dijous, 26 de juliol de 2007

Burocràcia

Avui m'he passat hores i hores a una facultat que no és la meva, matriculant-me d'una carrera que no és la meva, d'unes assignatures que només de llegir-les se'm posaven els pèls de punta. He fet cues que no s'acabaven mai, i he donat més voltes que un ventilador. O millor dit, més que un rellotge, ja que els minuts anaven passant, i les hores...

Evidentment, la matrícula no era per mi, però què més dóna? Ja no me'n recordava. Fa tant de temps que vaig haver de passar per aquí, que feliçment m'he presentat a la facultat en qüestió, a primera hora, pensant que arribaria perfectament per fer el cafè amb els companys de feina. Si arribo a tenir un mòbil a mà, els hagués avisat que m'escalfessin el dinar. Exagero, però no tant.

Primer m'he posat a una cua que no era, fins que m'he adonat que era a la del costat que donaven les típiques carpetes. Primer lloc, però cap gestió, només recollir impresos i propaganda. M'han enviat a un altre lloc on hi havia una cua llarguíssima, que no avançava gens ni mica. Jo pensava que allà em farien la matrícula, i és clar, no podia fer més que cagar-me en ells per ser tant lents. Però no. Allà ens feien la xerrada informativa per saber com ens havíem de matricular. És clar que no avançàvem, s'entrava per grups, tants alumnes com cavien a la sala. Sortosament, he entrat en el següent grup, sense saber ben bé on entrava, però quan he vist que era per deixar-nos anar un rotllet, he preguntat al noi encarregat:

- Escolta, cal que em quedi, és que vinc a matricular una altra persona, i tot això a mi...

I ell m'ha contestat:

- Si vols fer bé la matrícula, més val que et quedis.

I jo pensant, "que sóc més gran que tu, capullo, que foto jo amb tots aquests 'pipiolos'?". Però m'he quedat i he escoltat pacientment, mentre un munt de jovenets em demanaven el bolígraf per cumplimentar els seus impresos. Que poc preparats, Déu, presentar-se sense res per escriure! He de reconèixer que sort que m'he quedat, si no, no ho hagués fet bé de cap manera. Però ja portava dos llocs visitats, a veure què vindria.

Tocava documentació, apa, a donar tota la paperassa necessària. I com no podia ser d'altra manera, em faltava una fotocòpia. Però ho he arreglat. He demanat al paio que intentava vendre'm la targeta de la fotocopiadora si me la podia fer, deixant clar que no tenia cap intenció de comprar-li la targeta. Com que també era més jove que jo, me l'ha fet i no s'ha queixat massa. He tornat a la tercera sala i he deixat la fotocòpia. Crisis superada.

Però no havia acabat. Quedava el millor, la infomatrícula. Per què tanta parafernàlia si al final t'has de fer la matrícula tu mateix, i per internet, que és ben fàcil! Bé, fàcil, però Déu n'hi do les coses que et demanaven, reconec que algunes me les he inventat, però no crec que passi res. Creuem els dits.

I ja estava, per fi m'havia matriculat, després de més de dues hores i mitja i d'haver visitat quatre llocs diferents, tres dels quals amb la seva pertinent cua. Bé, en un excés de masoquisme hagués pogut anar-me a fer el carnet universitari, que de fet m'hi han enviat, però tenia ordres estrictes de no fer-lo, així que he fugit cames ajudeu-me, perquè ja n'estava tip d'aquell lloc.

No m'ha molestat. Fer un favor a algú mai no em molesta, no em suposava un gran esforç i he estat encantat de donar un cop de mà a algú que no podia presentar-s'hi aquests dies. Però l'experiència m'ha servit per reafirmar-me en la meva opinió sobre les secretaries universitàries i tot el que envolta a la paperassa diversa que dia si, dia també, hem d'anar cumplimentant per qualsevol bajanada que volem fer. Odio la burocràcia! Les coses serien molt més fàcils si abolíssim totes aquestes institucions que hi són pressumptament per facilitar-nos la vida.

4 comentaris:

  1. La burrocràcia universitària és la més burra de totes! I perquè són tan ràncies les secretàries de les unis???

    Em pensava que amb tot això de les matrícules per internet que et fas tu mateix s'havien acabat les cues, pero ja veig que no!

    ResponElimina
  2. Tranquil home què al mon"civilitzat" hi ha d'haver de tot com a la jungla
    i per fer-ho mes evident s'han inventat els paràsits altrament dits burrocrates , a mes tenen la potestat de fer-te sentir idiota al menys a mi quan en tinc un davant em cau tot de les mans XDDD

    ResponElimina
  3. Estic d'acord amb això de les secretaries i secretàries de les universitats, de fet, tinc la teoria que els fan un càsting i només passen les més ineptes.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.