dijous, 5 d’abril de 2007

El soparet de la Berta

Aquesta nit hem tingut una d'aquelles trobades bq que tant m'agraden, amb algunes de les persones que més m'estimo en aquest món. Ja sabia que aniria bé, generalment tenim tantes ganes de veure'ns una estona i xerrar de tot una mica, que no pot sortir malament. Els assistents han estat la majoria dels tertulians de la Comunitat del Fosfat i les seves parelles, a excepció dels que no han pogut venir per qüestions geogràfiques. Ha estat una d'aquelles celebracions sense motiu, i amb l'estil que impera darrerament, el que la Berta, la nostra amfitriona d'avui, va batejar molt encertadament com a 'soparet': unes pizzes, pa amb tomàquet, alguna coseta per picar... però sobretot, en gran companyia. Ho hem rematat amb gelat (tot i que la primavera sembla que vol cometre un nou hivern) a falta de brownies, i com no podia ser d'una altra manera, amb un martini. Sol, naturalment. Però de fet, si ho mires bé, sempre hi ha coses per celebrar. Avui la Rubia anunciava que finalment, ella i el seu home, en Quim, també present a la reunió, es compren un pis. A la 'Jana' només li queda un mes i mig per néixer, i volen que creixi en una llar una mica més confortable que el seu bonic però petitet pis de Gran de Gràcia. Jo ja ho sabia, i avui ho han sabut els altres. Aquest parell s'han proposat donar-nos una bona temporada de sorpreses.

A part de la gent ja citada, ens han regalat la seva presència la Txaro, en Gerhart, en GG i la Rachel i hem estat, com sempre, d'allò més a gust. Ens hem posat al dia i hem fet plans per properes trobades, què més es pot demanar? Doncs que no decaigui i que sempre tinguem aquestes ganes i aquesta voluntat de trobar-nos i compartir bocinets de les nostres vides. Pendents dels canvis i de l'evolució de les nostres circumstàncies, estem en una edat per aprofitar que tenim aquesta amistat. Jo, per descomptat, ho aprofito sempre que puc. I com sempre, no hagués estat igual si no ens haguéssim trobar tots els que hem estat, i hagués estat fins i tot millor si haguessin pogut venir els que no hi eren.

Gràcies Berta per proporcionar l'escenari per una tant agradable vetllada.

2 comentaris:

  1. T'has oblidat de les ampolles de Martini en acord amb el pis de la Berta... mini-martinis!

    Per cert... un sopar molt bonic. Gràcies!!

    ResponElimina
  2. Ei... Se desfeia mentre se llegia...

    Molt maco. Avui estic a punt de posar fí a un d'aquells dies durs de collons. Un d'aquells en que no mires el correu fins les sis de la tarda, que vas de cul i que et falta l'aire perquè el timer va constantment uns minuts per davant teu. Llavors t'asseus, obres els teus dos blogs preferits i et relaxes.

    Aquest post ha estat realment balsàmic, com si passés d'estar en una sala de màquines a estar al costat del nen de bamboo... Millor encara: com si passés d'estar envoltat de shakers, centrífugues i campanes extractores a estar en un tranquil sopar a ca la Berta, on ni els diccionaris saben què vol dir la paraula 'pressa'. En fi, gràcies pel post, gràcies per aquest final de jornada al lab.

    Per cert, maco el darrer rampell estil saquet ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.