dijous, 29 de març de 2007

El gen casteller

Com a bon biòleg, que no sóc, hauria d'estar preocupat per la qüestió de l'origen. Però en aquest cas, parlaré del meu propi origen, i no em remuntaré massa enrera, però una miqueta si. Això que vull explicar crec que pot ajudar a la gent que em coneix a entendre una mica més aquesta obsessió malaltissa que tinc pels castells, o més ben dit, per fer castells. Sóc un animal, per què negar-ho, no pararia mai, i això tampoc és propi d'algú que es declara tant aferrat a la ciutat i tant allunyat del que es coneix com a 'zona tradicional'. Si sóc fan dels Minyons, carai!

Però bé, sembla ser que no sempre ha estat així. Recentment, gràcies a la meva mare, que és molt aficionada a aquestes coses, he conegut la procedència d'una de les branques de la meva família. Ja tenia constància de que la família materna tenia arrels a Vilarrodona (Alt Camp) i a Les Peces (Albinyana, Baix Penedès), i de vegades havia fet la conya amb que d'aquí em venia la meva afició als castells. Jo mateix recordo haver visitat Les Peces de petit, així que fins no fa gaire temps teníem alguna relació amb aquest poble. Ma mare hi anava sovint de petita, d'això n'estic segur.

Aquí no acaba la història. Furgant una mica més en el passat, arribem a l'any 1851, quan va néixer la meva rebesàvia, la Carme Llagostera Arnabat, filla d'Antònia Arnabat Vergalló. Diríeu d'on era aquesta gent? Doncs de Valls, podien ser d'un altre lloc? I com és sabut, la meva família és més aviat d'origen humil, eren pagesos. Un avantpassat anterior era l'avi de la meva rebesàvia, no em feu dir què és meu... En Pau Arnabat era un pagès que no sé si era nascut a Valls però que hi va viure i que es va casar amb Anna Vergalló, i segons els meus càlculs, devia néixer al voltant de l'any 1800. Això ens situa als albors dels castells, i més concretament, de la Colla Vella de Valls, que era la colla dels pagesos.

Coneixent-me a mi, no tinc cap dubte de que en Pau Arnabat es devia fer casteller en el seu moment, quina altra distracció podia tenir un pagès d'aquell temps? Així que qui sap si jo provinc d'una llarga estirp de castellers que va veure truncada la seva extensió per haver d'emigrar a la ciutat. Jo no havia sentit parlar mai de castells a la meva família, però és clar, no vaig arribar a conèixer la meva besàvia, i els anteriors em queden massa enrera. Hauré de començar a mirar amb altres ulls la Colla Vella dels Xiquets de Valls, a la qual, fins ara no he tingut en alta estima. Sabent aquestes coses, m'entenc una mica més a mi mateix. Però abans que em titlleu de lamarckista, deixeu-me defensar el romanticisme de les meves teories. Ja sé que perquè un avantpassat meu es fés casteller no té per què influir en la meva persona, però era de Valls, segur que alguna cosa en els seus gens el va impulsar a la temeritat, a fer el burro i a deixar-se la pell, si feia falta, per la seva colla. Aquesta cosa, la que sigui, també està en els meus gens. Sang vallenca corre per les meves venes, encara que sigui un renegat, ho he de reconèixer, però això ja vol dir alguna cosa, no creieu? Tinc el gen casteller, i encara que aquest no sigui motiu suficient per explicar la meva malaltia, ja és un inici.

4 comentaris:

  1. Evidentment la forma de fer de les colles vallenques no deixa indiferent. Pots ser un gran amant de Valls (com jo) o algú que encara ha d'apendre molt (com tu) JOJJOJOJOJOOOOO!!!!
    De totes formes veig que t'estas reformant i això em deixa una escletxa d'esperança. Fins i tot ens posarem d'acord i tot :P

    ResponElimina
  2. I no és bonic trobar un lligam com aquest amb la teva família? Els teus rebesnéts tindran la sort de poder llegir el teu blog i constatar que, efectivament, és una malaltia. Ah! i no s'hi val d'atribuir-la al gen de la temeritat!

    ResponElimina
  3. I és clar que es porta a la sang, collons! No voldria entrar en debats eugenèssics, ni teories de la predeterminació. Però tu vas neixer casteller (si no, com s'explica que en plena baixa clavicular per fer l'índio escriguis coses així). Et diré més, fins i tot els minyons, que venen d'un lloc sense aquests avantpassats, van néixer castellers.

    Mira, perquè m'entenguis ve a ser una mica com la Jana; potser es dedicarà a l'arquitectura, a la filosofia o a l'informàtica, però sempre serà bioquímica.

    Ei, molt maco el post; he disfrutat molt llegint-lo. De debò.

    ResponElimina
  4. Home, molt bé això teu del gen vallenc, ja m'agradaria a mi tenir-lo, tot i que més o menys el tinc ja que un tio meu va néixer a Valls.
    Com sempre, la més gran la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i com no el seu mitic "Juanatxo": "pareu-seu los sisens, Lesi ta be?
    Cada colla gran té les seves particularitats però entre totes les millors les de Valls, i com no la Vella la primera. I Vella, i Vella, i Vella, Vella, Vella!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.