dilluns, 16 de juliol de 2007

Estic tornant

Aquest cap de setmana ha estat frenètic perquè no he parat ni un moment i he fet un munt de quilòmetres. Ha estat frenètic i molt cansat, avui ho estic pagant, però això si, ha valgut la pena, ho repeteixo quan calgui. Hi ha hagut molts moments especials, però no cal que em posi a explicar-los. El que si que he fet és anar-los captant amb la càmera, que trec a passejar sempre que tinc ocasió. No sóc un gran fotògraf, això és evident, però m'ho passo bé que és el que compta. Com em passa molts cops, avui vull ensenyar una foto, però no és meva. La foto és la següent:


Aquest castell que no sembla gran cosa és una torre de set (2 de 7). No us deixeu enganyar, té la seva dificultat, aconseguir-lo és un pas previ per fer castells més grans, que llavors només plantegen el problema del nombre de gent. Aquest 2 de 7 el vam fer aquest diumenge, i com veieu, les alçades són una mica estranyes, però és el que té no disposar de castellers iguals per tots els pisos. Justament, sota la rengla que tota l'estona queda baixa estava jo. Aquests és doncs, el primer castell d'entitat que faig després de la lesió de clavícula. Estic tornant, però amb calma. Vaig estar molt content, el meu redebut ja és una realitat. Però veig que encara em queda una mica de recuperació, no pel pes (uns 260 Kg), que no és massa pel que solia fer, però si per la inseguretat i l'aprensió que encara tinc. No vull tornar-me a fer mal, i per això no em vull precipitar. Tornant, sí, però a poc a poc.

Les anècdotes del dia van ser que també redebutava en aquesta construcció, al quart pis, una noia que justament també s'havia trencat la clavícula fa temps, a part de tres dels quatre nens, tenim pedrera. A més, aquest és el primer castell que vaig fer a plaça amb la colla, així que no podia esperar un redebut més romàntic, després de quatre mesos sense pes a les espatlles.

7 comentaris:

  1. Només puc fer el que han fet els altres, felicitar-te i animar-te.
    Segur que aviat estaràs com abans, amb seguretat i el que calga.

    ResponElimina
  2. ho veus home de poca fe!!! i quan et treguis l'espina aquesta de sobre de tota la feina ja nou del tot com tornat a nàixer

    ResponElimina
  3. Les meves més sinceres felicitacions (i disculpes). Eduard París.

    ResponElimina
  4. Poc a poc i bona lletra, que ahir ja volies tenir al Brió damunt deu!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.