dilluns, 25 de juny de 2007

On ets?

On ets? On t'amagues? Fa temps que et busco i te m'escapes de les mans. Quan trigaràs? T'estic esperant. Arreu on miro em sembla veure't, però no ets tu, passes de llarg, no em veus. Et veig al metro, però baixes on no toca. Et veig mentre corro, però després et perdo. No sé on t'has ficat, i el temps segueix passant. Quan hauré d'esperar? Com sé que acabaràs venint? Si no sé on ets, com puc mantenir l'esperança? Miro a tot arreu, però sempre m'equivoco. Crec haver-te vist, però no eres tu. En una parada d'autobús? A la Rambla? Només puc seguir esperant a que tu em trobis, ja no sé on buscar-te. No sé qui ets. No sé com ets. No sé quan vindràs... No sé si vindràs. I el temps segueix passant, segueix passant.


***


La Tirai em comenta que un cop va escriure una cosa molt similar a això que jo vaig deixar ahir. Ho he mirat, i és realment semblant. La gràcia de la història és que jo no havia llegit el seu escrit perquè és de fa temps, però sembla que l'hagi plagiat. Algú ho podria pensar. Per la meva part, em sorprèn i m'alegra que del meu caparró surtin les mateixes coses que un cop van sortir del seu. Com que m'enllaça el seu escrit en els comentaris d'aquest post, suposo que no li importarà que l'enllaci aquí, perquè crec que és de justícia fer-ho. Us convido a que hi feu un cop d'ull.

7 comentaris:

  1. Ostres! Això em recorda moltíssim a una cosa que vaig escriure fa temps. Ja sé que queda lleig autocitar-me però mira ho faig: aquí

    ResponElimina
  2. Però Tirai, més que recordar-t'ho, és com un plagi!!! Et juro que no ho havia llegit, de veritat, ja saps que m'he enganxat al teu blog nou, no a l'antic. M'ha vingut tot d'una quan feia exercici, i he pensat d'escriure-ho. Flipo que hagim pogut escriure dues coses tant semblants. Demana-m'ho i retiro el post, sento com si t'estés robant un post a tu!

    ResponElimina
  3. No pateixis Xexu, ja sabia que no ho havies llegit. M'ha fet gràcia llegir-t'ho

    ResponElimina
  4. veus com la meva teoria es què ens agrupem els què mes o menys actuem igual mira així he pogut rellegir també el de la tirai no direu què no es magnific això:D :D

    ResponElimina
  5. El que busca, al final acaba trobant. I segur que al final l'acabes trobant. T'ho pots mirar des de l'altra banda: a cada minut que passa, és un minut menys que trigaràs a trobar-la. L'esperança és l'últim que s'ha de perdre!

    ResponElimina
  6. Bé, xexu. Gràcies per l'enllaç!

    ResponElimina
  7. l'amor fa mal, i buscar sense trobar també. què hem de fer els enamoradissos? això em pregunto jo, no on hi és, sino, què fem amb nosaltres mateixos?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.