dissabte, 30 de juny de 2007

Tornant al poble

Feia força temps que no visitava el meu poble, i en conseqüència, els meus pares. Diguem que no ens exigim massa els uns als altres, i només quan passa un temps prou llarg ens recordem de la nostra manca de comunicació. Per arribar a la meva antiga llar cal passar pel casc antic del poble, on l'entramat de carrers ha sofert escassos canvis des que jo era petit, llevat dels comerços, que han anat canviant de mans, de nom, però no tots. Generalment, no en parlo massa bé del poble, vaig ser feliç quan en vaig marxar, ja que a diferència de la majoria de gent, no li he tingut mai un apreci especial. Això si, allà encara hi conservo la família i alguns amics.

Avui m'he sorprès. En sortir de l'estació ja he començat a veure els canvis, i una mica més enllà, m'he adonat de que l'estan deixant molt maco. Amb les eleccions es va fer un esforç per reformar el centre, i de les múltiples maneres com ja l'he vist al llarg de la meva vida, aquesta és la que més m'ha agradat. Potser és que m'ho mirava amb bons ulls, però no crec, perquè mai espero res del poble, i en canvi, avui tenia més llum, sense ser un dia especialment assoleiat, tenia més vida, i les reformes que s'han donat a la rambla i a la plaça de l'ajuntament trobo que li escauen. Per una vegada m'he sentit orgullós d'aqust poble que em va veure créixer, que no néixer. Ha guanyat molt d'espai per vianants, i si aconsegueixen que la gent hi faci vida, serà un lloc per on donarà gust passejar.

Després, unes hores més tard, i per exigències del guió d'aquesta nit, ens hem mogut per altres zones del poble, menys conegudes per motius evidents, per la manca d'activitats que s'hi poden realitzar. El poble ha tornat a ser el de sempre, lleig i avorrit, però m'he quedat amb la primera impressió que d'ell avui n'he rebut, m'ha agradat tant el que veia que fins i tot no en sentia aquesta olor tant desagradable que fa i que només la pots notar quan ets de fora, o portes molt temps vivint fora i de sobte retornes.

2 comentaris:

  1. Però per què sempre en parleu dels pobles com si fosin la cosa més lletja del món? Com si fossin residus de la història on queda una mica de tot allò que no voldrieu tenir?

    Un dia canviaran les tornes, perque el que més pudor fa és la ciutat.

    Malaïdes pel·lícules espanyoles, que han extés aquesta trista visió de la vida rural.

    ResponElimina
  2. No, no, no te m'enfadis, siguis qui siguis. El meu poble no té res de rural, ni molt menys. Si hagués viscut en un poble petit, lluny de la ciutat i rural, probablement li tindria molt més apreci i me l'estimaria molt més.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.