divendres, 14 de setembre de 2007

L'altre cantó d'un viatge

Anar de viatge sempre porta a situacions estranyes, especialment quan no viatges amb gent de confiança. Quan són els amics els que t'acompanyen, ja saps què t'espera amb ells, i l'únic al·licient és el viatge en si, cosa que és, a priori, el més desitjable. Però quan hi vas amb gent menys habitual, et pots esperar qualsevol cosa.

Llavors és quan una persona et diu que li expliquis alguna cosa, i tu li expliques; i no una, sinó moltes. D'acord que potser és la persona més propera de les que hi ha, però no soleu parlar de certs temes, o només en casos especials. I de sobte, parlant com si fos el teu millor amic sobre el futur, els dubtes, les circumstàncies...

També et sorprens a tu mateix quan t'adones que ets incapaç d'explicar una cosa a una persona a la qual hauria de ser tremendament fàcil fer-ho. I no hi ha manera. Busques el quan, busques el com, però no te'n surts, i això preocupa una mica, però més aviat entristeix. Per contra, hi ha una persona a la que ja li has explicat, una persona amb la que normalment et discuteixes i xoques, i que a més, tothom ho sap. Però no et va costar gens dir-li, i a més, et sorprens de la complicitat que heu adquirit de sobte, i que probablement es perdrà en tornar. Però aquesta persona és una de les sorpreses més agradables del viatge, i tens molt per agrair-li.

Amb una altra a qui tens certa tírria des de fa temps, mantens animades converses i et fas un fart de riure fins el punt de pensar que comença a ser hora d'anar oblidant certs records i certs comportaments del passat. La gent canvia, i les circumstàncies ja no diguem. Fins i tot, fins i tot, en un viatge d'aquests tens temps de trobar-te amb el teu mirall, de veure-t'hi reflexat. Veus una persona a la que sempre has admirat i que 10 anys enrera hauries volgut ser com ella. Ara t'adones de que t'hi estàs convertint, que el que volies es fa realitat, però ara no ho vols, de cap manera, i te'n vols allunyar tant com puguis, almenys de com s'ha tornat, i no et vols tornar tu.

Un viatge com aquest aporta poc en certs aspectes. En altres, és tot un món.

15 comentaris:

  1. Ja has tornat! Suposo que ens parles de gent de la feina. Per experiència et diré que a la gent no la coneixes bé fins que no hi convius. I suposo, que amb els que havies tingut enganxades era per temes de feina, és molt diferent està en un ambient relaxat, a tenir tensions per culpa de la feina. La gent acostuma a ser agradable quant està tranquil·la. De vegades ens creem una imatge que no és de les persones que ens envolten, i no intentem aprofundir i conèixer més a aquella persona, perquè de bones a primeres ja ens ha caigut malament. Barreres imaginaries que ens fiquem.
    No he acabat d'entendre el que ens expliques del reflexe que veus de tu mateix. :(

    Benvingut i petons! :)

    ResponElimina
  2. Encara que dues persones normalment no es portin gaire bé, tinguin punts de vista diferents o simplement no es tractin, si fan junts un viatge d'aquests sempre sol sorgir una espècie de complicitat transitòria que desapareix en tornar a la realitat, al dia a dia, perquè cadascú segueix altre cop el seu rumb. És una complicitat estranya, que crec que sorgeix de la incomoditat que comporta estar al costat d'una persona sense dirigir-se la paraula durant gairebé una setmana. I potser li trobes una vessant no tan desagradable, i fins i tot us arribeu a portar bé. Però quan cadascú retorna al seu ambient, la relació es desfà. El viatge era l'única cosa que us unia i ara que ja no hi és, no té sentit conservar aquesta complicitat enganyosa.

    Et trobava a faltaaaar eeeeh! benvingut i a recuperar el temps perdut :P

    ResponElimina
  3. Ja has tornat? Em pensava que estaries més temps desaparegut. Apa, ara ja tindré més feina a llegir posts! És que... ;-)
    És un post genial! Les persones ens comportem de diferent manera fora de l'ambient habitual. No sé, creem parcel·les i ens comportem d'acord la situació que ens trobem. En el viatge us heu desampallegat una mica del rol habitual de la feina i heu descobert coses de l'altre que no sabíeu. M'explico fatal, però, no sé, és un tema molt interessant , però, potser, li'n trobo per deformació professional (o millor dit estudiantil, perquè aquesta no és la meva professió ja que no l'exerceixo).

