els personatges realment impactants són dones?
    Va, potser, també m'atreviré un dia amb Kafka... Algú que ja l'hagi llegit?

    ResponElimina
  3. Mira, ja fa temps que passo per les llibreries i estic temptada a comprar-lo. (tant aquest en concret com tants d'altres del mateix autor)No he llegit res d'ell però sí me n'han parlat molt bé... i és per això que tinc ganes de fer-ho. Però sempre hi ha quelcom que em frena, potser és el que dius tu... que per massa real és massa dur, i potser, com li va passar a la Tirai, no estic en un bon moment per llegir coses tan poc banals. Però jo t'asseguro que en algun moment o altre el llegiré (és una assignatura pendent que tinc)
    I mira, potser després de llegir el teu post m'animo i tot!! jeje
    una abraçada guapo!!

    ResponElimina
  4. Mira, no me n'he pogut estar... ja l'he comprat!!! Porto tres pàgines i ja m'ha captivat!! jeje...
    Per cert, t'he comentat els dos posts anteriors!! ;)
    una abraçada!!! (ja t'aniré informant de com em va la lectura!)

    ResponElimina
  5. Murakami és un plagiador més aviat dolent, del mestre Salinger. Llegiu per exemple el guardià en el camp de sègol. Us servirà per distingir entre un escriptor amb majúscules i un mediàtic efectista.

    ResponElimina
  6. Boira, quina casualitat! Bé, espero que t'agradi tant com a mi, ja m'aniràs dient què et sembla, i mira, si t'animes, en acabar-lo pots fer el teu propi post i així sabré la teva opinió. Per cert, jo també prefereixo els llibres de butxaca, perquè a part de ser més barats (que baixin el preu de Kafka ja!!), me'ls emporto a tot arreu.

    Tirai, potser sí que hi ha un moment per llegir cada cosa, i llegir Murakami potser no és fàcil depenent de com estiguis. I dona, en Toru també se'l recorda, encara que els personatges de la Naoko, la Midori i la Reiko (la que no recordes), són tan especials, que es queden a la retina.

    iruNa, així m'agrada, hauré de dir a en Murakami que em passi comisió que ja li he aconseguit una lectora més. Espero que t'agradi la meva recomanació, encara que ja veig que tard o d'hora l'haguessis llegit igual. Si no passes un bon moment, tant és, que el llibre no t'afecti, i ja saps que pots comptar amb nosaltres. El llibre és dur, però només és això, un llibre. Espero que t'agradi.

    Ah, i ja he vist que m'has deixat els altres comentaris, i jo que te'ls he contestat, naturalment.

    ResponElimina
  7. Mmm, anònim, jo vaig llegir el llibre que dius i no em va impressionar massa. Però per gustos, els colors, Salinger és un clàssic, però no per això se li ha de tenir més respecte que a altres escriptors, molts tenen el seu què i mai seran benerats. Per cert, què tal mostrar el teu nom, perquè sàpiga amb qui discuteixo (en el bon sentit, eh, això sempre, m'encanta discutir!).

    ResponElimina
  8. Xexu, "El guardian entre el centeno" és un tros de llibre que em va captivar quan el vaig llegir a l'Institut. Ara mateix no sé si em sorprendria tant. En quant a Murakami no tinc res a dir perquè no l'he llegit però tothom el deixa molt bé, cosa que, no obstant, no vol dir res. Si aconsegueixo acabar-me 2666 de Bolaño i l'IG de'n Sales li faré un lloc a Murakami, perquè no. Per cert, Helsinki és bonic sobretot pel seu port però Tallin té més encant i les finlandeses més encara que les dues ciutats juntes.

    ResponElimina
  9. Ui ui que perduda que vaig... no n'he llegit cap d'aquests! Ara n'estic llegint un que em va recomanar la professora de literatura l'any passat i de moment m'està agradant força (per cert, aquest del guardián entre el centeno també és a la llista de recomanacions...)

    Ja que n'has fet una bona recomanació de Murakami, quan acabi el que estic llegint i si no en tinc d'obligats, potser intentaré trobar-lo i llegir-lo...

    ResponElimina
  10. El tinc pendent. Però no tinc temps! :S

    ResponElimina
  11. Yeral i Laia, si decidiu llegir-lo finalment, espero que emdireu què us ha semblat, espero que no us decebin les meves recomanacions.

    Vinga Tarambana, si has pogut amb l'Incerta Glòria, no podràs amb en Murakami?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.