dissabte, 7 d’abril de 2007

De com va néixer el monstre

Després d'uns dies de publicar a hores intempestives, i ja amb forces renovades, torno a escriure a hores més normaletes. I és que després del concert d'ahir em ve de gust recordar d'on ens ve aquesta fal·lera que tenim per Antònia Font. Val la pena tenir present que, com tots els grans descobriments, va ser per casualitat.

Això no és del tot cert, jo ja en tenia constància des de feia temps, i tenia en la meva llista la cançó Alegria, però no me l'havia escoltada mai, només l'havia sentit una pila de vegades. Un amic em deia que a ell li encantaven, i que podria acompanyar-lo algun cop a algun concert. Però mai no li vaig fer cas. I llavors va venir el fantàstic viatge a Niça, del qual es cumpleix un any aquests dies, i del qual puc escriure'n molt qualsevol dia.

A Niça hi vaig anar amb una colla d'amics, i com sempre, em vaig encarregar de portar bona part de la música per amenitzar el camí, ja que viatjàvem en cotxe. Però un dels expedicionaris, en Jose, va fer un CD amb cançons dolentes perquè si, el que ell anomena 'Cutres'. El Cutres (el volum 1, perquè posteriorment n'hi ha hagut més) va tenir un gran èxit, i serà inoblidable la imatge de conduir pel passeig de Niça, amb tot el seu glamour, amb les finestres baixades i cançons lamentables a tota hòstia. Allà segur que no ens han oblidat.

Però el que en Jose no sabia és que havia creat un monstre. El Cutres incloïa una cançó estrambòtica i esbojarrada cantada en mallorquí que no vam parar de posar i que allà mateix ens vam aprendre i la cantàvem com un singular imne. Quan ens va dir que es tractava d'Extraterrestres d'Antònia Font se'm van encentre les alarmes.

En tornar a Barcelona, en GG i jo, que en aquella època vivíem junts, estàvem totalment infectats per aquest virus tant potent pel qual a dia d'avui encara no hem trobat cura. No vam trigar gaire a apropiar-nos de tota la discografia del grup i l'escoltàvem a totes hores. Pas previ al que havia de venir. Que ell i jo no hi toquem massa no era nou per ningú, però l'epidèmia es va extendre amb velocitat, i això si que no entrava als nostres plans. Però això ja ho explicaré un altre dia, per avui això ja és prou llarg.

Continuarà...

4 comentaris:

  1. Molt millor alpinistes samurais, on aneu a parar!?

    ResponElimina
  2. Millor tenir falera per Antònia Font que per Gavilán Pollero o el Pavo Real, però, tot i així, no em consola en absolut. He anat a més concerts d'Antònia Font que qualsevol altre artista. Només els guanya El Sobrino del Diablo i estan empatats amb El Inkreíble Kinteto Afonía...la cosa està fatal!

    José

    PD: com podeu veure estic escrivint des d'una altra dimensió

    ResponElimina
  3. El que tu no saps, és que l'epidèmia va ser multifocal, un d'aquells fenòmens dignes de ser estudiats.

    Bona nit!

    ResponElimina
  4. La veritat és que pensar en aquella Setmana Santa de fa un any em porta molt bons records, per no dir que em va canviar la vida per sempre. Ens ho vam passar molt bé, i a més, tal com diu el Sergi, un monstre neixia llavors, però un monstre molt bo.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.