    ResponElimina
  4. Sí, els viatges sempre són estranys. Almenys tu coneixies prèviament a la gent que venia amb tu. Jo aquest estiu em vaig trobar amb unes quantes persones que no havia vist mai, en un aeroport, i ens vam haver d'aguantar durant una setmana. Va ser interessant, i la veritat és que vaig acabar com tu: explicant coses que no pensava que explicaria, però també sense explicar coses que potser hagués explicat.

    És clar que jo vaig fer l'autista pel mig, però això ja és un altre tema...

    ResponElimina
  5. I ara vinc jo i dic un tòpic:

    És que un viatge és com un parèntesi.

    Per això m'agrada viatjar amb tren. I si mai sóc ric em faré el transiberià.

    ResponElimina
  6. Tot canvia quan es caniva el punt de vista i la perspectiva. Massa vegades mirem el que ens envolta, qui ens envolta sense persperctiva.
    I a vegades, per no dir quasi sempre, és molt més fàcil explicar segons què a algú que no hi té cap mena de vincle, que s'ho pot mirar des d'una perspectiva totalment diferent a la dels que tens més a prop.
    M'ha agradat molt aquest post. M'alegro que n'hagis tret coses positives d'aquest viatget que et feia tanta mandra.
    I sempre som a temps de canviar el reflexe de nosaltres mateixos, només cal adonar-se de que no ens agrada.
    Un petonàs!

    ResponElimina
  7. És curiós però, a l'hora d'explicar amb el cor un viatge, sempre acabem parlant del viatge interior.

    ResponElimina
  8. Sí que aporta coses. Aprens que hi ha països condueixen horriblement!

    Bé... entre d'altres coses que ara no em venen al cap però sí que han passat

    RedCrash
    (des de Romania)

    ResponElimina
  9. M'ha encuriosit això que dius de "l'efecte mirall", és decepcionant veure que les persones que admires canvien "para mal", i és desconcertant veure que tu ets ara com la persona que admiraves fa 10 anys i pensar "em tornaré com ella? canviaré ""para mal"?"

    ResponElimina
  10. Gràcies a tothom per haver passat per aquí en la meva tornada. Comentaris d'alt nivell, com sempre, em deixeu meravellat. Per aclarir una mica el tema del mirall, perquè més d'un ho pregunta, encara que d'altres ho han vist clar, diré que es tracta d'una persona a la que fa temps jo em volia assemblar, però que actualment ha perdut tota la seva credibilitat, i sembla que ja no en queda res. Ara veig que jo puc convertir-me en aquest 'no res' que és ell, i no ho vull, he d'escapar de la seva desídia com sigui.

    Boira, potser tens raó i la gent és més agradable quan està tranquil·la i no té a sobre la pressió de la feina. En alguns casos sembla que es complia, però en altres no del tot, algú no es mostrava més agradable que en altres ocasions...

    Laia, gràcies maca, jo també us trobava a faltar, tot i que feia petites incursions, ara espero que aniré recuperant el meu nivell d'addicció. Però escolta, jo no sóc així com dius, a mi la gent m'arriba molt. Si passo tres dies amb algú i hi agafo complicitat, alguna cosa canvia en mi, ja no veig aquella persona igual. No sé si ara les coses seran com abans (dilluns t'ho diré), però per mi segur que no. Sóc de cor senzill, ja veus, i hi ha coses que no em deixen indiferent.

    Tirai, sí, ja torno a estar per aquí fotent la tabarra. Jo intento ser sempre igual, en totes les situacions. Saps, en aquest viatge estava una mica més apagat del que en mi és habitual, però a part d'això, la manera com em comporto, especialment amb les persones, no varia d'un lloc a l'altre, a menys que l'altre s'estigui comportant diferent, que potser m'adapto a la nova situació.

    Lluna, qui sap, pot ser molt interessant compartir una setmana sencera amb gent que acabes de conèixer. De vegades viatjar amb gent que ja coneixes no és una avantatge, que tampoc dic que fos el meu cas, però ja saps, hi ha persones que xoquen (com el teu fill de puta cabron).

