dimecres, 9 de maig de 2007

Tu, jo i la circumstància

La primera vegada que ens vam trobar, no em vas causar una gran impressió. Passava èpoques complicades de la meva vida i no em vaig fixar en tu com et mereixies. Bé, això no és del tot cert, en veure't per primer cop em vas enlluernar, però ja he tingut altres vegades aquesta sensació i després l'interès es va diluir amb les cabòries del moment. La gent que m'envoltava no era la més adient, i naturalment estava ella, principi i fi de tots els meus pensaments. Amb ella allà no em vaig poder acostar a tu, encara que en una altra circumstància les coses podrien haver estat més fàcils.

Amb el passar dels dies jo tenia més ganes d'apropar-me a tu, m'adonava que pagava la pena, però les discusions i les baralles amb ella seguien ocupant la meva ment. No hi havia res a fer, no ens podíem comportar com persones adultes, quina impressió et devies emportar de mi? Però mica en mica les coses es calmaven, i per fi vaig poder dedicar-te el meu temps i descobrir moltes coses fantàstiques que tu em podies oferir. Em vas ensenyar racons màgics i vam gaudir de llargues passejades per indrets idíl·lics. Cada cop m'agradaves més, i això es tornava perillós. Però com totes les històries, aquesta també es va acabar. Ens vam separar amb la idea d'haver perdut el temps, de no haver-lo aprofitat al màxim. No t'he tornat a veure més.

No vaig ser just amb tu. No vaig esforçar-me per conèixer-te a fons, i això encara em dol perquè t'he enyorat i voldria tornar enrera en el temps per reviure aquells dies i estar per tu, aquest cop, al 100% per tu. Si ens tornem a trobar, em donaràs una altra oportunitat?

11 comentaris:

  1. El temps sovint ens traiciona, i no em refereixo a aquesta pluja. O potser sí, perquè aquesta pluja que ho banya tot, treu de ses coses s'olor del món. Diguem que el temps treu la veritable essència de les coses, i és per això que "cualquier tiempo pasado fue mejor", encara que per aquesta premisa, també podria ser "peor", no?

    Torna-la a trobar, Sam!

    ResponElimina
  2. Quan he llegit el post he pensat que a mi no m'havia passat res semblant. Tot i que, això és cert, també, t'haig de dir que podria trobar alguna cosa pareguda (apa, la parauleta) a la meva vida. A tots, algun cop ens ha passat que no veiem el que teníem aprop, perquè només paràvem atenció a les coses urgents deixant de banda les importants (ara no sé si m'explico)

    ResponElimina
  3. Gràcies pels comentaris, Txaro, Tirai, però penseu que les coses no sempre són com semblen, i que de vegades no es parla del que sembla que s'està parlant. O si, qui sap, qui pot diferenciar el somni de la vigília?

    ResponElimina
  4. intenta fer-hi quelcom , no ,se els homes com afronteu aquestes situacions ...crec que les dones tenim mes recursos per retrobar moments viscuts i fer semblar una casualitat tota una estratègia elaborada minuciosament ;)

    ResponElimina
  5. jaja, onix, amb això tens tota la raó...

    Xexu, doncs mira què et dic, que a vegades no es contesta el que sembla que s'està contestant... no et fot!

    Ah! i vull un post sobre el somni i la vigilia!

    ResponElimina
  6. No et sé dir com tornar enrere.
    No et sé dir com tornar a trobar-te aquesta persona i recuperar el temps perdut.

    Però sí que sé que la vida ens en dóna moltes d'oportunitats. I a la propera oportunitat, tirat-hi amb força, i utilitza l'experiència que ara ja tens, per no tornar a cometre els mateixos errors.

    ResponElimina
  7. És la cosa més maca que llegit en temps....

    gràcies per aquest escrit tant emotiu xexu..

    ResponElimina
  8. Gràcies a tots per les visites.
    onix, en paraules meves i d'altre gent que m'estima, sóc un fill de puta manipulador, així que d'estratègia no me'n falta.
    Txari, els teus desitjos són ordres per a mi.
    àlvar, els errors es cometen una vegada i una altra, però intentaré fer-te cas, i gràcies per l'intenció.
    ^emma^, em faràs posar vermell, moltíssimes gràcies.

    ResponElimina
  9. XeXu ara què he entrat per el teu perfil m'he adonat què ets capricorn , ja ho tinc tot mes clar :D :D :D ja en tenim la fama de FP i manipuladors , mira jo a sobre soc dona i capricorn així que si em necessites xiula!! que Maquiavel pot quedar com santa Teresa si unim forces

    ResponElimina
  10. Carai, onix, menciones el mestre! Jo fins i tot em vaig llegir El Príncep de Maquiavel a veure si em donava idees...

    ResponElimina
  11. Fixa't tu, quin post més curiós! Va, aquí acabo les meves passejades nocturnes. Un altre dia, seguiré.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.