dimecres, 29 d’agost de 2007

Els bons sempre guanyen

De què serveix ser bo? De què serveix intentar no portar problemes? És una simple manera de demostrar que estàs per sobre, que no t'afecta el que pugui passar? Perquè si que afecta, i ho noto. És per la responsabilitat, pel compromís? Per què he de ser diferent a la majoria? Potser si em queixés aconseguiria més, diuen que qui no plora no mama. I jo no ho faig. A altres els funciona. Per que encara segueixo pensant que els bons sempre guanyen? Conec molts exemples d'haver triat el més problemàtic, perquè total, l'altre es queixarà menys. Odio els que s'ho tenen cregut, potser em tiro pedres a la meva pròpia teulada, però no seré com ells, no sóc així. Serà el que haurà de ser, però jo seguiré fidel a les meves idees, als ideals i a les motivacions que em mouen. Al cap i a la fi, si es vol ser el millor, s'ha de demostrar, i quan hi ha un millor, ja no hi ha dubtes. Però encara que es sigui el millor (i no és el meu cas, ni de bon tros), no es té per què passar per damunt dels altres, això només indica les pròpies mancances.

9 comentaris:

  1. No sé ben bé de què va, però ben dit!

    Reconec que jo algun cop ho he fet (mala persona que sóc). A igualtat de condicions, he triat la persona que més es queixa per estalviar-me problemes. I llavors em sap greu, perquè sé que, en circumstàncies normals, jo seria l'altra persona, la que et mira i no es queixa, però que li sap greu que triis l'altre.

    Sovint penso això mateix: he de demostrar que sóc millor, i si sóc millor, llavors em triaran a mi. Però jo sempre intento passar desaparcebuda, i aleshores és difícil que et triin, encara que siguis millor.

    Buf, no sé si encara ho he embolicat més, o si parlo de coses que no tenen res a veure amb el post!

    ResponElimina
  2. Normalment contesto més tard els comentaris, però és que ho has clavat Lluna, potser no saps de què parlo, o si, però has entès perfectament el que dic, i crec que ens comportem igual davant aquestes situacions. Gràcies pel comentari, enriqueix tant el post que els podria substituir.

    ResponElimina
  3. Digues que sí. Plorant, potser, aconseguiries més coses, però val la pena? Crec que no, crec que el preu que has de pagar per aconseguir... és molt si comporta comportar-te (ai! quina repetició!) de determinada manera

    ResponElimina
  4. Penso que un punt de mala llet és imprescindible, cal ser una mica dolent, però no vol dir passar per damunt dels altres.

    Tinc com una mena d'obsessió amb aquests temes, perquè són els que ens col·loquen en una posició o una altra enmig de la resta, podria omplir-ne píxels i píxels...

    ResponElimina
  5. Jo he sigut moltes vegades la no triada o la triada, depenent del cas, pel fet de que se sabia que ho acceptaria. A vegades, entendre massa les raons que pugui tenir algu altre, et porta a situacions que no haurien de ser.
    De totes maneres, no. Si ets el millor i passes per damunt els altres, estàs demostrant que de ser el millor nanai. Qui passa per damunt de qualsevol altre no pot ser el millor en pràcticament res.

    ResponElimina
  6. Ostres, mentre llegia anava pensant allò de "dime de lo que presumes y te diré de lo que careces" i pam! Acabes el text amb una frase que en podria ser la traducció al català perfectament.

    L'excés d'orgull tan sols acaba cavant la pròpia tomba. Me n'alegro que almenys tinguis això clar i no et deixis endur mai.

    ResponElimina
  7. Jo crec, i diga'm romàntica si vols, que els bons sempre acaben guanyant... a la llarga, però acaben guanyant. El problema potser és que el camí a recórrer és més lent i feixuc, en canvi els "dolents" (si els podem catalogar amb aquesta paraula tan simple) tenen un camí molt més planer i fàcil a primera instància. I això fa que moltes vegades la gent esculli el camí fàcil: trepitjar als altres! I en la societat en què vivim (la del consum i la comoditat) cada vegada és més freqüent trobar aquest tipus d'actituds. Per aquest motiu et dic xexu, que NO canviis mai les teves conviccions, els teus principis i la teva manera de pensar. Ets una gran persona, de veritat, i les grans persones arriben molt lluny i de forma honesta.
    I això d'haver de ser el millor... doncs em sembla que te'n podria fer tot un post nou sobre el tema... així és que millor callo, que ja deu ni do el rollo que t'he fotut!! jeje....
    una abraçada!!

    ResponElimina
  8. Buf noies, jo ja no sé què dir-vos, perquè em deixeu uns comentaris que són per treure's el barret i no tornar-lo a fer servir mai més. Només hi ha una paraula: GRÀCIES.

    Tirai, tens raó, més val ser d'aquesta manera i patir decepcions, que ser com segons qui. Moralment pot ser un cop dur veure que t'has convertit en un d'ells i que t'has traït a tu mateix.

    Bluf, jo tampoc sóc d'aquests de posar l'altra galta perquè te la tornin a fotre, si s'ha de lluitar es lluita, sobretot quan ens mereixem alguna cosa. Però aconseguir-ho fotent maranya i passant per sobre dels altres no és una cosa que m'agradi. Ei, i per mi pots escriure'n tant com vulguis, que a mi també m'interessa tot el referent al comportament humà.

    Et dono la raó en això, Elur, els que passen per sobre els altres és que no tenen altres armes per fer-ho. Jo admiro moltíssim alguns amics que tinc perquè són uns autèntics cracks en algun sentit, però no els sentiràs presumir-ne mai, i fins i tot els molesta que els ho facis notar. Aquest és un altre tema, crec que quan algú és realment bo en alguna cosa, ha d'ajudar els altres amb humilitat, i no demostrar constantment que estan per sobre.

    Ja ho provo futura bioquímica, i crec que me'n surto prou. I si que és ben cert que els que presumeixen molt d'alguna cosa és que tenen altres mancances, o aquesta mateixa, qui sap. Sóc conscient d'haver caigut en aquest parany alguna vegada, però fa molt molt de temps. Ara ja no presumeixo de res, no crec que pugui...

    A tu els meus amics t'han pagat molts diners perquè em pugis la moral i em facis venir un somriure amb cada comentari, oi iruNa? Genial el teu raonament del camí a recórrer. m'has convençut totalment! I bé, com sempre em treus els colors parlant d'aquesta manera de mi, moltes gràcies, ja tinc autoestima pel reste de la setmana. Passa't per aquí la setmana que ve per si de cas. Ah, i esperaré atentament a veure si et decideixes a escriure un post sobre haver de ser el millor, m'has deixat encuriosit, el tema m'interessa.

    ResponElimina
  9. Crec que a la llarga els bons guanyen ens els aspectes mes importants de la vida, a veure si m'explico, el bons guanyen en aspectes com l'amistat i el respecte dels demés. Lo dolent de la societat en que vivim és que els dolents, els que xafen als demés, són els que guanyen en el món laboral. Jo sempre he prioritzat la meva manera de ser, sense importar-me si arribaré molt lluny o no, però no puc suportar saber que he arribat a algun lloc trepitjant o fen mal a algú. M'estimo més estar on soc a fer mal a la gent.
    Hi ha moltes maneres de ser mala persona, és pitjor el que manipula utilitzant els sentiments que el que intenta manipular anant de cara, als que van de cara ja els veus vindre.

    No acabaria mai! Quin rotllo, tallo aquí i em sembla que un dia d'inspiració faré un post sobre el tema. :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.