dijous, 31 de maig de 2007
Unser deutsches Reise
dimecres, 30 de maig de 2007
Paranoia blocaire
dimarts, 29 de maig de 2007
La noia nova
dilluns, 28 de maig de 2007
La Fundació

diumenge, 27 de maig de 2007
Be nucli my friend
divendres, 25 de maig de 2007
Just my imagination
We would hit the town on Friday night
And stay in bed until Sunday
We used to be so free
We were living for the love we had and
Living not for reality
It was just my imagination
Just my imagination
Just my imagination...
There was a time I used to pray
I have always kept my faith in love
It's the greatest thing from the man above
The game I used to play
I've always put my cards upon the table
Let it never be said that I'd be unstable
It was just my imagination
Just my imagination
Just my imagination...
There is a game I like to play
I like to hit the town on Friday night
And stay in bed until Sunday
We'll always be this free
We will be living for the love we have
Living not for reality
It's not my imagination
It's not my imagination
It's not my imagination
Not my
Not my
Not my......
Ara es fa tard
dimecres, 23 de maig de 2007
Ungòliant

Bé, espero que us hagi agradat. Jo el Silmaríl·lion us el recomano, però és una mica duret, cal prendre-se'l amb paciència. I una altra cosa que us recomano, com no, és escriure a la Viquipèdia, a veure si aconseguim arribar aviat als cent mil articles en català, això estaria molt bé. Jo no sé si seré gaire habitual, però intentaré anar deixant alguna coseta, esperem que no tant friki, això si.
Una llumeta d'esperança
dilluns, 21 de maig de 2007
Secrets inconfessables
A arrel d'una conversa d'aquestes, en les que no importen les hores ni els temes però si la companyia, he pensat en una cosa que m'ha deixat una mica xocat. Crec, però, que no només ha estat això, també el fet de relacionar-ho amb temes d'un mail recent m'hi ha fet arribar. Tots tenim secrets. Que valgui la redundància, això no és cap secret, tots tenim coses per amagar, coses que ens fa vergonya confessar, coses que fem d'amagat, i no passa res, tothom és lliure de fer públic el que vulgui i guardar-se per un mateix el que li plagui.
Però i si les persones que ens envolten no són realment com nosaltres pensem que són? Parlo de gent propera, o fins i tot, gent molt propera. Ens fem unes idees de com és una persona, i acceptem els petits defectes i les petites peculiaritats que li detectem. Però i si no és així? Hi ha una imatge, però pot no ser reflex de com és aquella persona en realitat. Com et quedes quan descobreixes que has estat equivocat amb algú durant tot el temps que fa que el coneixes? Pots seguir com si res, pots seguir mantenint la relació amb aquesta persona? Les aparences enganyen, això és un tòpic però sembla prou coherent. I que no es pot jutjar un llibre per la portada, també és cert, però si no el pots jutjar ni per les primeres pàgines ni pel nus, això passa a ser estrany.

diumenge, 20 de maig de 2007
Nova vida
dissabte, 19 de maig de 2007
La blogosfera és de tots

