dijous, 27 de setembre de 2007

Infidel (i 2)

Ve de Infidel.

Es va quedar al llit, tan desperta com ho havia estat tota la nit. Patia, el seu món es tornava borrós, la seva vida perdia una mica més de sentit cada dia. Ell havia arribat tard, i feia olor a alcohol i a una altra dona. El seu sentit de l'olfacte no l'enganyava mai, va tenir en aquell moment la certesa de que havia perdut el seu home. S'havia fet la dormida, no volia parlar amb ell, no volia excuses, no tenia ganes de sentir-lo, ni tant sols de veure'l. Ja no l'estimava. Però no era d'ara, ja feia temps que havia deixat de sentir per ell allò que la va enamorar.

La vida amb ell era còmoda, per això encara aguantava al seu costat. Per això i per l'estúpid record dels primers anys de matrimoni. Però no era suficient, no es pot viure de comoditat, sense al·licients, interpretant un paper cada dia, un paper que es feia més i més feixuc. Tot i així, no es resignava a deixar-lo. Sabia que ell l'estimava, però aquella nit va entendre que les coses canviarien. No havia aclucat l'ull, ell s'havia adormit i se'l notava intranquil, potser es penedia del que havia fet?

Es va quedar mirant la porta de l'habitació, ell no tornava del lavabo. Era el moment de parlar. Ell confessaria, potser entre plors, no li costaria acorralar-lo. Però després que ell parlés li faria saber el que sentia, no es guardaria res al pap. Perquè l'havia ferit la traició del seu marit, però va pensar que s'ho tenia merescut. No volia fer-li mal, però no hi havia més remei. Una punxada de culpabilitat va estrènyer-li el cor, la segona que havia tingut, després d'aquella primera vegada que es va trobar amb en Jofre. Després del primer cop, ja no va sentir més remordiments. En Jofre l'omplia en tots els sentits, i no estava disposada a renunciar-hi. Engegaria a rodar el seu matrimoni per aquell altre home, i tot i la punxada, va pensar que hauria d'haver-ho fet molt abans. De vegades, quan estava amb el seu marit, es sentia infidel, no tenia al costat a l'home que estimava de veritat.

Encara sentia la pressió dels seus llavis en cada racó de la seva pell, aquella mateixa nit, en aquell mateix llit, havien fet l'amor tendrament. Després, en Jofre havia marxat, malgrat que cap dels dos no es volia separar de l'altre. Havia canviat els llençols i havia intentat infructuosament dormir. No se'n penedia, i ara menys. Sentia una barreja d'aflicció i alleujament. Aquell dia que començava, podia ser el primer d'una vida molt diferent. Calia parlar. Li calia ser valenta.

13 comentaris:

  1. Bon gir de la història!

    Com poden ser, de diferents, les coses vistes d'una banda o de l'altra...

    ResponElimina
  2. El primer post era bo, però aquest...Ostres! M'ha encantat com has enllaçat les dos històries, amb els dos punts de vista. Potser ell ha estat infidel perquè ja fa temps que nota que ella, ja no és ella. I ella, potser a buscat en el Jofre, lo que trobava a faltar d'ell.
    M'ha agradat molt!

    Petons!

    ResponElimina
  3. Buf! Molt bo el post! Massa, diria jo, perquè això vol dir que podria ser perfectament una història real :-(

    ResponElimina
  4. Boníssim!
    M'agraden les històries on s'explica el mateix fet des de els 2 punts de vista.
    No val la pena aguantar una mentida per comoditat, ningú és feliç així.
    I tant de que canviaria...després d'aquella conversa la vida dels dos no tornaria a ser la mateixa.

    ResponElimina
  5. Els dos relats per separats ja són molt bons.
    Junts, formen un entremat Magistral!!
    T'atreveixes amb una tercera entrega?

    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. No havia llegit aquella primera part, i llegir les dues seguides és bastant curiós. Sentiments que et desborden i que finalment es contradiuen. Genial! Dos punts de vista completaments diferents sobre una mateixa cosa, un sentiment de culpabilitat, un alleujament, un silenci a punt de trencar-se... o no? Hi haurà una tercera part?

    ResponElimina
  7. M'ha agradat això de mostrar les dues cares de la moneda, i també és genial que no hagis decidit fer quedar a l'home com el dolent de la pel·lícula. Tots dos han triat el mateix camí, però en sentits contraris. I si no hi ha amor, si tot es resumeix a una relació fonamentada en el record de que un dia va ser, no té sentit donar corda a una relació estancada que es va fragmentant per dins.

    Ella, però, ha callat durant més temps i és cruel aprofitar l'ocasió per carregar a l'home les conseqüències de la situació.

    Anima't a escriure més històries d'aquestes que m'agraden molt!

