divendres, 10 d’agost de 2007

Instants eterns


Fa uns dies algú em deia per mail que sentia recordar-me les males èpoques de la feina ara que estava de vacances. No em va fer res, naturalment, i és que m'estan sentant tant bé aquests dies de descans que poc penso en reunions nefastes i presses per acabar. Diria que estic de puta mare d'ençà que és en s'estiu, alguns potser m'entendran. Estic fent moltes coses, dormint no gaire més de l'habitual, això és cert, però molt més descansat, i amb cap ganes de tornar a la feina, tot i que el dia s'acosta, però encara no he après la facultat de parar el temps.

Fa uns dies vaig fer aquesta foto, i m'agrada molt. Demostra la pau que sentia en el moment de fer-la, la tranquil·litat i els instants eterns. Una mica de natura també senta bé a un urbanita com jo. Aquest estiu està resultant ser molt bo. No he viatjat, com sembla que fa la gent normal per dir que va de vacances, no he abandonat la meva estimada Barcelona, tot i les escapades que faig encantat, i gràcies a això he pogut seguir escrivint aquí cada dia, i això també em fa sentir molt bé, perquè encara que en el seu moment em negues a declarar als quatre vents que m'agrada el meu blog, una miqueta si que me l'estimo a aquest petit espai que tinc.

5 comentaris:

  1. M'agrada el títol i em recorda alguna cosa que vaig llegir sobre l'eternitat, però no recordo què.
    (Que consti en acte que m'he guardat un comentari irònic sobre la foto i el fet que siguis urbanita. Crec, sincerament, que em mereixo un premi per no haver-lo fet :p)
    Ah! La foto és molt maca.

    ResponElimina
  2. Sí, la foto és molt maca, però a mi m'hi falten uns quants arbres :-)

    M'alegro que no et recordis de la feina. Jo em sembla que no podria.

    Pau, tranquil.litat, instants eterns...

    ResponElimina
  3. S'ha de gaudir cada moment de les vacances. I és veritat, dona la sensació que si no marxes a algun lloc no fas vacances, però que vols que et digui. Aquest any me quedat a la ciutat, fent alguna escapadeta esclar, i estic molt bé, molt relaxada, sense presses de quant fas un viatge i cansament que arrossegues després. La única manera de descansar de debò és no fent res. :)
    Et puc preguntar on has fet aquesta foto tant maca?

    ResponElimina
  4. escriure-hi cada dia i explicar com te sents o què has fet crea un vincle que no es pot negar entre el bloc i tu, encara que sigui una cosa "inanimada", ja m'entens.

    fes totes les escapadetes que puguis fins que arribi l'hora de tornar a la rutina, que és una activitat molt dinàmica i a la vegada pots visitar més coses que no pas si viatges a algun lloc. Vull dir que per exemple, si marxes al Pirineu una setmana doncs només veuràs muntanya i tot això; en canvi si estàs a Barcelona pots fer una sortida a la platja i un altre dia anar al Montseny (o més lluny eh, on vulguis :D)

    I per aturar el temps... Intenta utilitzar l'excusa que el Big Ben s'ha aturat, a veure si cola... :D

    Una abraçada!!

    ResponElimina
  5. a mi també m'agrada el teu bloc i em dona pau en la foscor m'hi sento com a casa ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.