dilluns, 26 de març de 2007

Curar-se en salut

Em preocupa la manca de memòria. D'un temps ençà em resulta molt difícil recordar les coses, quan abans podia emmagatzemar quantitats molt grans d'informació sense cap esforç. Hom podria pensar que és per falta d'atenció, podria ser. Actualment tenim tantes coses al cap que no fem massa cas del que ens envolta i les dades que rebem. Sigui com sigui, és una cosa que em molesta. Suposo que a ningú agrada perdre una capacitat que tants cops hem demostrat que tenim.

Els meus escassos coneixements de neurociència inclouen que la memòria nova, a curt termini, poc té a veure amb els records que tenim des de fa molt temps, enquistats en el nostre coneixement, i que en algunes ocasions ens torturen i voldríem oblidar. Són mecanismes molt diferents, encara que en qüestions del cap, els científics estan inventant la roda. No és que no en sabem, es saben moltíssimes coses, però encara queda tant per aprendre... Jo per si de cas, he decidit curar-me en salut. Avui he pensat que aquest és un bon lloc per anar deixant-hi records, històries del passat que de vegades em tornen sense saber gaire bé per què. No m'agradaria posar-me a pensar un dia i veure que no trobo res de totes les vivències, moltes ja, de la meva existència. Com a mínim tindré un lloc on venir a buscar el meu passat si mai l'oblido.

3 comentaris:

  1. Quan estava a la carrera, me'n recordava de moltíssimes coses (va, deixem-ho en moltes). Era despistadillo, però res comparat amb ara.

    Què ha passat? He malacostumat la meva memòria a resoldre els problemes en run-time (aka temps d'execució, o temps en que succeeixen les coses). Ara, enlloc de recordar els fets, recordo com buscar-los o com buscar-ne solucions. Com per exemple, buscar les coses al Google o a la Wikipedia!

    Personalment, jo li dic "efecte Google".

    ResponElimina
  2. Jo no he tingut mai una gran memòria. De fet, em sorprenc de les coses que he arribat a fer i que no recordo.

    Just l'altre dia pensava que seria genial tenir com una mena de base de dades que anés registrant tot el que passa a la vida, cada vivència, cada conversa, cada olor i cada petit sorollet. Així, quan volguéssim recordar alguna cosa, només hauríem de fer una "cerca" i tot sortiria.

    Veig que també sóc víctima de l'efecte google.

    ResponElimina
  3. Ui... Això frega la temàtica bioquímica pels pèls...

    A mi el que em fa tenir pressa per viure és la por d'aprendre més a poc a poc. Miro al meu voltant i veig que a partir d'una certa edat -ja no tant llunyana- a tothom li costa més l'aprenentatge. Llavors m'agafa una mena d'engoixa que em fa tenir pressa per aprendre a fer anar noves eines informàtiques, per llegir i escriure la Viquipèdia, per reforçar els idiomes... És com si tot el que pogués aprendre a la vida, ho hagués de fer durant els propers tres anys. Comença el compte enrere!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.