No és una foto molt bona, ni gaire profunda, ni et fa canviar la cara perquè esgarrifa, però exemplifica el que jo vull dir, que tot i que no ho és, la blogosfera hauria de ser de tots, un lloc on tothom hi té cabuda, independentment de la seva edat, de la seva condició, i més enllà de colors de pell, tendència sexual i altres diferències sense importància. Només cal tenir alguna cosa per dir, expressar els pensaments que tots portem dins és suficient. Si a més disfrutes amb el simple fet d'escriure, llavors ja no hi ha cap dubte, aquest és el teu lloc.
Per cert, la foto l'he trobada a elquiosc.net, el nano aquest té un gran futur en el món dels blogs, encara que podria ser qualsevol altra persona, però posar-hi un nadó queda més mono. El meme en principi no el passo a ningú concret, a menys que algú dels meus companys de la comunitat del fosfat s'animi amb la idea i vulgui participar. Si recolliu el testimoni, a veure què us surt.
dijous, 17 de maig de 2007
Anar-hi o no?
-No.
-Per què no?
-Què més dóna? No serviria per a res
-Com que no? És la teva oportunitat!
-Si, és clar, una gran oportunitat...
-Doncs si. Què passa, que tens por?
-No! Però no crec que serveixi per a res.
-Torna-hi! No ho sabràs si no hi vas!
-Quina mania! Deixa'm estar, corre.
-No et deixo estar, hi has d'anar.
-Que em deixis concentrar, no diguis bajanades. Va, que estic pensant un post sobre una conversa d'ahir al vespre, no em deixes concentrar.
-A qui importa això?
-Escolta!
-Tot això no interessa a ningú, per què no inverteixes el temps en alguna cosa útil?
-Però deixa'm estar, a mi m'agrada escriure i punt.
-Escriu el que vulguis, però fés també el que has de fer!
-I el que he de fer és anar-hi, oi?
-Naturalment.
-Però si no hi guanyo res.
-I què hi guanyes en quedar-te aquí assegut?
-Ja ho sé, però estic esperant el moment.
-Quin moment!? El moment ja ha passat, el moment és sempre.
-Home, no m'hi puc presentar i dir que passava per allà...
-Inventa't una excusa, menteix, o què collons, tu ets lliure d'anar-hi si et dóna la gana, no?
-...si, però no sabré què dir quan sigui allà...
-Com que no, una mica d'improvització, no?
-No se'm dóna bé, hauria de pensar en alguna cosa...
-Si home, fés-te un guió, i el vas llegint.
-No te'n fotis, no em resulta fàcil, eh?
-Perquè ho compliques tot massa! Posa-hi pebrots!
-No sé, no sé, m'ho he de pensar.
-No hi ha res a pensar, només t'hi presentes i ja està.
-Realment ho veus molt fàcil, tu!
-És que ho és.
-No, no ho és.
-Que pesat!
-Deixa'm ja, hòstia!
-Fés-me cas, saps que tinc raó.
-Si et faig cas segur que la cago molt.
-Que no!
-D'acord, d'acord, ja m'ho pensaré.
-Vés-hi!
-D'acord, ja hi aniré.
-M'ho dius perquè calli?
-Si.
-Ets un puto amargat!
-Potser hi aniré, però deixa que ho pensi una mica, no?
-No hi aniràs si t'ho penses, ja ens coneixem...
-Encara et puc sorprendre...
-No em facis riure.
-Va ara deixa'm tranquil una estona.
-Et deixo perquè és inútil parlar amb tu.
-De veritat que m'ho pensaré, si moltes vegades t'acabo fent cas...
-Moltes? Haurien de ser totes les vegades.
-Així si que aniríem bé!
-Doncs millor del que et va.
-M'agradaria veure-ho. Millor dit, no m'agradaria gens veure-ho, només de pensar ser com tu m'esgarrifo.
-De plaer?
-Si, serà això... vinga, ja veurem què faig.
-Canvia l'actitut, això és el que has de fer.
-Dóna'm temps.
-Temps és el que perds dia a dia.
-Has sentit a parlar de la paciència.
-I tant, me l'estàs fent perdre tota!
-Realment és difícil raonar amb tu.
-Menys raonar i més actuar.
-D'acord, d'acord, intentaré posar-me les piles.
-Ja seria hora!
-No em presionis, ja saps que sóc diesel.
-I jo un F1, no et fot!
-Doncs fem la mitja, i a veure què en surt. Potser hi aniré, però no em segueixis pressionant.
-Ara ja tens el cuquet a dins, hi aniràs!
-Qüestió de probabilitat, veurem com evoluciona el dia.
-Em sembla que si que em faràs cas...
dimecres, 16 de maig de 2007
Entre l'escola i la facultat
dimarts, 15 de maig de 2007
Me n'hi vaig jo
diumenge, 13 de maig de 2007
Teràpia de riure
dissabte, 12 de maig de 2007
Corre caníbal!!!
divendres, 11 de maig de 2007
El malson de Darwin
dijous, 10 de maig de 2007
Les coses petites
dimecres, 9 de maig de 2007
Tu, jo i la circumstància
dilluns, 7 de maig de 2007
Em busco
dissabte, 5 de maig de 2007
Compartir Torredembarra
divendres, 4 de maig de 2007
Un viatge certament atípic

