divendres, 17 d’agost de 2007

Qui no té feina, el gat pentina

Estic d'un prolífic que fa ràbia. Tot el dia no paren de venir-me temes per escriure posts, i me n'he d'estar ja que no vull saturar-me a mi mateix, ni a qui ho llegeixi. I és que ja em costa llegir llibres i tot, perquè quan porto dues línies ja estic pensant en algun tema per escriure, o en alguna altra cosa de la blogosfera, o en tal o tal altre post d'algú. I sabeu què, crec que això em passa perquè ara ja no penso tant en altres coses, amb els maldecaps i les misèries. Hi ha coses que m'ha deixat de preocupar, i el temps que invertia en preocupar-me ara l'omplo amb altres pensaments. L'altre dia ho parlava amb un amic, els grans pensadors de l'antiguitat (i de no tant enrera) van poder dedicar el seu temps a fer teories (absurdes si voleu) sobre temes metafísics i ètics gràcies a que tenien esclaus que els feien la feina bruta. És allò de 'qui no té feina, el gat pentina'. I no és que jo em compari amb un gran pensador, déu me'n guardi, res més lluny, però crec que mentalment em passa una cosa similar. Si ja no penso en les coses ferregoses de la vida, les que ens deturen, les que ens fan tenir altibaixos i canvis d'humor, en alguna cosa hauré d'invertir el temps que se'm regala ara, que no és poc.

Escriure al blog és una teràpia. Aquí, com fa cadascú a casa seva, expresso els meus sentiments i pensaments, descric les coses que de veritat m'importen de la vida, plasmo les meves neures, demano desitjos i no m'avergonyeixo tant de les animalades que faig quan les veig escrites. I la pasta que m'he estalviat en psiquiatres? Ara tinc més ganes que mai d'escriure-hi, i per estrany que sembli, no és perquè necessiti treure'm de sobre mals pensaments, al contrari, però així em sento.

6 comentaris:

  1. Em sembla genial que estiguis en un moment tan productiu xexu!!! me n'alegro que les cabòries hagin fugit i tinguis més temps i ganes de dedicar-te al blog, crec que tots estarem molt contents de llegir-te més sovint!!!
    I a veure si m'encomanes una mica de la teva inspiració... que jo em sembla que estic en una època justament contrària!!
    una abraçada guapo, m'alegra tornar a estar per aquí i llegir-te!!

    ResponElimina
  2. no paris no paris segueix segueix

    tu no saps com anima veure algú que te les mateixes necessitats d'un al menys et sents normal :D :D :D i qui diu que no ets un gran pensador? eh eh?

    ResponElimina
  3. Ei, no li ho digues a ningú, però si te'n sobren posts, passa-me'n un que jo ja no tinc idees. L'adapte al valencià i segur que ningú no nota la diferència.

    Guarda'm el secret.

    ResponElimina
  4. Felicitats per la pasta estalviada en psiquiatres. El món és un xic millor ara.

    ResponElimina
  5. iruNa, més m'alegra a tu que hi siguis, perquè realment se t'ha trobat a faltar! Jo porto un bon ritme, tant de bo tu n'agafis un de bo, i et poguem llegir més sovint, estaré pendent (bé, ja ho he estat tot aquest temps...).

    Ònix, quines coses que em dius, sembla que estiguis parlant d'alguna altra cosa... Però bé, jo em declaro un malalt del blog, en som uns quants, i tu no te'n salves...

    Efe, home, jo estaria encantat de fer-te de negre, quin honor, però crec que els teus molts lectors notarien la diferència, no voldria fer baixar el teu nivell!

    Ararat, doncs si, amb aquestes teràpies 'gratuïtes' ens podem carregar algunes professions. Però bé, ja els reubicarem per altres feines...

    ResponElimina
  6. Fes tots els posts que vulguis! A veure si m'atrapes a mi i tot. A mi em va bé fer posts, i si algú no els vol llegir, doncs que no els llegeixi. Com més millor!

    Per cert, jo ho he llegit en diagonal (allò que fa tanta ràbia...) Ja m'ho llegiré d'aquí a una setmana...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.