diumenge, 17 de juny de 2007

Inofensiu

De vegades ens adonem de petites coses que ens poden arribar a destrossar. Cada persona s'autocritica i normalment no hi ha ningú que es deixi del tot bé a si mateix, qui més qui menys no s'agrada, magnifica els seus defectes i juga al terrible joc de les comparacions. Suposo que jo peco d'això, no ho negaré. Precisament, tenir-me en tant baixa estima fa que em miri la vida des d'un angle de poc optimisme. Però hi ha coses que quan en prens consciència fan mal, encara que potser ho has sabut sempre, et rondava pel cap, però mai ho havies vist tant clar.

He descobert que sóc inofensiu. Així em veu la gent, si més no. Realment, m'agrada fer broma, però em considero bona persona i considerablement sensat. Però un tipus de bromes que freqüento són les sexuals, bromes que de vegades es podrien malinterpretar i fer pensar que estic intentant alguna maniobra per aconseguir una noia. N'hi ha que s'hi presten més, i et segueixen el rotllo, i altres que directament ja no et fan cas. Doncs no espanto, això he descobert. No em prenen seriosament, si ho dic jo, ningú no creu que pugui tenir cap mena d'intenció. I generalment no la tinc, és cert, però el tema prèn un punt traumàtic quan les mateixes bromes les fa altra gent. Llavors si que és malinterpretat. Llavors els altres si que sembla que tiren la canya, sense respectar que hi ha gent que té parella, sense respectar simplement l'integritat moral de la noia o noies en qüestió.

Es podria dir que ells queden malament i jo no, que jo sóc un bromista i ells uns pervertits. Però això a mi no em serveix de consol, arriba un moment que t'és ben igual quedar bé o quedar malament. Sóc inofensiu, no faig cap mena de por, no és possible que, per moltes bromes que faci, jo pretengui res amb cap noia, perquè total, sóc en XeXu, sempre estic de conya, faig gràcia, només això, faig gràcia. Doncs quina gràcia que em fa a mi tot això, és per plegar veles i quedar-se a casa. Quan els guapets fan broma, compte! Que aquest es treballa tal noia o tal altra. Però jo puc dir totes les animalades que vulgui, total, tampoc no passa res.

Estic una mica depre, és trist adonar-te d'aquestes coses. Ja ho sé que no sóc guapo, ja ho sé que n'hi ha molts de més atractius, però bé, d'aquí a ser considerat inofensiu, crec que hi va un tros. Amics, suposo que intentareu convèncer-me del contrari, però és igual, parlo per experiència, no em lamento perquè si, perquè em vingui de gust fer-me la víctima. Avui m'he sentit força malament, i em sento impotent. Ja se'm passarà, segur, demà és un altre dia, i el que ve serà un altre any, si serà per temps...

6 comentaris:

  1. XeXu Ja sé que això que et diré no et consolarà, potser, fins i tot, et sentarà malament, no sé, però, a mi, els que sempre "m'han fet més mal" són els inofensius.
    Apa, ànims

    ResponElimina
  2. No he llegit en vertical eh , però jo considero que ets un gran seductor ,en una edat conflictiva amb la gran sort de l'anonimat et puc dir el que penso , crec que la teva maduresa la poden entendre dones de mes de 30
    i tu llences l'esquer a les que et pertoquen 2o i pocs no crec que siguis ni inofensiu ni poc atractiu es una qüestió d'edats ,be això es el que n'he tret dels teus escrits i potser vaig del tot equivocada ,però la sort de l'anonimat fa dir moltes bajanades i em quedo molt ample ;)

    ResponElimina
  3. Fa dies que tinc un post pendent sobre "la versió femenina de l amic gai", interpretada per una servidora, naturalment. Aquella noia que pot quedar amb el nòvio de qualsevol altra noia, fins i tot regularment, però que la nòvia mai es preocupa, perquè total, és la Lluna...

    Ànims, i segur que hi ha algú per qui no ets inofensiu!

    ResponElimina
  4. Gràcies a totes pels comentaris.

    Tirai, no crec que els inofensius fem mal, si ningú no se'ns prèn seriosament. Potser ens confons amb els 'mosquetes mortes'.

    Txari, mmmm... si?

    Onix, mai diria que un anàlisi teu estigui equivocat, així que potser m'he de plantejar això que dius, perquè no ho havia considerat mai, que fos una qüestió d'edats. Gràcies de debò per ajudar-me a tenir diferents visions de la realitat.

    Lluna, això que expliques fa molta ràbia i crec que aquesta sensació jo també l'he viscuda. Mai no faria una putada a un amic, però només per demostrar que tenim entitat pròpia i que no se'ns pot subestimar, s'ho mereixerien. Esperaré impacient el teu post, no triguis.

    ResponElimina
  5. em sento completament identificadaa amb el comentari de la Lluna. Jo també sóc una de les "total, és la Isa"...i sí, Xexu, jo també sóc inofensiva però la lectura que n'hem de fer és que som legals i, a l'hora, no volem estar amb algú que no ens ompli al 100%.
    periodes depressius els hem passat tots però en comptes de mirar al voltant i comparra-nos amb les virtud alienes potser cal que mirem cap a dintre de nosaltres mateixos i explotem el que hi ha de bó, que és molt.
    La lluita continua...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.