Un carreró cèntric, molt maco i molt concorregut.
No sé què deia sobre patriotisme...
A Ginebra tot molt net i arregladet. Un carrer cèntric amb tramvia inclòs.
El Jet d'eau de Ginebra, al llac Leman, Déu n'hi do quin raig!
Crec que amb aquestes ja n'hi ha prou, tampoc no vull abusar de la vostra paciència. N'hi ha moltes més, i en moltes sortim nosaltres, però tampoc no cal, oi? El balanç és positiu, m'encanta viatjar, i tot i que generalment disfruto gastant les soles de les sabates quan viatjo, aquesta vegada no tocava. Ja tinc ganes de tornar a marxar, on sigui, a veure quines oportunitats surten.
dijous, 3 de maig de 2007
Els estats mentals
dimecres, 2 de maig de 2007
500 milles
I'm gonna be the man who wakes up next to you.
When I go out, yeah I know I'm gonna be
I'm gonna be the man who goes along with you.
If I get drunk, well I know I'm gonna be
I'm gonna be the man who gets drunk next to you.
And if I haver, yeah I know I'm gonna be
I'm gonna be the man who's havering to you.
But I would walk 500 miles
And I would walk 500 more
Just to be the man who walked a 1000 miles
And fall down at your door
When I'm working, yes I know I'm gonna be
I'm gonna be the man who's working hard for you.
And when the money, comes in for the work I'll do
I'll pass almost every penny on to you.
When I come home (When I come home),
Oh I know I'm gonna be
I'm gonna be the man who comes back home to you.
And if I grow old, well I know I'm gonna be
I'm gonna be the man who's growing old with you.
But I would walk 500 miles
And I would walk 500 more
Just to be the man who walks a 1000 miles
To fall down at your door
Da da lat-daaaa(Da da lat-daaa)
Da da lat-daaaa(Da da lat-daaa)
Da dada-lum dada-lum dada-lum dada-la da daa
Da da lat-daaaa(Da da lat-daaa)
Da da lat-daaaa(Da da lat-daaa)
Da dada-lum dada-lum dada-lum dada-la da daa
When I'm lonely, well I know I'm gonna be
I'm gonna be the man whose lonely without you.
When I'm dreaming, well I know I'm gonna dream
Dream about the time when I'm with you.
When I go out(When I go out),
Well I know I'm gonna be
I'm gonna be the man who goes along with you.
And when I come home(When I come home),
Yes I know I'm gonna be
I'm gonna be the man who comes back home with you.
I'm gonna be the man who's coming home with you.
But I would walk 500 miles
And I would walk 500 more
Just to be the man who walks a 1000 miles
To fall down at your door.
Da da lat-daaaa(Da da lat-daaa)
Da da lat-daaaa(Da da lat-daaa)
Da dada-lum dada-lum dada-lum dada-la da daa
Da da lat-daaaa(Da da lat-daaa)
Da da lat-daaaa(Da da lat-daaa)
Da dada-lum dada-lum dada-lum dada-la da daa
Da da lat-daaaa(Da da lat-daaa)
Da da lat-daaaa(Da da lat-daaa)
Da dada-lum dada-lum dada-lum dada-la da daa
Da da lat-daaaa(Da da lat-daaa)
Da da lat-daaaa(Da da lat-daaa)
Da dada-lum dada-lum dada-lum dada-la da daa
And I would walk 500 miles
And I would walk 500 more
Just to be the man who walked a 1000 miles
To fall down at your doo-oo-oor.