dimarts, 21 d’agost de 2007

Veu callada

- XeXu, darrerament em trobo una mica estrany, no sé què em passa...

- Et sents malalt?

- No, no em trobo malament, només estrany.

- Ah, llavors no pateixis, no ets tu, sóc jo.

- Tu? I per què em sento així jo?

- No ho sé, no hi té res a veure amb tu, encara et falta molt per tenir aquest tipus de sensacions. Suposo que ho notes per simpatia.

- Per simpatia? Perquè sóc simpàtic?

- Ha ha ha, no, això potser no ho arribaràs a ser mai. Vull dir que com que jo si que estic estrany, doncs això, que tu et sents igual.

- No entenc res, però no és una mala sensació, a tu també t'agrada?

- Si, és clar. Matrix ha canviat finalment.

- No sé què és Matrix, però el canvi està bé, oi?

- Doncs sí.

- És per això que aquella veu ja no hi és?

- No cridis el mal temps. Si que hi és, però ara calla. Ara no té res a dir.

- Encara sóc aquí.


8 comentaris:

  1. La veu vermella s'ha de minimitzar! Que calli i no torni a parlar més!!!

    Saps? Avui tenia pensat fer un post de converses amb mi mateixa, que feia un munt que no en feia cap. I apareixo per aquí i em trobo aquest post.

    Segurament no l'acabi fent. És que tinc un garbuix mental, tot i que les converses amb mi mateixa són de les èpoques de garbuix mental.

    No sé, ara vaig a sopar, que he quedat (sí, a aquestes hores, massa aviat per aquí, massa tard per allà). Si quan torno tinc ganes d'escriure, potser el faig...

    Coi, per què parlo de mi mateixa? M'alegro que la veu vermella hagi marxat i... espero que no torni en molt de temps!

    ResponElimina
  2. Ei! Aquesta veu vermella ha de tocar el dos i el tres ara mateix!
    M'alegra molt que, ara mateix, calli la mala bruixa aquesta! :-)

    ResponElimina
  3. Osti Xexu, quina anada d'olla, m'he tingut de llegir el post dos cops. Una conversa amb tu mateix...No deixis mai que la veu vermella parli fort. I si parla no l'escoltis...

    ResponElimina
  4. M'ha agradat la conversa, però per poder entendre-la del tot m'he llegit els altres posts de paranoies conversacionals i ja sé qui és aquesta veu vermella i les seves anteriors aparicions. Així que m'uneixo als altres i estic d'acord en fer-la callar d'una vegada. Quan la sentis, pots fer allò de tapar-te les orelles i cridar coses sense sentit ben fort. Potser calla, qui sap...

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies pels comentaris, noies. Totes dieu el mateix, així que us contesto de cop, aquesta veu està endormiscada, i per sort em deixa tranquil una estona, però mai se sap quan pot tornar a aparèixer. Esperem que trigui a tenir motius per sortir...

    ResponElimina
  6. Mtarix? Res que duigui el nom de Matrix pot ser bo! T'ho dic per experiència! Jo vaig fugir d'un Matrix! Ara, això tampoc no garantitza res: jo tinc 7 veus dincs meu, a vegades...

    Per cert: EMPATIA! No simpatia! Empatia és una gran paraula... potser l'hauríem de practicar més sovint!

    ResponElimina
  7. Empatia, Tarambana? carai, gràcies per la correcció, és que quan parlo amb mi mateix no hi ha ningú que em corregeixi...

    Encantat de tornar-te a tenir per aquí, bentornada de vacances!

    ResponElimina
  8. ui les veuetes, sempre apareixen quan menys t'ho esperes...

    :*)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.