dimecres, 15 d’agost de 2007

"No pots controlar-ho tot!"

Últimament m'adono que estic en baixa forma, o que estic perdent facultats, no sé què és pitjor. M'ha vingut al cap aquest altre post que vaig escriure ara ja fa un temps, però en realitat no hi té res a veure, o hi té molt a veure, vés a saber tu. Ara hi ha vegades que veig que no sóc jo, però no que em senti com un altre, o que pretengui ser algú altre, això mai, ja en tinc prou amb mi mateix com per preocupar-me de tenir múltiple personalitat. Però m'equivoco, fallo, tinc llacunes on abans era bo, on abans no se m'escapava res. Sóc amant de controlar totes les situacions, i és una cosa de la que n'estava orgullós, i una cosa que m'he sentit criticar més d'un cop: "no pots controlar-ho tot!", em diuen. Doncs jo creia que sí, però evidentment sembla que no. Cometo errors que abans no feia, i no m'agrada. O em faig gran, o ja no presto tanta atenció als detalls, i un cop més, tampoc no sé què és pitjor. Només sé que no és propi de mi, darrerament hi ha tantes coses que no són pròpies de mi... Potser no s'entén res del que dic, però jo si que ho entenc, i em fa sentir malament, perquè perdre la pròpia identitat no crec que faci gràcia a ningú. A mi no me'n fa gens, això segur.

5 comentaris:

  1. Tothom cometem errors, es llei de vida, dels errors se'n aprèn. Jo no crec que estiguis perdent la teva pròpia identitat, al contrari, és va madurant i es va canviant. A més, estic segura que la teva identitat és composa de moltes mes coses.

    Un petó.

    ResponElimina
  2. Perdre la pròpia identitat no fa gràcia a ningú. Però, de vegades, l'atzar, la vida o el que n'hi vulguis dir, ens fa un regal, encara, que en el primer moment no ens ho sembli. De vegades, que tot es descontroli es bo, perquè quan es torna a posar a lloc, es posa en millor.
    Buf! Perdona, això sona a sermó i no era la meva intenció. No em facis cas, mai m'has de fer cas.

    ResponElimina
  3. Gràcies noies!

    Boira, m'afalagues, i sí, suposo que no només sóc 'tenir el control', però mira, és una cosa que m'agradava de mi, i poques que en tinc, no la volia perdre...

    Tirai, jo sempre faig cas als mestres, ja ho saps. Això de que tot se'm descontroli a mi no em fa massa gràcia, i no sé mai si les coses podran tornar a lloc. Em sento malament si se m'escapa alguna cosa que temps enrrera hagués controlat segur, però bé, si tu ho dius, potser hauré de començar a respectar més aquests petits descuits meus.

    ResponElimina
  4. uff jo si que t'entenc , de fet m'està passant el mateix fa cosa d'un any , jo que tenia una memòria prodigiosa ,l'altre dia vaig bloquejar el mòbil per no recordar el pin fa 10 anys que tinc la mateixa tarja ,així que me l'he fotuda al psiquiatre de caps quasi es pixa de riure i no em va dir que era boja perquè no era el lloc adient si no em va donar tractament , em va dir que son llacunes passatgeres perquè tinc tota la meva atenció en una sola obsessió
    be no se si et pot servir d'ajut
    però també em va dir que si no em des obsessiono aviat després serà difícil de tornar a la normalitat
    així que ja veus com esta el pati :$ :$

    ResponElimina
  5. Ònix, ja veig que ja no som el que érem. Però si aquesta obsessió que diu el psiquiatre és el blog, que suposo que no, no li facis cap cas, digues-li que et llegeixi, i així veurà que t'ha de donar medicació (això no t'ho treu ningú, com a tots nosaltres), però llavors ell també estarà obsessionat amb la cambra fosca.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.