dijous, 26 d’abril de 2007

El sabater i els follets

Quina sensació més estranya quan he arribat a casa avui. Conscient de que ja tinc companyia al pis, però segur de no trobar-me ningú justament en el moment que arribava, he pujat les escales i he trobat la porta tancada amb clau, com jo sempre la deixo, i en aquell moment he pensat que tot era igual que sempre, que em trobaria tot com ho havia deixat. Estava ja força acostumat a viure sol, i una norma universal és que les coses no es fan soles. Però avui si, avui l'univers ha decidit regir-se per altres normes.

M'he trobat tots els plats fregats, el menjador endreçat i fins i tot algun reste d'un àpat susceptible de ser colocat en una fiambrera. No he pogut evitar pensar en un antic conte, el del sabater i els follets. Per si no el recordeu, és aquell que explica la història d'un sabater pobre que no té clients, i que mentre dorm uns follets li fan les sabates més maques del món i gràcies a això pot remuntar el seu negoci (que la vida està molt cara), ja que les sabates es venen molt bé entre les classes apoderades d'aquest món de fantasia. Bé, per aquells més nostàlgics que us vingui de gust repassar aquesta història n'he trobat una versió aquí. Són macos els contes infantils. El sabater no tenia ni idea de qui li feia les sabates per la nit, i naturalment no es podia imaginar que eren uns follets els responsables. Jo sé del cert que no són els follets els qui han fet la feina, però m'ha agradat pensar-ho. Primer dia de convivència, i tot ha anat molt bé. I que duri.

6 comentaris:

  1. Noi, jo també vull uns companys de pis com els teus!!!! jeje..
    Ara que avui, quan he arribat al meu pis, he tingut un rebuda molt maca: una de les meves companyes estava tocant la guitarra i cantant, i quan he entrat m'ha dedicat unes quantes notes i la lletra d'una cançó improvisada que em donava la benvinguda a casa. Ha sigut molt agradable!!! (ara, que també ho és veure que el pis està net i endreçat!!! jeje)

    ResponElimina
  2. D'això se'n diu fer sort!!

    Per cert, ja sé quin conte dius!!

    salut!

    ResponElimina
  3. Oh! jo també vull follets d'aquests. Els plats que he deixat per rentar al vespre continuaran allà impassibles , snif.
    Ara ni tant sols tinc formigues com a companyes de pis

    ResponElimina
  4. Doncs sí, quina sort de companys de pis!

    Però jo callo, que visc amb els pares, i no em puc queixar de res...

    ResponElimina
  5. Mmmm... No t'hi acostumis. Pel que pugui ser...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.