dissabte, 2 de juny de 2007

La conya de no dormir mai

M'acabo de mirar al mirall, i faig cara de mort vivent. Arribo ara a casa, després de prendre una cerveseta, i no és excessivament tard. Però què si ho fos? M'he posat a fer una repassada als blogs, fins que he anat al lavabo, i m'he trobat la meva imatge reflexada al mirall mentre em rentava les mans. M'he fet por. Les ulleres m'arriben a mitja galta i els ulls no se'm veuen gairebé de petitons que s'han tornat. Dormo massa poc. Sempre vaig amb la conya de que no dormo mai, i ja és un rol que he près, però hi ha setmanes que em passo. Dia rere dia vaig a dormir a hores que no són normals, tenint en compte que em llevo a hores que si que són normals. El resum és que divendres no m'hi veig de cap ull, però tot i així, si cal quedar amb algú, es queda, i a cremar la nit, que per això està. M'ho hauria de fer mirar, no sé si és insomni o què em passa, però per alguna raó o altra mai no em poso al llit amb menys d'un 2 com a primer dígit del rellotge. Però ahir aquestes hores se'm van fer curtes i eren pels volts de les quatre quan em ficava al llit. Internet m'atrapa i hi ha temes que no poden esperar, almenys per mi. I això que era entre setmana, encara que avui fos divendres. Ha estat un dia llarg, i amb raó faig aquesta cara, però em pregunto si val la pena, o simplement, si és normal sacrificar la salut d'aquesta manera, i a més, de forma voluntària. Tinc un problema?

4 comentaris:

  1. estem en el mateix vaixell , si t'hi fixes he tret les hores del meu bloc per pura vergonya que vegin quins horaris mes cafres gasto ,hi ha un problema , però no es Internet ,ni sortir ni tot el que anomenes i ho saps ,escriure, llegir, sortir ajuda a suportar el vertader problema ;) **

    ResponElimina
  2. Jo entre setmana també vaig a dormir a hores que comencen amb 2... però jo no vaig a dormir tard :-) Les 23, més o menys.

    D'acord, no faig conyetes. Cal dormir, i ho dic perquè jo no suporto gaire bé el no dormir. No sé com et va deixar escriure aquest post, perquè ahir jo a aquestes hores acabava d'arribar a casa, estava que no m'aguantava de son, i el que vaig fer va ser venir a l'ordenador, a mirar si tenia algun mail, i vaig escriure un post, que no sé què deia, però que sort que no me'l va deixar publicar. Deuria ser perquè li feia vergonya i tot, que publiqués en un estat tan lamentable.

    I ja saps: aquest cap de setmana, a dormir els matins (si és que pots!) i dilluns ja no faràs ulleres :-)

    ResponElimina
  3. Abans, també, les feia aquestes coses. Ara, no puc. Necessito dormir. L'ultim cop, que em vaig passar setmanes dormint malament (no per insomni, sinó perquè el llit era molt incòmode) estava d'un mal humor que no m'aguantava a mi mateixa.

    ResponElimina
  4. Sort que hi ha algú que m'entén!
    Onix, jo no sé ben bé quin és el problema, però suposo que penso que és una pèrdua de temps dormir mentre es poden fer altres coses. I ja ha deixat de fer-me vergonya que la gent sàpiga a quines hores faig les coses. Serà cosa dels capricorn, com sempre em sols dir?
    Lluna, com que sé que durant la setmana fas bondat, m'hagués agradat veure el que vas escriure a aquelles hores que dius que vas arribar. Jo, sigui l'hora que sigui, en arribar sempre miro el correu, i ara els blogs, és clar. Però ja t'he començat a fer cas, aquest matí ja he dormit una bona estona.
    Tirai, `les persones nocturnes no deixem mai de ser-ho. Ara potser dorms més, però segur que fas les teves cosetes després de les dotze abans d'anar a dormir. Això és prou tard. Ah, jo tolero força el no dormir, durant el dia de vegades no m'aguanto dret, però he de tenir una setmana realment dura perquè em repercuteixi en l'humor.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.