f 1 Costum, près per l'ús sovintejat, de fer una cosa d'una certa manera. Fer una cosa de rutina. Seguir la rutina general.
Aquesta setmana ha suposat la tornada a la rutina. Feina, gimnàs, castells... tornem a la dinàmica habitual i sembla que les vacances queden cada vegada més lluny, tot i que acabem de deixar-les enrera. Podria dir que el temps de tardor que ens fa darrerament ajuda a l'adaptació, però no m'ho creuria ni jo. Sobre la rutina vam parlar fa no massa amb na Txari, i voldria compartir amb tothom la nostra particular visió d'aquest tema. La meva, la seva... la nostra.
XeXu dixit...
Les rutines són malenteses, sempre es considera que caure-hi ens encasella, que ens priven de l'espontaneïtat de la vida jove, i s'associen a fer-se gran, a establir-se, a sentar el cap. I això no té per què ser així, també ajuden a estructurar una mica una vida que pot ser caòtica, i en certa manera les necessitem, encara que no ens agradi reconèixer-ho. El meu problema és que les meves rutines no converteixen la meva vida en menys caòtica, ja que són unes rutines poc rutinàries, si se'n pot dir així. A part de les coses que citava més amunt, dins de la normalitat de la vida que porto s'hi inclouen coses d'allò més estrafolàries, que no veig com a estranyes, ni com excepcionals ni gairebé com excitants, simplement hi són, i per mi és normal que es donin. Així si un dia s'ha de pujar a Taradell per acomiadar algú, ni que sigui per un parell d'horetes, s'hi va i punt. Que hi ha un concert dilluns a la nit? Per què no? Quedar-se de matinada escrivint posts o mails, sigui època laboral o no, no resulta gens estrany. O si el dia de Nadal hi ha un aniversari per celebrar, doncs s'hi va, encara que sigui lluny. Aquestes són les meves rutines, no estranyar-me per qualsevol canvi o imprevist que pugui aparèixer, com que se't presentin uns amics a dormir. Entra dins de la normalitat, pot passar. Podria citar molts més exemples, però no cal. I amb tot això no dic que la meva vida sigui millor o pitjor que la d'altres, només que el que jo entenc per rutina potser no és ben bé el que diria el diccionari.
Txari dixit...
A mi em passa el mateix, per més que ho vulgui sóc incapaç de sortir de la meva particular rutina poc rutinària. Poc a poc ha esdevingut normal per mi passar alguna nit d'entre setmana fora de casa; l'any passat fins i tot duia una muda al cotxe "per si es donava el cas", aquest any tinc altres estratègies.
Se'n pot anomenar rutina? Segons el diccionari, sí. He pres el costum d'aprofitar les tardes i els caps de setmana a fons, he pres el costum de no fer sempre el mateix, he pres el costum de trucar i dir "et va bé que avui em quedi a dormir?", he pres el costum de no quedar-me a casa... m'ofego, una setmana fent "casa-feina, feina-casa, dilluns tai-txi, dimecres comprar i divendres sopar a fora", jo m'ofego! I a la vegada penso "va, una setmana ho podries fer!" per variar... I va de debò! M'agradaria! Però no puc, la meva rutina m'atrapa...
La guia d'aquesta rutina és la transcendència que donem a les coses. No fotem, que un amic vingui dels EUA un cop l'any és important, i no pots deixar d'anar-lo a veure. Que neixi la primera filla de la comunitat és important, i hi has de ser. Que toqui AF o PM és important, i no pots deixar d'anar-hi, encara que sigui entre setmana. Joder! A la feina no hi falto mai i és una de les coses menys importants a la vida, perquè hauria de faltar a compartir una estona amb els meus amics?
Amic meu, no puc deixar de fer referència al que un dia vam comentar: la mida pot no importar, però la qualitat sí. Si consideres que és important ser-hi, vés-hi, però si no en tens ganes, si sents que no t'ho passaràs bé o que la resta de les persones no podran disfrutar de tu, deixa-ho córrer, un altre dia serà. No és qüestió de complir amb la presència.
Per últim, seria injust parlar de rutines no rutinàries i deixar de banda la planificació desplanificada, l'autèntica sal. Que què és? És saber que faràs varies coses (perquè les has de fer, és qüestió de prioritats), però no saber com ho muntaràs. És el que s'anomena logística, i ara que ningú em sent, us diré que és la veritable gràcia de tot plegat.
XeXu featuring Txari
(A qui agraeixo profundament la seva col·laboració en aquest post!).