diumenge, 10 de juny de 2007

Milers de fotos

Milers de fotos que vaig fer ahir, i no n'ensenyaré cap, perquè com a cirereta d'un dia que va durar moltíssimes hores, em vaig deixar la càmera en una bossa aliena. Aviat la recuperaré, espero, però és que estava tant rebentat que ni hi vaig pensar que no la tenia amb mi quan em van deixar a la porta de casa, quinze hores més tard d'haver sortit. Quins caps de setmana estic vivint darrerament, no recordo que abans tingués tanta vida social, però ja m'està bé, no em queixo pas. A banda del cansament, això si, estic mort, i com que em conec, sé que avui aniré a dormir tard i demà començarà una altra setmana d'aquelles d'arrossegar-se per tot arreu.

Fotos d'un aperitiu amb els amics, a Gràcia, amb la presència de la nineta dels nostres ulls, la Jana, que maca que està! I els pares... esplèndids! És la nostra 'família feliç' particular.

Fotos d'un dinar a casa d'uns de nosaltres, a Paral·lel, pollastres a l'ast comprats en un paki, que per tant d'a l'ast tenien poc, amanida, pica-pica i un braç de gitano i tot. Cal algun motiu per celebrar un dinar així? Cap ni un, ja us ho dic ara.

Fotos d'un assaig de castells força intens, amb proves interessants de cara als propers compromisos. Jo segueixo sense portar pes, però ja començo a fer altres cosetes, començo a notar els castells.

I fotos d'un concert d'Antònia Font, el meu onzè, i molts més que en vinguin si és amb aquesta companyia. Vam tornar a disfrutar i encara ens vam quedar amb ganes, el proper ja el tenim decidit. Però no explicaré jo el concert, que aquest cop no em toca a mi...

I avui castells, com no, llevar-se d'hora i amb la camisa i la faixa, corre cap els autocars que no marxin sense tu. He arribat, just, però he arribat. Una molt bona actuació, la millor de l'any, però aviat millorarem. Alguna absència destacable, però més valia així.

M'encanten els meus caps de setmana. Només hauré de trobar una font d'energia alternativa per poder continuar a aquest ritme i que no es noti durant la setmana, quan em torno a transformar en la persona assenyada que es lleva d'hora per anar a la feina, i que es conté i acumula forces per afrontar el següent repte, cinc dies més tard.

6 comentaris:

  1. Molt bé, xaval!! Quin dia + llarg, no?

    Ja fa estona que m'ha entrat el pànic de diumenge al vespre... demà és dilluns!! Però com pot ser que el cap de setmana vagi tan ràpid??

    ResponElimina
  2. Un dia molt llarg, si senyor, però no cal que te n'amaguis, que el teu va ser igual, a excepció de que potser al matí pensaves que era una altra hora, i creies que tenies més temps...

    ResponElimina
  3. Només voldria dir-te que guardis aquesta càmara amb tot l'amor del món, que la cuidis i sobretot, que no te l'enduguis de festa si estàs tant "borratxo" que no pots pronunciar el teu nom ja que podria patir lesions irreparables o encara pitjor, desaparèixer. Parla la veu de l'experiència...

    ResponElimina
  4. Uf, em vaig perdre el concert. Després de la patacada futbolera, no em veia amb ànims per a res...

    Aviat Joan Miquel Oliver a l'FNAC, aviso.

    ResponElimina
  5. Semblaves un nen amb sabates noves! N'havia sentit a parlar tant d'aquesta càmera, que ja pensava que era un farol. Disfruta-la, però no caiguis en allò de fotografiar la vida i viure-la després a casa, davant la pantalla de l'ordinador!

    ResponElimina
  6. recupera la càmera aviat !! al menys una ens la deus eh ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.