dijous, 23 d’agost de 2007

Rutina

f 1 Costum, près per l'ús sovintejat, de fer una cosa d'una certa manera. Fer una cosa de rutina. Seguir la rutina general.


Aquesta setmana ha suposat la tornada a la rutina. Feina, gimnàs, castells... tornem a la dinàmica habitual i sembla que les vacances queden cada vegada més lluny, tot i que acabem de deixar-les enrera. Podria dir que el temps de tardor que ens fa darrerament ajuda a l'adaptació, però no m'ho creuria ni jo. Sobre la rutina vam parlar fa no massa amb na Txari, i voldria compartir amb tothom la nostra particular visió d'aquest tema. La meva, la seva... la nostra.


XeXu dixit...

Les rutines són malenteses, sempre es considera que caure-hi ens encasella, que ens priven de l'espontaneïtat de la vida jove, i s'associen a fer-se gran, a establir-se, a sentar el cap. I això no té per què ser així, també ajuden a estructurar una mica una vida que pot ser caòtica, i en certa manera les necessitem, encara que no ens agradi reconèixer-ho. El meu problema és que les meves rutines no converteixen la meva vida en menys caòtica, ja que són unes rutines poc rutinàries, si se'n pot dir així. A part de les coses que citava més amunt, dins de la normalitat de la vida que porto s'hi inclouen coses d'allò més estrafolàries, que no veig com a estranyes, ni com excepcionals ni gairebé com excitants, simplement hi són, i per mi és normal que es donin. Així si un dia s'ha de pujar a Taradell per acomiadar algú, ni que sigui per un parell d'horetes, s'hi va i punt. Que hi ha un concert dilluns a la nit? Per què no? Quedar-se de matinada escrivint posts o mails, sigui època laboral o no, no resulta gens estrany. O si el dia de Nadal hi ha un aniversari per celebrar, doncs s'hi va, encara que sigui lluny. Aquestes són les meves rutines, no estranyar-me per qualsevol canvi o imprevist que pugui aparèixer, com que se't presentin uns amics a dormir. Entra dins de la normalitat, pot passar. Podria citar molts més exemples, però no cal. I amb tot això no dic que la meva vida sigui millor o pitjor que la d'altres, només que el que jo entenc per rutina potser no és ben bé el que diria el diccionari.


Txari dixit...

A mi em passa el mateix, per més que ho vulgui sóc incapaç de sortir de la meva particular rutina poc rutinària. Poc a poc ha esdevingut normal per mi passar alguna nit d'entre setmana fora de casa; l'any passat fins i tot duia una muda al cotxe "per si es donava el cas", aquest any tinc altres estratègies.

Se'n pot anomenar rutina? Segons el diccionari, sí. He pres el costum d'aprofitar les tardes i els caps de setmana a fons, he pres el costum de no fer sempre el mateix, he pres el costum de trucar i dir "et va bé que avui em quedi a dormir?", he pres el costum de no quedar-me a casa... m'ofego, una setmana fent "casa-feina, feina-casa, dilluns tai-txi, dimecres comprar i divendres sopar a fora", jo m'ofego! I a la vegada penso "va, una setmana ho podries fer!" per variar... I va de debò! M'agradaria! Però no puc, la meva rutina m'atrapa...

La guia d'aquesta rutina és la transcendència que donem a les coses. No fotem, que un amic vingui dels EUA un cop l'any és important, i no pots deixar d'anar-lo a veure. Que neixi la primera filla de la comunitat és important, i hi has de ser. Que toqui AF o PM és important, i no pots deixar d'anar-hi, encara que sigui entre setmana. Joder! A la feina no hi falto mai i és una de les coses menys importants a la vida, perquè hauria de faltar a compartir una estona amb els meus amics?

Amic meu, no puc deixar de fer referència al que un dia vam comentar: la mida pot no importar, però la qualitat sí. Si consideres que és important ser-hi, vés-hi, però si no en tens ganes, si sents que no t'ho passaràs bé o que la resta de les persones no podran disfrutar de tu, deixa-ho córrer, un altre dia serà. No és qüestió de complir amb la presència.

Per últim, seria injust parlar de rutines no rutinàries i deixar de banda la planificació desplanificada, l'autèntica sal. Que què és? És saber que faràs varies coses (perquè les has de fer, és qüestió de prioritats), però no saber com ho muntaràs. És el que s'anomena logística, i ara que ningú em sent, us diré que és la veritable gràcia de tot plegat.

XeXu featuring Txari
(A qui agraeixo profundament la seva col·laboració en aquest post!).

8 comentaris:

  1. Una peculiar i bonica visió de la rutina, de veritat!! m'agrada!!jeje
    Teniu raó tots dos, crec que aquesta és la clau per viure el dia a dia de forma interessant i caure en el significat retrògada de la paraula "rutina" que molts li atorguem a la primera de canvi.
    Bé, m'ha fet molta gràcia llegir aquest post perquè justament ara acabo de publicar-ne un sobre el mateix tema!! (i no havia llegit abans el teu eh?!)
    així és que si vols llegir una altra particular visió sobre la rutina... fes-me una visiteta!! jeje
    una abraçada!!

    ResponElimina
  2. Un post genial! La rutina se la fa cadascú, lo que per una persona potser rutina per una altra no ho serà. Per exemple, una persona que te per rutina sortir, o una altra que te per rutina quedar-se a casa. Sempre hem tingut el concepte de que el que segueix la rutina és el que és queda a casa i no és així. A mi m'agrada la meva rutina. Em fa sentir segura. I dintre de la meva rutina tots els imprevistos que hi pugui haver formen part de la meva rutina! La planificació desplanificada com diu la Txari, és la salsa de la vida.

