dimarts, 31 de juliol de 2007

Addicte. I què?

Avui al matí, a instàncies d'un post de l'Ònix, he visitat el blog de l'Avi, i he llegit el seu darrer post. Aquest blog és un d'aquells, que encara que no vulguis t'hi acabes enganxant, perquè llegir-lo és una delícia. El post m'ha agradat molt (us convido a que el llegiu, i per això no n'explicaré cap detall), i m'ha fet pensar en el tema de les addiccions. Jo sempre he estat un noi molt sa, i no se'm coneixen addiccions d'aquelles que són tant famoses, però per defecte professional també sé que es pot ser addicte a qualsevol cosa, per estrany que sembli.

La gent que em coneix i em pateix, sap que estic força enganxat a internet. Això dels blogs no ha fet més que agreujar el meu estat, perquè ara passo més estona penjat de l'ordinador del que ja era habitual en mi. Sí, ara tothom sap que estic malalt, i deveu pensar que és la fase inicial de tot blogaire novell. No us puc treure la raó, perquè no sé què faré d'aquí un temps, però si puc dir que abans d'entrar en aquest món, ja era famós entre els meus per estar 24h pendent del correu electrònic. També faig altres coses, és clar, però per això em cal el meu ordinador, i connectar-se un momentet per saber si tinc missatges ho puc fer des de qualsevol lloc, actualment, fins i tot des d'alguns mòbils. La fal·lera pel correu electrònic no se m'ha passat, així que posar més graus d'incertesa a la meva vida en forma de blogosfera, només ha empitjorat la meva addicció. Però m'hi sento tant còmode que no veig que hagi de millorar, i em sembla que seré un addicte per sempre.

I jo em dic: i què? Que faig mal a algú? En principi no, i si és així, em disculpo per avançat. Em faig mal a mi? Bé, físic no massa, com a molt se'm poden cremar les còrnies o la retina (no domino massa l'anatomia de l'ull, algun metge a la sala?), però de moment he heretat uns ulls sans que fins avui funcionen a la perfecció sense ajuda externa. I mira que els foto canya, perquè no els tanco gaire sovint massa estona... Així que sí, reconec la meva addicció, pot ser que tingui un problema, però no em vull curar, no em vull desintoxicar, ho necessito. Aquí estic i aquí estaré. Si a un lloc no hi ha internet, no m'hi busqueu, o no per molt de temps.

3 comentaris:

  1. :D :D :D Jo estava preparant també un post sobre les addiccions inspirat també per l'avi tens raó es una canya ,l'avi a sobre de ser un dels millors ninotaires al meu parer i no faig la pilota que no crec que corri per aquí , a part sempre ha donat mostres de ser tot un cavaller , al final el meu zoom serà el teu , ja ho veig venir :)****

    ResponElimina
  2. Em sembla que jo també sóc addicta als blogs i als mails, i fa més temps... No puc passar-me gaires dies sense mirar els mails. I quan sóc a la feina, el miro sovint.

    De totes formes, una petita reflexió, almenys en el mateix cas: jo no em puc desenganxar d'internet, per culpa dels blogs i per culpa dels mails (i d'altra gent amb qui parlo de... bé, suposo que ja m'entens). El que m'enganxa a internet en sí no és l'internet, sinó la gent que hi ha al darrere.

    D'una banda, això és bo, perquè el que m'enganxa és la gent. De l'altra, però, és dolent, perquè potser vol dir que m'aniria millor si estigués pendent d'aquesta gent veient-los cara a cara o per telèfon. És clar que això no sempre és possible.

    Jo tampoc em vull desenganxar, però... d'aquí a un parell de setmanes marxo una setmaneta i mitja i... no sé si tindré internet! Ho suportaré? L'últim cop vaig acabar anant cada dia a un ciber, i el noi del ciber ja em saludava i tot si em trobava pel carrer! Però aquest cop vaig a una illa una mica apartada i... en fi, ja es sabrà...

    ResponElimina
  3. Jo no sóc pas novatillu, tampoc. I t'asseguro que estic enganxadíssim com el primer dia.

    I firmo tot el que diu la Lluna. És la gent, sempre és la gent.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.