dilluns, 27 d’agost de 2007

Per cert...

'Per cert...' és una manera com una altra per començar una frase. Ho fem servir sovint, quan ens hem descuidat de dir alguna cosa, o quan recordem que havíem de passar algun missatge a algú. 'Per cert..' gairebé mai no té cap relació amb el que s'acaba de dir, les relacions d'idees que ens hi porten de vegades són complicades i estrafolàries. Molts comentaris s'han fet després d'un 'per cert...'. Però crec que n'hi ha alguns que mai no s'haurien de fer començant la frase d'aquesta manera.

Érem tots al voltant d'una taula, acabàvem de seure perquè el darrer ja havia arribat. Hi havia moltes coses per picar, havia de ser una trobada informal però per parlar d'un tema molt concret: la creació de la Comunitat del Fosfat. Feia temps que no ens reuníem tants de nosaltres, i els que no hi eren tenien motius de pes. Era un bon dia per parlar-ne, tot i que teníem a la vista un aniversari en el que ens tornaríem a veure. Però no en vam parlar. I jo ja ho sabia. Tres persones sabíem que els trets no anirien per aquí. Una havia de parlar, les altres dues volíem veure la cara de la resta. Tot muntat amb molt de secret, tot fet a mida per propiciar un ambient adient. M'encanten aquestes trobades, i aquesta era especial, ho havia de ser. Havia de ser un moment que recordaríem el reste de la nostra vida.

I llavors ella va parlar. "Per cert... abans de començar... estic embarassada..."

10 comentaris:

  1. És una història genial i m'agrada com l'has explicat

    ResponElimina
  2. jaja, que bo! no es va poder esperar ni a començar l'aperitiu! Per cert, per cert...

    Vaig tenir la sort de ser-hi, i de quedar-me de pasta de moniato.

    Ah! i els dies següents tot era més bonic...

    ResponElimina
  3. Deu ni do, el "per cert" que es va treure de la màniga, no??? Sorprenent...

    ResponElimina
  4. és un per cert gros aquest!

    ResponElimina
  5. Gràcies pels comentaris, gent!

    Tirai, realment és una història mplt maca, i ho va ser viure-la. Gràcies pel compliment.

    Txari, totalment d'acord, els dies següents eren màgics. Recordo que quan m'ho va dir a mi em va venir un somriure tonto que no em va marxar en no sé quan temps.

    Yeral, ja ho pots ben dir, i ja saps de qui parlem, si fins i tot vas votar el nom que volies...

    Ben gros, Bluf, ben gros. I segueix creixent...

    ResponElimina
  6. per cert enhorabona a l'embarassada

    i a tu que et faran tieti paraula onixiana jo soc la tieti dels fills dels meus amics :D :D myes d'una que diu titia ;)****

    ResponElimina
  7. Gràcies a les dues, Ònixeta i Elur, ja li transmetré la vostra enhorabona a la mama. Això de fer-me tieti... bé, tots els de la Comunitat ens en sentim una mica, és la primera filla d'una amiga, i encara ens cau la baba.

    ResponElimina
  8. Xexu, et juro que no sé de qui em parles... No me'n recordo, estic fatal. L'alcohol, en aquest cas, sí que m'ha jugat una mala passada... Em pots fer memòria? Quin nom vaig dir?? Jeje... T'ho juro que no m'ubico.

    ResponElimina
  9. M'ha sorprès no trobar el meu comentari en aquest post, perquè quan he llegit el post d'avui, estava segura de recordar-lo. Sí que el recordava...

    Potser el vaig llegir i no el vaig comentar... o el vaig llegir més tard, allò que passa que en un dia vas enrrere, enrere i en llegeixes més dels que comentes.

    En tot cas i perquè quedi constància: ara si que l'he rellegit i me'n recordava perfectament.

    Saps per què? perquè em va commoure que la colla us sentíssiu tan implicats en l'embaràs d'una de vosaltres. Quina bestiesa, diràs tu, si és el més normal del món! Doncs a mi em va emocionar, ja veus!

    Felicitats pels 10 anyets d'aquesta noieta!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.