dissabte, 4 d’agost de 2007

Et trobaré a faltar

Ella no em creu quan li dic que la trobaré a faltar, i això que no paro de dir-li. Cada cop que em fa una broma de les seves, sé que la trobaré a faltar. Cada cop que riu d'aquella manera tant especial, sé que la trobaré a faltar. Cada cop que ens posem a caminar junts i m'acaba treient 20 metres, sé que la trobaré a faltar. I cada cop que penso en aquells mails que li enviava, sé que la trobaré a faltar. I ella no s'ho prèn seriosament, qui diu això a falta de molts mesos per la separació? Però la sort ha volgut que ara ella marxi per període de dos mesos, lluny, molt lluny, a l'altre cantó de l'Atlàntic. Ella s'ho mereix i li anirà molt bé, i jo sé que la trobaré a faltar.

És estrany com algunes persones calen tant profundament en el nostre ésser, sense cap motiu, sense una amistat de veritat, sense cap intenció romàntica. Però aquesta noia té una llumeta que brilla incandescent, i que fa que se'ns caigui la baba amb ella. Fins i tot quan et diu "he somniat que moriries demà". Ella sap que em pot i disfruta fent-me comentaris que sap que em faran molt riure, quan m'hagi recuperat de l'ensurt, és clar. Per ella és aquest post, que podria ser un o podrien ser 200, perquè se'n va, i sé que la trobaré a faltar, i encara que soni estrany, crec que poques vegades he tingut la sensació que enyoraria algú d'aquesta manera, ella és especial. Mai no llegirà això, però no crec que calgui, perquè ja ha llegit prou coses meves. La meva fillola... he dit ja que la trobaré a faltar?

No puc dedicar-li un post sense posar una cançó que podria dir que és la nostra, però no ho diré perquè compartir una cançó és parlar en altres termes, i simplement és que cada cop que sona, tots dos no podem fer altra cosa que parar i cantar-la. Ella va ensenyar-me que és millor que Speed of Sound, i ara cada cop que la sento, sigui on sigui, no puc fer altra cosa que pensar en ella. És Clocks, dels Coldplay, us poso el reproductor i deixo la lletra, aquest cop, és obligatori escoltar-la, perquè és una de les millors cançons d'aquest segle.




The lights go out and I can't be saved
Tides that I tried to swim against
Have brought me down upon my knees
Oh I beg, I beg and plead
Singing
Come out of the things unsaid
Shoot an apple off my head
troubles that can't be named
tigers waiting to be tamed
Singing

You are You are
Confusion never stops
closing walls and ticking clocks
Gonna come back and take you home
I could not stop, that you now know
Singing come out upon my seas
Curse missed opportunities
Am I a part of the cure
Or am I part of the disease
Singing

You are, you are
You are, you are
You are, you are
You are, you are

And nothing else compares
And nothing else compares
And nothing else compares

You are, you are
Home, home, where I wanted to go
Home, home, where I wanted to go
Home, home, where I wanted to go (You are)
Home, home, where I wanted to go (You are)

2 comentaris:

  1. Quin post més maco, noi!
    Dos mesos passen volant!

    ResponElimina
  2. Puc repetir el comentari de la Tirai? És que no sóc massa original, i diria el mateix!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.