dijous, 17 de maig de 2007

Anar-hi o no?

-Vés-hi.
-No.
-Per què no?
-Què més dóna? No serviria per a res
-Com que no? És la teva oportunitat!
-Si, és clar, una gran oportunitat...
-Doncs si. Què passa, que tens por?
-No! Però no crec que serveixi per a res.
-Torna-hi! No ho sabràs si no hi vas!
-Quina mania! Deixa'm estar, corre.
-No et deixo estar, hi has d'anar.
-Que em deixis concentrar, no diguis bajanades. Va, que estic pensant un post sobre una conversa d'ahir al vespre, no em deixes concentrar.
-A qui importa això?
-Escolta!
-Tot això no interessa a ningú, per què no inverteixes el temps en alguna cosa útil?
-Però deixa'm estar, a mi m'agrada escriure i punt.
-Escriu el que vulguis, però fés també el que has de fer!
-I el que he de fer és anar-hi, oi?
-Naturalment.
-Però si no hi guanyo res.
-I què hi guanyes en quedar-te aquí assegut?
-Ja ho sé, però estic esperant el moment.
-Quin moment!? El moment ja ha passat, el moment és sempre.
-Home, no m'hi puc presentar i dir que passava per allà...
-Inventa't una excusa, menteix, o què collons, tu ets lliure d'anar-hi si et dóna la gana, no?
-...si, però no sabré què dir quan sigui allà...
-Com que no, una mica d'improvització, no?
-No se'm dóna bé, hauria de pensar en alguna cosa...
-Si home, fés-te un guió, i el vas llegint.
-No te'n fotis, no em resulta fàcil, eh?
-Perquè ho compliques tot massa! Posa-hi pebrots!
-No sé, no sé, m'ho he de pensar.
-No hi ha res a pensar, només t'hi presentes i ja està.
-Realment ho veus molt fàcil, tu!
-És que ho és.
-No, no ho és.
-Que pesat!
-Deixa'm ja, hòstia!
-Fés-me cas, saps que tinc raó.
-Si et faig cas segur que la cago molt.
-Que no!
-D'acord, d'acord, ja m'ho pensaré.
-Vés-hi!
-D'acord, ja hi aniré.
-M'ho dius perquè calli?
-Si.
-Ets un puto amargat!
-Potser hi aniré, però deixa que ho pensi una mica, no?
-No hi aniràs si t'ho penses, ja ens coneixem...
-Encara et puc sorprendre...
-No em facis riure.
-Va ara deixa'm tranquil una estona.
-Et deixo perquè és inútil parlar amb tu.
-De veritat que m'ho pensaré, si moltes vegades t'acabo fent cas...
-Moltes? Haurien de ser totes les vegades.
-Així si que aniríem bé!
-Doncs millor del que et va.
-M'agradaria veure-ho. Millor dit, no m'agradaria gens veure-ho, només de pensar ser com tu m'esgarrifo.
-De plaer?
-Si, serà això... vinga, ja veurem què faig.
-Canvia l'actitut, això és el que has de fer.
-Dóna'm temps.
-Temps és el que perds dia a dia.
-Has sentit a parlar de la paciència.
-I tant, me l'estàs fent perdre tota!
-Realment és difícil raonar amb tu.
-Menys raonar i més actuar.
-D'acord, d'acord, intentaré posar-me les piles.
-Ja seria hora!
-No em presionis, ja saps que sóc diesel.
-I jo un F1, no et fot!
-Doncs fem la mitja, i a veure què en surt. Potser hi aniré, però no em segueixis pressionant.
-Ara ja tens el cuquet a dins, hi aniràs!
-Qüestió de probabilitat, veurem com evoluciona el dia.
-Em sembla que si que em faràs cas...

9 comentaris:

  1. Si està relacionat amb "verd i vermell", et recomanaria que l'hi féssis cas al dialeg vermell.

    ResponElimina
  2. Ui! aquestes converses. Et puc prendre el post per quan el necessiti? Segur que em serveix! Amb la diferència que les meves no solen acabar així, en sembla que un sí, sinó que acaben amb alguna cosa així com: amb tu, no hi ha res a fer.

    ResponElimina
  3. Ala! Un post de l'Atlètic de Madrid! :-)

    Jo de tu, faria cas a la veueta vermella. Segur! Com deia algú, sempre ens penedim d'allò que no hem fet, i no pas d'allò que hem fet!

    Així que ja estàs aixecant el cul i anant-hi! (Puc escriure en vermell, als comentaris?)

    ResponElimina
  4. si el vermell era el "xexu-dimoniet interior" i el blanc el "xexu-angelet", fes cas al vermell (els àngels van amb faldilles i no tenen sexe: impossible refiar-se'n, d'algú així)

    ResponElimina
  5. No he entès absolutament res, però no deixis passar una oportunitat de la que després te'n puguis penedir, que el tren passa només un cop.
    Sé que és fàcil de dir i difícil de fer, però prova-ho. Total, si surt malament, experiència que acumules per no repetir l'error.

    ResponElimina
  6. redcrash, no cal dir que davant del dubtes sempre cal triar vermell, sobretot per sobre del verd.
    tirai, queda't el que vulguis, te'l regalo, encara que aquí sempre tindràs un lloc on venir-lo a buscar. Això si, l'has d'acabar com he fet jo, si no no val.
    lluna, no sé si he de fer cas a aquesta veueta, però potser en faré a altres... Si no fas una cosa, no cal que te'n penedeixis, perquè ha estat decisió teva no fer-la, i aquesta decisió és la que mana. Ah, i escriu en el color que més t'agradi.
    perdedor, penso que t'hi acostes molt! Però d'angelet no en tinc cap, es va cansar de mi i va fotre el camp. Ara que, et refies més del dimoni, amb els penjolls a l'aire... Qui parla és simplement... la veu vermella.
    mery, pintes les coses tant fàcils que gairebé em convences i tot. Però de trens n'hi ha cada hora, no?

    ResponElimina
  7. Un bon diàleg l'eterna batalla ,qui sol guanyar?;)

    ResponElimina
  8. xexu, em sembla que no vas entendre la meva pregunta (indirecta) subliminal...

    ens veiem enfaixats.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.