diumenge, 15 de juliol de 2007

Doncs jo també dono premis

Corre per la blogosfera aquests dies el meme encobert dels Thinking Blogger Awards, que ha despertat el meu interès. L'Ònix ha tingut el detall de mencionar-me en la tria dels blogs que fan pensar, i la veritat és que representa tot un honor per mi. He intentat retrocedir en la cadena però no he acabat d'entendre massa bé com funcionava el tema, sembla ser que no es pot donar un premi a gent que ja li hagin donat. Evidentment, això és una presa de pèl, tots acabarem amb un premi. Molt maco, però molt immerescut.

A mi sempre m'agrada reconèixer el mèrit de la gent que fa les coses bé, així que un meme que va de donar premis no el puc deixar passar. Però com que sóc així de fatxenda, passaré de les normes que s'estableixen en aquesta cadena i només em quedo amb això de triar-ne 5, per agafar un número que no és ni massa ni poc. Blogs que fan pensar? Bé, amb tots penses una mica, però mencionaré bàsicament els que m'agraden o els que més segueixo, que són precisament els que més em fan pensar, i per això m'agraden. De blogs en llegeixo molts, i és impossible ser just, perquè hi ha dies que tens més ganes de llegir a uns que a altres, espero que ningú s'ofengui, però la meva tria és la següent. Per cert, l'ordre és aleatori, no crec que es puguin comparar i dir si un és millor que l'altre, això depèn molt del dia...


- Ònix i la cambra fosca. Què dir del blog més dinàmic i més interactiu de tots els que es fan i es desfan? Ònix és la nostra musa, la llum que ens guia, i la cambra fosca el centre neuràlgic de la xarxa. Les seves històries delicioses, les seves paranoies sense filtre i la seva versió Onixeta enamoren, però ja quan fa propostes perquè la gent participi, i a sobre la gent participa, fa que em tregui un barret inexistent i faci una reverència.

- Suc de Llimona. Algú s'ha preguntat mai com és una ment humana per dins? Llegir la Tirar és com aprofundir en els carrerons del propi cervell, t'alegres amb ella dels èxits, et desesperes amb els seus desenganys i sobretot, gaudeixes d'una lectura que no et sol deixar indiferent, més aviat t'acabes sentint despullat i pensant que està explicant la teva propia vida. Cert que de vegades no entenc res de res, però collons, si ho entengués tot no tindria la mateixa gràcia, oi?

- Quan el Sol es pon.... La Lluna no para, escriu i escriu, cada dia té històries noves per explicar. Però és que mai et canses d'aquestes històries, de vegades en demanaries més i tot. Es nota que tot el que escriu li surt de dins, i ho explica amb una candidesa i amb un llenguatge tant planer que resulta encantador, fins i tot en aquells mals dies que ja notes que ho enviaria tot a rodar, però encara que ella no ho sàpiga, sempre s'endevina un puntet d'esperança i d'optimisme.

- Carn de Banqueta. Quan vaig descobrir la banqueta del perdedor em vaig quedar garratibat i vaig exclamar un "Aquest tio és boníssim!!" De seguida vaig ensenyar el seu blog als amics, i em van donar la raó. I és que cada nou post et transporta a un univers paral·lel on et pots esperar de tot, i segur que et quedaràs curt. Però és que no calen motius per premiar-lo, que m'agrada i punt! (Hombre ya!)

- S'ha acabat el Bròquil!. Una aposta totalment personal, però que no dubto en que quan el descobriu, els que encara no ho hagueu fet, us encantarà. En Yeral és un il·luminat, en els múltiples sentits que pot tenir la paraula. Però per una vegada destacaré que està il·luminat per la màgia d'escriure com et parla, a la seva manera, amb la que et fas un tip de riure. Amic, col·laborador, company blogaire, boig perillós... un autèntic crack de la vida.

Doncs així està el tema. Per mi és un gran plaer destacar aquesta gent que em mantenen enganxat a l'ordinador hores i hores. Avui en dia, ells són els meus preferits. En un futur, qui sap? Realment, llegeixo tants i tants blogs... és el que té ser un malalt de vosaltres.

8 comentaris:

  1. Ostres, moltes gràcies, XeXu, pel premi i per les paraules!

    Ara em toca a mi fer-ho, no? Mmmm... ja m'ho pensaré...

    Per cert, candidesa? Algú m'ha dit que escric tal com parlo. M'ho hauré de fer mirar...

    ResponElimina
  2. Moltes, moltes gràcies i més encara. Pel premi i pel que dius del meu bloc! Un petonàs!