    Besitos guapos.

    ResponElimina
  3. Un post genial! Les meves rutines són molt rutinàries. Algun dia ens haurem de canviar de vida? (Calla Tirai, que desvarieges)

    ResponElimina
  4. Molt molt bo! jo vull ser com vosaltres!!!!!!!!!! Buuuuuuuuuuuuuuaaaa!!!!

    Durant l'estiu em relaxo molt i sóc molt més espontània. I, més fàcil d'adaptar però quan comença el curs tot canvia.

    Tot i així, potser també t'he a veure amb les activitats que es fan. Si t'apuntes a Tai Txi, perquè t'agrarda i pagues una pasta., has d'anar-hi quan el profe hi sigui, no?

    Ho reconec. La incertesa m'angoixa. POssiblement darrere això hi ha un problema de seguretat personal. :S

    ResponElimina
  5. Rutina és una d'aquelles paraules que hauria de tenir sis mil milions d'accepcions a diccionari, una per cada individu (ostres, tants en som a la Terra?). Cadascú segueix uns hàbits diferents perquè és diferent i li agraden coses diferents. Simplement. Ara, m'ha sorprès la vostra rutina, i seria fantàstic que la meva fos així també. Suposo que em falta espontaneïtat, valentia o vés a saber què perquè dins la meva rutina hi entressin activitats que en la vostra són el pa de cada dia (vull dir que sí que són mig rutinàries, no que cada dia dormiu a fora... Bé, res que m'embolico). Però tot canvia constantment i tot pot canviar, així que vull intentar variar la meva rutina i fer-la més enriquidora. Gràcies per aquest post que m'ha ajudat a veure una visió fantàstica del que podria arribar a ser el meu dia a dia. Una abraçadaaa

    ResponElimina
  6. Ei, moltes gràcies a tothom pels comentaris, sou genials!

    iruNa, no cal que et digui res, perquè ja t'ho vaig dir en el teu propi blog. Tenim dinàmiques diferents, però tots tenim les nostres rutines, siguin quines siguin, i no se li pot donar un altre nom.

    Boira, és clar, a mi la meva rutina també em fa sentir bé i segur. Algú pensarà que exagero, però si estés dues setmanes sense saber res d'alguna gent (com la Txari, per exemple) i sense fer alguna cosa estranya, no em sentiria bé, forma part de la meva dinàmica. Crec que amb na Txari us entendríeu, llàstima que crec que és fora aquests dies (rutines seves) i no pot participar d'aquests comentaris.

    Tirai, no et facis callar a tu mateixa, dona. Les meves rutines també són rutinàries, d'això anava el post, el que passa és que són poc convencionals, mira, ara acabo de trobar una paraula que no fèiem servir i potser és això, rutines poc convencionals, però rutines al cap i a la fi. Canviar-se de vida no sé si funcionaria, cadascú fa el que li surt, però si ho vols provar...

    Tarambana, la gràcia és que ens hem adonat que a nosaltres ens canvia molt poc l'època que és, tant si treballem com si no, sempre estem fent coses que no són pròpies del que sempre s'ha anomenat rutina, però que per nosaltres ho són. És clar que hi ha llocs on has de ser en hores concretes, això no t'ho treu ningú, però com arribes al lloc i d'on vens, i com sortiràs d'allà i el que faràs per arribar a la següent obligació ja és una altra història. És això que deia la Txari, això de casa-feina, feina-casa no ens va.

    Laiona, tot és acostumar-se. Les rutines te les vas creant per repetició. Sempre acabem fent les mateixes coses en determinats moments, però si ens acostumem a les variables que apareixen, deixen de ser excepcionals i les assumim amb naturalitat. Es pot pensar ara que si no es viu com jo explico aquí la vida és un avorriment, però no és així. A mi m'agrada la tranquil·litat de casa meva, i quan estic sol sempre faig les mateixes coses per sistema. Però això és l'excepció per mi. Molt sovint passen coses diferents, i hi estic del tot acostumat.

    ResponElimina
  7. Hola a tothom i gràcies pels comentaris! Encara que no sigui el meu blog, aprofitaré per fer un post-resposta.

    Teniu tots i totes raó, sobre el significat que "pre"donem a la paraula rutina, sobre les coses que no es poden saltar i sobretot sobre el fet de que cadascú no només TÉ sinó que VOL la seva pròpia rutina, i sortir-ne és el més emocionant.

    Xexu, gràcies per deixar-me participar. M'apunto la paraula "convencional", hauria d'aparèixer al post.

    PD: Tarambana, ara ja sé perquè tinc aprensió a apuntar-me a tai txi, l'any passat ho vaig fer i em va costar tant de cumplir!

    ResponElimina
  8. Si permeteu el comantari d'un satèl·lit que fa voltes i passa un cop cada mil anys pel planeta blog, el que més em preocupa a mi és allò que deia aquesta tal Txari de les obligacions. Un dels perills de les rutines (per més variades i caòtiques que siguin) és que, en el fons, són rutinàries. Em refereixo a que és molt fàcil acabar fent les coses "perquè sí", "perquè toca" o, en definitiva, perquè ja he adquirit la rutina de no pedre l'oportunitat de fer tot el que em proposa la vida.

    Total, que estic content de la meva rutina poc rutinària, però de vedagdes he de fer un esforç per recordar que sóc jo qui té l'última paraula.

    Per cert, una idea molt bonica això de les col·laboracions! De debò!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.