diumenge, 13 de maig de 2007

Teràpia de riure

Cap de setmana molt casteller, de fet, podria dir completament casteller. Però no em ve de gust parlar-ne, no em fet res espectacular com per ser mencionat, i jo contiuo sense poder participar de la manera que jo voldria. Ara ja m'enfaixo i començo a sentir-me casteller de nou, però no puc posar-me en la meva posició més habitual, i això em mortifica una mica (o molt), perquè estic bé per totes les altres coses menys per això. Necessito curar-me ja, necessito veure una radiografia que no tingui un tall a la clavícula i necessito tornar a sentir el pes a les meves espatlles. No prenc drogues (a banda de la cafeïna), però estic en total síndrome d'abstinència amb els castells. Avui en arribar a plaça, per una actuació que podia ser molt bona i no ho ha estat, he sentit que faltaven baixos. 'Baix' és la meva posició en el castells, i podeu imaginar com m'he sentit. Per un moment he pensat: "A la merda la recuperació!", però sort que el cap de pinyes és amic meu, i té més cap que jo.

A part d'això, molta vida social, però tota ella vinculada als castellers. Sopars, dinars, cerveses... el que calgui. És intensa la vida de casteller, demana força temps, i en caps de setmana com aquest, amb assaig i dues actuacions, pràcticament no tens temps per a res més. El cap de setmana vinent es presenta una miqueta més tranquil·let, i a veure si ens podem trobar amb altre gent. Però sent sincer, he de dir que ho he passat molt bé, compartint estonetes amb diversa gent ens hem fet un fart de riure. Han aparegut ximpleries noves, noves bromes privades, per anomenar-les d'alguna manera, i el que encara és millor, hem tingut temps de recordar altres grans moments de les nostres trobades, i les rialles no han faltat en tot el cap de setmana. Estic de bon humor, m'ho noto, i m'ho passo bé. Tot això no deixen de ser petites coses, com comentava fa poc, però riure amb ganes és fantàstic, no m'atreviria a dir que és molt sa, com diuen, perquè no sé si té cap benefici físic, a banda de moure alguns músculs, però psicològic segur que en té. Acabem la setmana cansats, just per començar-ne una altra en les pitjors condicions, però contents, això si, contents.

La vida continua tenint coses dolentes, i a la meva li segueixen faltant uns 'petits retocs', però es pot arribar a veure les coses d'altres colors quan et sents a gust amb la gent que t'envolta, encara que no siguin els que consideres els teus amics de l'ànima. I riure, riure és genial, riure de cor, per bajanades, per petits detalls, però per coses que s'ho mereixen. Crec que mai havia donat tanta importància a aquest verb com aquests dos dies. Això vol dir que em faig gran, o que estic tornant a sentir-me jove?

6 comentaris:

  1. És que els castells són un altre món!
    Em va fer moltíssima ràbia no poder venir a dinar ahir, però me n'alegro que anés tan bé i que hagis pogut comprovar com de bojos estan aquesta gent.
    Ens veiem!

    ResponElimina
  2. Riu,riu tant com puguis , és un acte què allibera les endorfines ,crec què sempre seràs jove :$

    ResponElimina
  3. A mi se m'acudeixen coses per fer el cap de setmana vinent, si no estàs ocupat, clar... ;)

    ResponElimina
  4. La vida serà riure o no serà.

    De vegades ho penso: amb el temps, una de les condicions que poses sense dir-ho a la gent a la que et vas acostant (osti, això queda molt sobrat i xulo...) és que sàpiguen riure. De riure a viure només hi va una lletra.

    ResponElimina
  5. Riure és brutal, però s'ha de riure de cor, a ple pulmó... que et facin mals els abdominals i no poder parar!! Gaudeix d'aquests moments al màxim e intenta envoltar-te de gent que et faci riure i amb la qual puguis disfrutar d'aquesta manera!
    Que és molt sa per tot!!

    ResponElimina
  6. A veure:
    mery, els castells són un altre món, però són les persones les que es mantenen vius. S'ha de disfrutar amb la gent que t'envolta.
    onix, les endorfines estan molt bé, segur que es reforcen els circuits de premi també, però crec que això de ser sempre jove...
    txari, dona, tu proposa, amb tu m'apunto al que sigui.
    Senyor perdedor, un comentari molt encertat, compartir l'humor amb algú és molt important, crec que ja ho deia na Tirai fa uns dies, i tendim a fer-nos amb la gent amb la que ens entenem.
    iruNa, i tant i tant, així vaig riure aquest cap de setmana, per això ho destacava, i va ser fantàstic. I si, et confirmo que sempre em poses de bon humor, tot i els poemes tristos, ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.