    ResponElimina
  3. xof plaf catacrac Ònix per terra

    no se que dir m'emociones ,i això no ho aconseguix tothom ,i no per les paraules sinó perquè et considero una persona sincera ,que comentes en els blocs amb coherència sense buscar protagonisme posant el que et surt de l'anima impulsat per el que acabes de llegir i això no te preu no canviïs mai i gràcies per ser-hi
    ;)***********

    ResponElimina
  4. En el vostre cas, noies, tots els agraïments que em doneu no són pas necessaris, perquè si aquest premi té algun valor, us el mereixeu sobradament. A més, m'agrada perquè cadascuna de vosaltres trobo que teniu blogs força diferents, i us podria donar un premi al millor blog per cada categoria. Em fa tanta il·lusió poder-ho dir i que no soni a piloteig, amb l'excusa dels premis aquests!

    Lluna, no, no cal que els donis si no vols, això és un meme que no s'envia, i ja veus que jo passo de les normes com vull. Tu mateixa. Ah, i potser hauré de repassar el significat de 'candidesa', potser no vaig trobar la millor paraula per definir el que volia dir. I com que tampoc no sé com parles...

    Tirai, no dic res que no sigui veritat i que no pensi moltíssima gent, t'ho mereixes del tot, i no és el primer Award que et donen, oi?

    Ònix, però què és això?? Et dono un premi i tu em deixes millor encara que jo a tu?? No dona, que aquí havies de donar gràcies a tot el santoral i prou, o cridar "Perdooooo...!!!!" Ja està bé, que em fas posar vermell. Tu ets una mestra, la nostra referència, i per mi és un honor el simple fet que et passis per aquí. Al post no vaig mencionar com ajudes els novatos a integrar-se, oi? Doncs també et premio per això, que carai!

    ResponElimina
  5. Uf, company. Tot i que els altres els firmaria jo tots, amb el meu demostres un criteri totalment reprobable. I és que t'ho tinc dit: vigila amb què fumes! Però bueno, fa il·lu i s'agraeix molt, això està clar.

    Per fer pensar, les blocaires que cites. Aquestes són massa, són capaces de deixar-te deu minuts mirant la pantalla amb la boca oberta i cara de "joder! Joder, joder, joder!".

    El Bròquil és un cabronàs. Fot cada post que l'acabo i penso: "que cabróoooooooon".

    ResponElimina
  6. Xexu, no m'ho esperava nanu... Moltes gràcies per comptar amb mi, per llegir-me, per cercar-me i per trobar-me... De debó que em fa molt feliç saber que el meu blog, més enllà dels comentaris, de les visites, dels posts i del disseny, pot fer-te pensar, pot distreure't, pot il·luminar-te per un instant o fer-te riure. Em sento privilegiat de ser entre aquests 5 millors blogs, sobretot per la meva inexperiència bloggarie, i per la meu desordre mental. Tirai, Lluna, Ònix (encara no et conec massa, a veure si el comentari de'n Xexu em fa reaccionar) i Perdi, què dir-vos? Gràcies també per llegir-me... per comentar, per valorar, per ser-hi.

    Perdi, per mi, sempre seràs el més gran: des que vaig conèixer la Banqueta no m'he poguta aixecar d'allà... jugués qui jugués, jo volia ser a la Banqueta, amb tu, amb tots els teus perdedors, amb totes les teves derrotes.

    Xexu, sempre seràs el meu mestre bloggarie. Una de les fonts d'inspiració i un referent a seguir. Com diu l'Ònix, em vaig ajudar a integrar-me con a "novatu". Era un neòfit en això dels blogs i em vas incitar, sí, incitar a crear-ne un. Només em faltava un nom. I el vaig trobar caminant pel carrer. A més, no hi ha dia que no em sorprengui un dels teus escrits, i ho dic de debó. Els teus contes, les reflexions profundes, les decepcions, anècdotes... els blogs dedicatòria... Gràcies per ser aquí i gràcies per ajudar-me a ser-hi.

    Lluna i Tirai són la sensibilitat en forma de post. I he de reconèixer que encara us conec poc però que, si més no, amb les paraules de'n Xexu i amb el poc que he llegit ja tinc ganes de ser part del vostre món bloggaire.

    Ònix, vaig a per tu.

    I una advertència final: estic molt "tontu", aquests dies... oju que al Bròquil no comenci a caure una poesia rera una altra... Xexu, em sap greu. Acceptaré que no me les comentis.

    I s'ha acabat el bròquil!

    ResponElimina
  7. Aiiii, els homes sempre tard! Si, ja sé que elles són massa, per això les he triat, però vosaltres també, home, quan algú fa les coses bé s'ha de dir, i això he fet. Però no us despisteu, eh, que per la blogosfera hi ha molt artista deixat anar i altres ja m'han començat a enamorar també...

    ResponElimina
  8. Per cert, Xexu, acabo de rellegir el post... BOIG PERILLÓS, jooo?? Jejeje... Ojuuuuuuuuu!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.