dissabte, 21 de juliol de 2007

Shrek i les pel·lícules d'animació

Vinc del cinema, feia moltíssim temps que no hi anava. He de reconèixer que m'agrada molt anar-hi, però darrerament estava desganat, i no estic al cas de les estrenes. Però qui no s'ha assabentat de la sortida de la tercera part de Shrek? No és cap novetat, ja porta força temps en cartellera, però fins avui no he fet un pensament per anar-la a veure. En català, naturalment. Per mi Shrek és la millor pel·lícula d'animació que mai s'ha fet, i èxit devia tenir, perquè se n'han fet dues seqüeles. Cap d'elles no se li acosta, però avui he passat una bona estona, he rigut força i això és el que compta. No direm res de l'argument, per si encara queda algú que no l'ha vista, però sense voler fer una recomanació entusiasta, jo crec que si s'han vist les altres dues, aquesta s'ha de veure també.

Per altra banda, veure pel·lícules d'animació, o de les de dibuixos animats de tota la vida, és saber el que et trobaràs. Molta broma, personatges entranyables, però un gran rerefons moralista. Sempre surt un personatge o altre que hi ha de posar moltes ganes per superar-se, però que al final acabarà sent un heroi, és clar. Aquest tipus de pel·lícules no són ben bé per nens, tot i que les podríem considerar aptes per tots els públics, que diuen. Però està clar que moltes bromes els nens no poden entendre-les, ja que van clarament destinades a un públic més adult. Tot i així, els missatges de solidaritat i d'autosuperació hi són sempre. I molts d'altres, acabes pensant que l'única finalitat de produccions d'aquestes és lluir-se amb les noves tecnologies d'animació i enviar missatges subliminals (i no tant subliminals) per aconseguir... exactament què? Impulsar una sèrie de valors? Per què, si fora d'aquestes pel·lis la vida ens els tira per terra tots ells?

El que està clar és que és difícil imaginar-se una pel·lícula d'aquest tipus sense que intentin vendre'ns un model de conducta i de bons sentiments. I mira que m'agraden, confesso que és una debilitat que tinc, però hom es cansa d'estar veient sempre la mateixa estructura de pel·lícula, amb animalons diferents de colors diferents. Després és normal que quan fan dibuixos animats exclusivament per adults, mostrin imatges tant decadents i personatges marginats de tot tipus, s'ha de diferenciar. Però llavors és quan en aquests dibuixos animats per adults es passen en sentit contrari.

3 comentaris:

  1. Amb els contes passa el mateix, sempre hi ha la moralina aquesta. No sé, tanta moralina no m'agrada. Però no sé perquè és així

    ResponElimina
  2. ara m'has fet caure en una cosa ,i és que tenim molta personalitat i un grau de maduresa XDDD no tothom te el valor de dir que va darrera l'Shrek o en Potter com hem fet aquests dies a mi també m'encanta l'Shrek .
    forever young!!!

    ResponElimina
  3. Jo la vaig veure aquí a Würzburg, a casa uns amics i em va decebre força. La primera i la segona són molt millors...
    D'en Potter només dir que un familiar seu, en Chris, toca el saxo que te cagues i té uns discassus de jazz que fan esfereïr. Boníssim... És màgic, també!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.