dimarts, 7 d’agost de 2007

Golf

Ara us sorprendré una mica, perquè vull parlar d'una activitat que he anat a fer avui, que crec que no és pròpia de la meva edat, ni de la meva condició, ni del meu poder adquisitiu. Es tracta de golf. Els meus amics més cafres i jo ens hem acostat al pitch & putt del Montseny per introduir-nos en aquest món, fins avui, completament desconegut per nosaltres. La idea no era nova, ja feia temps que ho parlàvem, i ara que tots fem vacances (o gairebé tots), ha arribat el moment.

El que primer diré és que ha sortit sorprenentment barat pel que fa a la creença popular. Per poc més de 30 € hem llogat els pals, hem tingut un munt de boles per entrenar, hem dinat força bé, i hem passat tot el dia fent l'animal i rient. Déu n'hi do. També vam haver de comprar boles i guants com a mínim per la mà esquerra (totalment recomanables), pel mòdic preu de 12 € més, però són reutilitzables. Se suposa que és un joc seriós, i que s'han de guardar les formes, però diguem que això no va massa amb nosaltres. Després d'un inici que no augurava res de bo, hem anat agafant la tècnica i ens n'hem començat a sortir. A mesura que avançava el dia anàvem millorant, i mica en mica hem anat fent cops més meritoris i puntuacions més baixes a cada forat. El millor de tot, però, és que nosaltres som uns competidors nats, ens agrada jugar a tot tipus de jocs o practicar diferents tipus d'esports i sempre competim, oficialment o extraoficialment, però sempre de bon rotllo, i sempre ens animem i ens felicitem quan algú de nosaltres ho fa bé. Això és el que més m'agrada, si faig aquestes coses és per passar-ho bé, per gaudir al costat dels meus amics, i si tot fos per la competició, no seria ni la meitat de divertit. Prefereixo perdre, però que mantinguem aquesta rivalitat tant sana i que tant ens esperona. A més, com que sempre provem coses noves, inicialment som dolentíssims, així que qui guanya o qui perd és més aviat qüestió de sort.

Ho hem passat bé. Ha estat un gran dia, diferent. Hem quedat que hi tornarem; val la pena, i des d'aquí ho recomano. Ara, a poc a poc, perquè ara mateix hi ha diverses parts del cos que em fan mal, i suposo que demà serà pitjor. Llocs estratègics, no és que estigui baldat, tot i que he de reconèixer que cansa força, però nosaltres hi hem jugat massa estona per ser el primer dia. Ah, i portar sabates impermeables, que hem pagat la novatada i jo anava amb els peus molls des que hem començat, i ens hi hem passat hores i hores...

7 comentaris:

  1. Jo vaig anar una vegada al de St Cugat amb l'institut, però vam fer quatre tocs de res jeje... I hi havia una del CAR que es veu que era molt bona i estava entrenant, i ens mirava i reia... Se'n deuria enfotre de lo dolents que érem jeje... però és veritat, jo també m'ho vaig passar bé. això sí, no hi he tornat pas XD (en grup escolar tot és més barat)

    ResponElimina
  2. Doncs ho provaré, és d'aquells esports que no et planteges mai provar, però que ja és el segon que ho dius en poc temps, i segur que ha de ser molt divertit. Lo que no m'hagués pogut imaginar mai és que et faci mal alguna part del cos jugant al golf! Et puc preguntar quina? ;)

    ResponElimina
  3. Jo tampoc ho he provat mai. Però 30 euros, amb dinar inclòs, no em sembla pas gaire car. Ara, això que dius de les agulletes... i jo igual trec un ull a algú tirant la bola, així que millor no ho provo!

    Les competicions sempre estan bé, si es fan de bon rotllo. No hi ha res millor que una competició on només es jugui per l'honor (de bon rotllo). Per això a mi m'agraden els dies dels dos esmorzars i aquestes coses. Competir, però sense estressar-se. I sempre es vol guanyar, però l'important és riure moltíssim. Gràcies per recordar-me (encara que no fos la teva intenció) el dia dels dos esmorzars!

    ResponElimina
  4. Jo que pensava que em titllaríeu de 'pijo' i ningú diria res... moltes gràcies pels comentaris!

    Laia, jo em sentia molt i molt ridícul al principi, i sort que rèiem entre nosaltres i no hi havia massa gent per enfotresse'n, perquè fa molta ràbia que ho facin. Quan ja saps jugar a una cosa, més val que ajudis els que comencen, i no que te'n riguis, això diu molt poc d'algunes persones. Potser tindràs l'oportunitat de tornar-hi, qui sap, i ara ja saps com va.

    Boira, t'asseguro que enganxa, encara que potser jo m'enganxo a qualsevol cosa quan li començo a agafar la tècnica, ja no ho sé... però t'asseguro que és molt cansat, molt més del que sembla, nosaltres també ens en vam estranyar. S'ha de colpejar amb força la bola, i això ja cansa. L'informe de danys avui és: cruiximents al bíceps del braç dret, als dos bíceps femorals i als dos dorsals (especialment el dret). I representa que jo vaig al gimnàs i estic en forma. Però el mal que deia ahir era puntual, en zones concretes, i això no són cruiximents, palmell de les mans, butllofes a l'índex i polze de la mà dreta, empenya interior del peu esquerra i empenya exterior del peu dret. Tot relacionat amb el pal, i els moviments concrets.

    Renoi, quin rotllo que porto. No sona bé, però tingues en compte que nosaltres vam estar tot el dia jugant, som una mica cafres, certament. S'ha d'anar a poc a poc.

    Estimada Lluna, qui t'ha dit que no era la meva intenció recordar-te el fantàstic dia dels dos esmorzars, si és un dels posts més alegres que he tingut oportunitat de llegir-te? Crec que coincidim força, a mi m'agrada guanyar a tot, i sempre m'esforço per fer-ho, però si perdo, què hi farem, i sobretot, el més important és passar-ho bé i disfrutar del que es fa. Si l'ànsia de victòria ha de fer que no disfrutis amb el que fas, millor plegar.

    ResponElimina
  5. Vaja :-( Ningú t'ha dit "pijo"? Ostres1 T'ho hauré de dir jo, no? Si no encara et decebràs. Ets un "pijo" de cuidado i a sobre un pijo que no es pot permetre ser-ho que són els pitjors que hi ha :p
    Apa, ja està dit.
    Jo no ho he provat mai, però amb la mala punteria que tinc. Buf! Anava a fer un comentari sobre encertar forats, fora de lloc. Deixa, deixa. I és que ja ho dic la confiança fa fàstic, ja t'he pogut deixar anar això de "pijo" i quedar-me tant ampla ;-)

    ResponElimina
  6. I ara és quan jo em pregunto perquè els meus amics prefereixen anar disparar-se boles de pintura pel bosc, en un combat simulat, quedant cuits per tots cantons i en estat força lamentable. En definitiva, a patir dolor físic.

    Intentaré proposar això del pitch & putt, aviam si tinc èxit.

    ResponElimina
  7. Ja està, sempre hi ha d'haver algú que espatlli aquest clima tant agradable en els comentaris! És conya, Tirai, gràcies pel comentari. Crec que ahir vaig demostrar tenir més punteria jugant a golf que pel que fa a encertar altres forats darrerament...

    Ei Ararat, sigues benvingut i gràcies pel comentari. Jo et recomano això del pitch & putt, ho vaig passar molt bé, segur que us divertiu. Ara que, si et serveix de consol, nosaltres també tenim a l'agenda això del paintball, tard o d'hora caurà...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.