dimecres, 20 de juny de 2007

Moments entranyables

Ahir la Berta em va fer recordar altres temps amb el post que va escriure al seu fotolog. Veig la gent estudiant i a mi em queda lluny, lluny, cada cop més. Però les seves línies em van fer pensar en les bones coses que tenia estar d'exàmens. Mai vaig ser un gran estudiant, però això si, em passava moltíssimes hores a les biblioteques (quan més temps m'hi passava, més probabilitat hi havia d'estudiar). En aquests períodes d'enclaustrament, de dormir poc i malament, de batallar amb apunts inintel·ligibles i d'afrontar exàmens de quatre i cinc hores, les relacions humanes que s'establien esdevenien més fortes que les de qualsevol altre moment.

Sempre he pensat que quan la situació és molt adversa, quan queda poc lloc per l'esperança, un grup de gent que passen aquestes penúries junts, estableixen llaços, que costa molt que es trenquin. Per mi els exàmens eren una prova de resistència tant física com mental. Els que eren allà, els que em seguien, van adquirir una importància a la meva vida que encara perdura, i actualment tenen posicions de privilegi entre el meu mostrari d'amics. D'altres no han estudiat amb mi, i s'han hagut de forjar aquests llaços per altres bandes.

Hi ha tantes anècdotes, tants detalls que venen d'aquelles èpoques... i és imposible no somriure quan hi penso. Ara no vull que ningú se m'enfadi, però amb el temps, aquells mesos de febrer i de juny que tant patíem s'han convertit en bons records i pensaments agradables. Ja no fa mal que ens veiéssim a quarts de dues de la nit en una biblioteca estudiant per una assignatura de 10,5 crèdits i que ningú no em fés cas i no s'estudiessin el cicle de la urea. Ni veure's sol a la biblioteca a mitjans de juliol, estudiant per les darreres recuperacions. Ni aquell nerviosisme abans d'entrar a un examen, que intentava pal·liar amb un cafè sol, quan tothom sap que sempre prenc tallats.

Ara penso en aquella cerveseta abans del canvi de biblioteca (horari nocturn), acompanyada d'unes braves si s'esqueia. En aquells descansos de més de cinc hores (jo no tinc el record, però tinc plusmarques), en els cartells que fèiem i ensenyàvem en funció de la situació, en els ninos que teníem a la taula, i en l'època que ens dedicàvem a buscar cançons d'amor en castellà. En desxifrar mapes de restricció i enviar les solucions per sms, en les migdiades a la biblioteca, en Gollum i l'altre gent que només vèiem per exàmens, en la cançó de Flat Beat del nino aquell groc tant lleig (uf, si en fa de temps), en perdre tardes investigant coses sense cap mena de relació amb el que estudiàvem, però que ens interessaven més (no em queda clar si les bactèries respiren o no...), i en el cafè de les 8h, el de les 11:30, el de després de dinar, el de les 17h i el de les 19h. En les confessions, en els Pans & Company del cap de setmana, en arribar i reservar vuit llocs, el l'Slim Volley i aquella tarda que vaig passar a la gespa, en gran companyia i xerrant del que volíem que passés però que no podia passar (el dia abans d'un examen que ja havia suspès no sé quants cops). En les frases apuntades pels apunts, en el boli que em dirigia els ulls fins els apunts perquè no em despistés, en les nostres biblies, en la música dels exàmens, en les llistes dels millors professors, en "qui és aquesta noia, i per què no la conec?", les excursions a altres facultats i les festes que feiem per celebrar que per fi havíem acabat el suplici.

I me'n deixo tants... és impossible recordar cada frase, cada detall, cada sentiment a flor de pell que vam viure, però ara tots semblen tant agradables. A tots els que encara esteu d'exàmens, us desitjo molta sort i que us en sortiu tant bé com pogueu. Ara potser no entendreu massa aquest post, però en un futur prendrà sentit, n'estic segur.

5 comentaris:

  1. Sí que és cert (i t'ho dic jo que els he acabat avui) que en època d'exàmens comences a tenir més contacte amb la gent del teu curs.
    Però tot i això, l'època d'exàmens és tan estressant que fins i tot t'impedeix gaudir d'aquests moments amb els altres.

    ResponElimina
  2. També, enyoro quan estudiava. I no dormir i acabar els treballs dos segons abans de l'hora d'entrega i...
    Clar que no era gaire sociable jo i no vaig arribar a establir llaços gaire forts, però, també, ho trobo a faltar.
    Buf! Després, vaig començar una carrera a la UOC i tot i que està bé (i voldria reprendre-la) no és ni de bon tros el mateix.

    ResponElimina
  3. ohh m'he posat nostàlgica ,per mi va ser una de les etapes mes bones de la vida potser l'únic moment que vaig ser lliure encara què a les hores no ho veia així

    ResponElimina
  4. tens tota la raó. Com més temps passa, més m'adono que l'etapa d'estudiant és una molt bona etapa de la teva vida. Llàstima que qaun la vivim no ho sabem veure!

    ResponElimina
  5. Quins records! Jo ni recordo el fet d'estudiar, durant aquestes èpoques. Encara em sorprenc a mi mateixa pensant "per aquest examen, potser només vaig estudiar de manera concentrada 2 hores", i després vé el... "joder, és que jo hagués pogut treure molt bones notes!"

    Aii, és curiós quines són les coses que acabes recordant...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.