    ResponElimina
  8. NO té sentit romandre al costat d'algu que per tu ja no és especial,m és un engany

    ResponElimina
  9. Moltíssimes gràcies a tothom pels vostres comentaris tan positius, m'alegro de que us hagi agradat aquesta segona part, encara que ja diuen que les segones parts... per això dubtava si fer-la o no. Però bé, em dieu coses tan maques que encara m'ho creuré... gràcies, de veritat.

    Lluna, mai no hi ha una sola explicació per una història, i menys per una història que s'ha de viure entre dos.

    Gràcies Boira. No sé si s'han de buscar explicacions, però bé, la història ha sortit així, i ja que parlava d'infidelitats, és de justícia que aquí no es salvi ningú.

    Tirai, la gràcia de fer relats d'aquest tipus és que siguin el més creibles possible, així que si sembla que pot ser de veritat, crec que és la millor crítica que em podies fer, gràcies. Però bé, tot inventat, com ja he dit molts cops, que acabaré agafant una fama...

    Terra, era just donar els dos punts de vista, oi? Tens raó amb el que dius, a la vida real aquestes situacions cremen molt. La vida els canviaria sens dubte, però no ho sabrem mai ;)

    Gràcies Àlvar. No pensava ni fer la segona, però em vaig animar en veure els comentaris, i perquè se'm va acudir una idea que em va semblar prou bona. Ara m'has fet pensar en que es podria completar la trilogia, però crec que no ho faré, que tampoc no vull cansar.

    Si Carme, una història força tèrbola, ja m'agrada a mi embolicar una mica la troca. Gràcies per llegir l'altre també, que quan el vaig escriure encara no venies per aquí. I pel que fa a terceres parts, et dic el mateix que a l'Àlvar.

    Carai Laia, em fas pujar l'ego! És curiós el que dius perquè justament vaig pensar que a alguna dona podia molestar que ella quedés com la dolenta (o la encara més dolenta), així que m'agrada el que has comentat, i em deixes més tranquil. Ja aniré escrivint, que a sobre ha tornat Relats Conjunts i estic molt content. A veure si t'animes tu a escriure'n un.

    Tens raó ^emma^, és un engany, però és tan difícil trobar algú que sigui realment especial...

    ResponElimina
  10. I si ell hagués "superat" els remordiments i hagués estat infidel cada setmana...? I si ell no li hagués dit res perquè era a ella a qui estimava?
    I si ella en realitat l'estima a ell, i en Jofre és una passió de quatre dies?

    Saps quantes històries d'aquestes es repeteixen cada dia? I saps que els Jofre's deixen de repetir quan se'ls vol collar amb corda curta?

    petons i llepades preguntones!
    (i molt ben lligats, eh? els escrits!)

    ResponElimina
  11. M'apunto a les preguntes del gatot. Molt sovint les coses no són blanques o negres. Jo sento tantes històries que no són de ficció, que ja començo a relativit-zar-ho tot. Però aprenc cada vegada més de les persones.

    Carme Rosanas

    ResponElimina
  12. Fa dies que el volia llegir...i més després d'haver llegit la primera part!!! Però no havia trobat el moment adient fins avui (perdona el retard en el comentari)
    És... genial, de veritat! és impressionant com expreses sentiments tan complexes, situacions que t'encongeixen el cor. Quan llegeixo o sento aquestes històries sempre penso com és possible que la gent poguem arribar a tal punt de denigració... és a dir, com és possible que sóm capaços d'aguantar una relació que no porta enlloc, de fer mal a la persona que en teoria ens estimem o ens hem estimat, i sobretot, com ens podem fer aquest mal a nosaltres mateixos, enganyar-nos d'aquesta manera?? i és que aquesta és una situació que es pot extrapol·lar a moltes d'altres que contenen sentiments semblants. Què és, per pena? per por a estar sol? per comoditat, com tu dius al post? no sé...
    aix... perdona, sempre m'enrollo massa, és que em fas pensar!!!!!
    una abraçada xexu!!!

    ResponElimina
  13. Gatot, no et falta raó en les preguntes que fas, és clar, la història podria evolucionar de mil maneres. Però crec que no escriuré una tercera part. És un relat totalment inventat, però sembla que ha impactat, a veure si algú es pensarà que és de veritat. Sí, ja sé, podria ser-ho, i no deixa d'entristir-me, perquè a mi en realitat aquests temes em posen dels nervis.

    Carme, és el que deia més amunt, és cert que hi ha històries d'aquestes cada dia, però a mi em foten força, i no sóc capaç de relativitzar-les massa. Encara que és just veure les dues versions, oi?

    iruNa, com et disculpes per haver fet tard, si sempre que passes per aquí em deixes comentaris a tot arreu? Ets un solet. Ja em sap greu donar-te tanta feina, que altres coses hauràs de fer, no només llegir posts meus.

    Crec que compartim sentiments, és una merda que passin aquestes coses, que es mantinguin relacions només per sentiments que no toquen. Però cada cas és complex, i si no es viu no es pot entendre ni valorar. Personalment, prefereixo estimar i prou, i que m'estimin, és clar.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.