diumenge, 15 d’abril de 2007

Un baix, un quart i una quint

Després de reflexionar uns dies, decideixo que els miracles si que existeixen. Però no aquests miracles que diu el diccionari que tenen origen diví, crec que Déu hi té poc a dir en les coses que ens passen. Avui finalment he rebut la confirmació que esperava, d'aquí poc temps tindré dues personetes vivint al meu pis, tornaré a viure acompanyat.

D'un temps ençà aquesta parelleta jove que compartirà sostre amb mi han suposat una alenada d'aire fresc a la meva vida, acostumat com estic d'estar envoltat de gent de la meva edat amb els que disfruto dels plaers que proporciona l'estar prop de la trentena, ells fan que recordi que dins hi tenim alguna cosa que no hem de deixar morir, que cal que perduri sigui quina sigui l'edat que digui el nostre document d'identitat. Per raons que se m'escapen m'hi sento a gust, com a gust em sento amb aquells amics que són de veritat. Rebre el seu "sí" ha estat de les millors coses que m'han passat aquest any, a veure si aquesta era l'empenteta que em feia falta per arrencar el vol.

No vull només explicar el que s'esdevindrà, aquest post és per a ells, tinc ganes de dedicar-los aquestes paraules per com d'importants s'han tornat a la meva vida i per com ho poden arribar a ser. Per les llargues converses sobre castells, pels sopars, pels dinars, per nits que es tornen dies, per les alegries, pels plors, pels mails microscòpics i pels macroscòpics, per tot el que vivim plegats i tot el que viurem. Moltes gràcies per les estones que compartim.

4 comentaris:

  1. No hagués imaginat mai que les dues persones que vindrien a viure amb tu serien ells, però segur que serà genial viure amb ells dos.
    Espero que us vagi molt bé a tots tres aquesta "nova etapa" que està a punt de començar.
    Ens veiem!

    ResponElimina
  2. Ooooooh!! que bonic!!

    Des de la quasi trentena (encara que una mica més lluny que tu!) us felicito per la decisió a tots tres i espero frisosa poder-vos coneixer amb uns martinis pel mig!

    PD: respecte al títol... per arribar al quint, no es passa per l'entresol i el principal?

    És conya, aquest cop sí que l'he entès.

    ResponElimina
  3. Qui són aquests pringats que estan a prop dels trenta?

    Bé, en qualsevol cas, estic content de fer tard. Tenia un comentari preparat per al teu blog (i no 'bloc') sobre els miracles i altres confabulacions cosmològiques, però es veu que a l'AP7 no hi ha cap xarxa inalàmbrica i ja se sap que escriure als blogs no és fàcil a tal velocitat... Bé, tant és. En qualsevol cas, felicitats a tots i totes! Mos verem ben aviat.

    Salut!

    ResponElimina
  4. Em sembla genial, si són persones amb les quals hi estàs tan bé... viure amb ells serà estupendo, segur!!
    I això de l'edat, doncs jo penso que moltes vegades no significa res, que pots tenir la trentena i més i tenir l'esperit jove, o tenir 20 anys i fer vida de 40... Enfi, que és molt relatiu.
    De totes maneres m'alegro molt per tu, de veritat! (veus com de mica en mica les coses es van posant al seu lloc?)
    una abraçada!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.