divendres, 25 de maig de 2007

Ara es fa tard

Et voldria dir que no m'ajudes. Les teves mirades em desconcerten, em travessen i em fan petit, petit... Tu que hi ets sempre per tothom, tu que ho saps tot, en quin moment vas perdre la fe en mi? En quin moment vas decidir que no valia la pena invertir més esforços? Tu que has fet gran a gent que no s'ho mereixia, per què a mi m'has deixat que em perdi, que vagui a la meva sort? Ara es fa tard, i em costa redreçar-me sol. Cert que ell tampoc no hi ha ajudat massa, però jo depenc de tu. No he sabut portar la situació, i els dies passen sense descans. Cadascun és una llosa, però cadascun n'és un de menys. Què serà de mi? M'he de despertar, però en tinc tant poques ganes... No puc seguir així, no és normal en mi tenir tant poca esma, però com fer-ho? No trobo la força. I les teves mirades... les teves mirades que em despullen, que em ridiculitzen, que em fan voler estar molt lluny per no morir-me de vergonya... les teves mirades que em fan petit, petit...

4 comentaris:

  1. Es clar que hi ha ens que ens fa sentir petits, davant d'això destaco dues estratègies: 1. passar d'aquestes persones i 2. borrón y cuenta nueva.

    Com que m'imagino que la opció 1 no és possible, detallo la 2. Es tracta de tarar i un dia -el que tu vulguis- començar de zero en l'aspecte que tu decideixis. Tot el passat no compta. Tu et sentiràs estrany, les persones del voltant potser també t'hi trobaran, però no deixaras de ser tu.

    ResponElimina
  2. Xexu, si estàs parlant de qui em penso que estàs parlant, la opció de la Txari és bona. No hi pensis més. Actúa per tu, amb tu i pensant en tu... Només això. I en aquells que et valoren, i que t'aprecien i et recolzen, que de ben segur, són més dels que et penses i superen amb escreix el que Ell pot fer-te amb aquestes mirades. No té res a fer. Tu ets més fort, si vols...

    ResponElimina
  3. doncs ja saps si ho desitjàs posa-hi esforç i sinó allunyat tu mai pots ser petit ,qui t'hi fa sentir no val la pena ;) **

    ResponElimina
  4. Aquell que et fa sentir petit amb les seves mirades és molt més petit que tu, segur. Intenta passar-ne.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.