    Efe, el transiberià? Doncs és un viatge que sona en el meu entorn, encara que no se m'hagi fet una proposta en ferm... no et dic que no m'agradaria fer-lo també, els trens m'agraden força, ja que s'hi pot llegir perfectament, que per carretera em marejo...

    Elur, sí que n'he tret coses positives, però crec que si les veig és perquè estic a gust. Si t'ho mires amb bons ulls, sempre pots trobar la part bona de les coses. Saps, ara mateix m'he adonat que d'un viatge que potser en un altre moment hagués destacat les coses dolentes per començar, n'he sabut treure les positives. Això és un bon senyal, oi?
    Ah, i explicar les coses a gent que no coneixes és més senzill, com tu dius, però justament, aquest cop, volia explicar una cosa a algú amb qui tinc certa confiança, però em va ser impossible, i en canvi, a una altra persona no em va costar gens (o només una miqueta).

    perdedor, no sé què dir-te. En un altre moment potser hagués explicat altres coses, de fet, crec que faré un altre post amb cosetes de Málaga, però potser em va sortir això perquè era el més destacable. O potser el viatge interior és sempre el més destacable?? Ja hi reflexionaré.

    Home Redcrash, que en feia de temps que no deies res per aquí, i ni més ni menys que des de Romania. Nano, si el que més t'impacta d'allà és la manera com condueixen, crec que m'ho pensaré dos cops d'anar-hi.

    Ai Txari, crec que tu coneixes aquesta persona de la que parlo, i sí, és molt decebedor veure com s'ha tornat. Ara ja no m'hi vull assemblar, això segur. Em calen uns Martinis, t'hi apuntes?

    ResponElimina
  11. Pensa-t'ho tres cops millor. Tots els diferents grupets que hem anat venint hem rajat considerablement sobre la conducció que efectuen en aquest país...

    ResponElimina
  12. Les persones sempre et sorprenen. Jo crec que les veiem diferents perquè nosaltres mateixos canviem i per tant elles canvien també...

    :)

    ResponElimina
  13. D'acord Redcrash, tatxo Romania de la meva llista de viatges, ja està bé que em vagis prevenint...

    Tarambana, potser tens raó, potser nosaltres també estem més predisposats i descobrim coses a les que normalment tanquem les portes. El que està clar, és que s'ha d'aprofundir amb tothom, perquè com dius, les persones sorprenen, i tothom té alguna cosa que val la pena conèixer.

    ResponElimina
  14. Els viatges no només et transporten físicament a un altre lloc, sinó que tota la teva persona es veu modificada... no se ben bé perquè. La qüestió és que és normal que passin aquestes coses en viatges amb altra gent, perquè són moltes hores de convivència, són experiències noves per tothom... i es crea com una mena de clima de complicitat que facilita la comunicació (o no), però sí s'estableix un tipus de relació diferent. I inclús amb tu mateix també passa... et sents diferent, el fet d'estar en un lloc nou, desconegut, predisposa a fer-te preguntes que en el teu dia a dia no et faries o t'oblides de fer. I això és molt bonic... per això m'agraden tant els viatges, no tant pel fet de veure llocs diferents, sinó pel fet de trobar-te amb parts de tu mateix que són diferents a les que coneixies fins ara, pel fet de sentir-te diferent! Viatjar fa obrir els ulls en molts aspectes!!!
    una abraçada i segueix viatjant!!!

    ResponElimina
  15. Quanta raó tens iruNa, m'agrada la teva visió dels viatges i opino com tu. Viatjar, com conviure amb algú, et modifica, i les relacions canvien, tant per bé com per malament. M'agrada especialment la part del teu comentari on dius que viatjant trobem parts de nosaltres mateixos que són diferents. I sempre és un gran exercici, conèixer-se a un mateix.

    Per cert, per si algú llegeix això, referent al que deia a la persona amb la que vaig obtenir certa confiança, crec que ella ho ha vist igual que jo, i avui els dos ens hem alegrat de veure'ns, m'ha rebut amb un gran somriure. M'alegro de no ser l'únic al que marquen certes coses.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.